Aquest Nadal fa just trenta anys que l’Associació Amics del Caganer va néixer gràcies a un grup de persones col·leccionistes, de diferents figures de Nadal i del pessebre, que cada hivern es reunien a la Fira de Santa Llúcia. L’element en comú que varen trobar entre tots és que consideraven el caganer una figura cultural i emblemàtica catalana, molt representativa i arrelada del pessebre català. Actualment, l'associació compta amb gairebé cent membres.

El caganer és un personatge que no sempre ha agradat al públic. En algunes situacions, es considera ‘no volgut’ o ‘rebutjat’. Hi ha peces de manuals de pessebre que exposen que aquesta figura no s’hauria de col·locar al pessebre, considerada una figura de mal gust que no el representa ni en forma part. Per tant, un dels objectius principals de l’associació també és la defensa d’aquesta figura, a més de la seva divulgació, els coneixements i orígens de la seva història i les interpretacions del significat del personatge.

Des de l’Associació Amics del Caganer destaquen la dificultat dels seus inicis, a l’hora d'aconseguir celebrar la primera exposició de caganers juntament amb una associació pessebrista. Hem parlat amb Xavier Borrell, soci fundador i, en l’actualitat, president de l’Associació Amics del Caganer, per descobrir quines tasques desenvolupen i tot el que amaga aquesta tradicional figura.

Parlem del caganer. Quina és la història de l’aparició al pessebre d’aquesta figura?

El que podré explicar són tot interpretacions, no hi ha res escrit. La primera, explica que la figura del caganer simbolitza bona sort, és la figura que adoba la terra, porta fortuna i perpetua el cicle de la fertilitat de la terra. És la més estesa, també. Hi ha altres interpretacions que parlen del ‘contrapunt’, el contrast entre el misteri del pessebre i la seva humanització: el caganer és una figura humana que, en aquell moment, té ganes d’anar de ventre.

Hi ha, també, més interpretacions que parlen d’aquest acte del caganer com un esdeveniment del solstici, una cosa una mica més recaragolada. Tenim tot un recull d’interpretacions. El cert és que també hi ha una tradició que exposa que la figura del caganer s’ha de col·locar al pessebre amagada de la cova. Evitar que des del naixement de Jesús no se’l pugui veure, amagant-lo perquè està fent les seves necessitats.

Quins són els orígens d’aquest personatge?

El caganer és una figura que té els seus orígens a finals del segle XVIII. Anteriorment, havia sorgit en algunes rajoles, però, són unes pintades amb caganers que no tenien res a veure amb el pessebre. Per exemple, podem trobar alguna d’aquestes peces al Museu de l’Enrajolada de Martorell. Com he comentat, hi ha coneixements de la primera aparició de la figura del caganer a finals del segle XVIII, ja que va ser una època de crisis en el pessebre: va sortir de les esglésies i va arribar a les cases dels menestrals a Catalunya.

En aquest moment, també s’introdueixen altres figures, com el pescador, la filadora… i dintre d’aquestes figures es diu que hi posen el caganer -com a burla, bona sort…- aquