Cada cop són més nombroses les entitats que es dediquen a promoure i la cultura i les activitats enfocades a l’oci alternatiu, que inclou temàtiques molt diverses que interessen i atrauen més el jovent. Avui coneixem la tasca de Cercle Mil·lenari, una associació juvenil de Sabadell que fa anys que s’enfoca a organitzar trobades, xerrades, tallers i moltes coses més centrades en aquest univers alternatiu. En parlem amb el seu president, el Xavi Colomina.

Parlem dels orígens del Cercle Mil·lenari.

Hem de retrocedir bastants anys enrere, el 2015, quan es va fundar l’associació. Actualment, jo en soc el president, però tot just m’hi vaig unir fa uns tres anys. Tot va començar al Parc Catalunya de Sabadell, on s’organitzaven les anomenades quedades, en què el jovent a qui li agradava l’oci alternatiu s’aplegava a les escales que hi ha al complex. Aquest grup va decidir que volia anar més enllà i fer alguna cosa més que reunir-se allà i es va unir per fundar el Cercle Mil·lenari. D’aleshores ençà, el cert és que hem fet moltes coses.

Què enteneu al Cercle Mil·lenari per oci alternatiu?

Parlem de tot el que té a veure amb la cultura japonesa, sobretot el manga i l’anime, però també els jocs de taula, videojocs, jocs de rol, de cartes i tot plegat. És un món força extens i que ha agafat molta volada en els darrers temps.

Així, es pot dir que aquest oci alternatiu està de moda?

Creiem que sí. Es pot veure, per exemple, en el Saló del Manga, que ha crescut molt últimament; o en el fet que a TV3 es torna a programar anime sense cap mena de problema i en veiem cada dia més. Fa uns anys, malauradament, si t’agradaven aquesta mena de coses t’assenyalaven com un friqui o com una cosa estranya. En canvi, es pot dir que ara l’oci alternatiu s’ha normalitzat d’alguna manera, tot i que no m’agrada massa emprar aquesta paraula. També elements de l’oci alternatiu com els jocs de taula han experimentat un gran boom arran de la pandèmia.

Quina mena de tasca feu des de l’associació?

Hem organitzat, per exemple, les 24 hores de jocs de taula a Sabadell, juntament amb altres entitats. Cada any muntem una activitat que és el Japan Cafè, que és com un servei de cafeteria on els nostres socis i sòcies es vesteixen de host o de maid i serveixen menjar típic japonès. A més, durant l’activitat fem xerrades, tallers, juguem a jocs i fem coses tipus karaokes, trivials musicals de cançons d’anime, tallers de cuina japonesa i moltes coses més. A banda, a l’associació també tenim una ludoteca amb jocs i la gent s’hi apropa a jugar.

L’objectiu és fer i promoure activitats lúdiques i culturals enfocades a l’oci alternatiu.

Exacte. Ara fa poc, per exemple, vam fer un curset per dissenyar accessoris, que va impartir una companya que és modista i explicava com fer accessoris tipus llaços per al cabell d’estètica kawaii; un curset de muntatge de maquetes Gunpla, que són molt populars al Japó, fem rol en viu i una mica de tot allò que ens agrada.

Entenc que aquest auge de l’oci alternatiu us ha ajudat a créixer com a entitat.

A nivell general, és cert que ha agafat molta volada. Ja se sap que si hi ha alguna cosa que mou calés, es creen més negocis. Això es pot veure en què últimament hi ha moltes més botigues que es dediquen a l’oci alternatiu, al manga i l’anime, als Funko Pops i tot el que té a veure amb la cultura japonesa. Ara bé, també penso que tot això ha crescut en un nivell més aviat superficial.

Què vols dir?

Que molt sovint la gent es queda només en consumir aquest tipus de productes, en anar a les botigues i comprar. I a nivell d’activitats, per a la majoria és anar al Saló del Manga i llestos. I això ho veiem nosaltres de primera mà a l’associació, on costa molt que hi entri gent nova, passa en comptagotes. Vull dir que tot el que suposa implicar-se, moure coses, parlar amb ajuntaments i tot plegat costa molt.

A la gent li agrada arribar i trobar-se les coses fetes, per dir-ho d’alguna manera. Per això et dic, que l’oci alternatiu ha crescut molt, però més a nivell de consum que d’implicació de la gent i de feina de producció.

"Elements de l'oci alternatiu com els jocs de taula han experimentat un gran boom arran de la pandèmia".

L’avenç de la tecnologia i la possibilitat de jugar en línia i tot plegat ha fet que es perdi una mica la tradició de reunir-se per jugar?

Hi havia aquesta por, perquè la covid ens va colpejar molt durament en aquest sentit. Ens va deixar bastant KO, sobretot en el moment més dur de la pandèmia, que ho havíem de fer tot a través d’internet. Nosaltres tenim un canal a la plataforma Discord i això ens va permetre més o menys sobreviure. Però el cert és que quan es van acabar les restriccions vam veure que la gent tenia moltes ganes d’anar a activitats i esdeveniments presencials.

Reunir-se per jugar a jocs va molt més enllà de jugar, vull dir que és una mena de happening social, perquè no només jugues, sinó que parles amb aquest i amb aquell, coneixes gent, fas una mica el ruc, deixes de fer-lo… passen moltíssimes coses, tot plegat és molt social.

Tradicionalment, l’afició a l’oci alternatiu, sobretot pel que fa al rol o als videojocs, ha estat molt masculinitzada, però això ha canviat molt en els darrers temps.

Tot això ha quedat molt enrere perquè la societat també ho està deixant enrere. Ara en formen part nois, noies, persones no binàries i qualsevol persona que vulgui, és totalment indiferent. Per sort ja no se’ns identifica amb el típic estereotip de l’adolescent ple de grans que es passa al dia jugant a rol en un soterrani. L’oci alternatiu acull i agrada a tota mena de persones, i és una passada que sigui així.

A aquest clixé hi han contribuït els mitjans de comunicació també?

Segur que sí, però la societat de l’època també. És una idea que se’ns ha posat al cap més que reflectir la realitat tal com és. Es pot veure en sèries com ‘Strangers Things’, on bàsicament són els nois adolescents qui juguen al Dungeons & Dragons (D&D), que és el joc de rol potser més conegut. De fet, només hi ha un personatge femení que hi juga, i a més té por de què diran.

Hi ha la idea que els jocs de rol són complicats de jugar i requereixen molt coneixement, és cert?

Depèn del joc i de com es jugui. Penso que hi ha de tot, n’hi ha de complexos, però també n’hi ha pensats per a infants petits i que es poden jugar amb pocs daus. Al cap i a la fi, el role play és com tu vols que sigui, la llibertat és total i sovint no hi ha regles molt preestablertes. Es tracta d’interpretar un personatge i es pot fer de mil maneres diferents. Aquí hi entra la inventiva de cadascú.

De fet, moltes vegades tenen una funció pedagògica, un vessant que no es coneix massa.

Sí, i tant, i són una passada. Aquesta mena de jocs sovint fan molt bé a les persones. Per exemple, hi ha persones molt tímides, a qui potser els costa relacionar-se i, en canvi, amb els jocs de rol se senten molt a gust i es poden expressar millor perquè senten que estan en un lloc segur per a elles.

Què us aporta a vosaltres formar part del Cercle Mil·lenari?

Un munt de coses. La primera, poder gaudir amb els amics de les coses que ens agraden. A banda, jo xalo molt ideant i organitzant les activitats, però sobretot veient que agraden a la gent, que ve a donar-ho tot. Veure les cares de felicitat quan fem alguna cosa i t’adones que la gent ho està gaudint i s’ho passa bé amb allò que has parit tu i el teu equip és una autèntica passada. No hi ha una recompensa monetària, és cert, però sí que és una recompensa emocional molt bèstia.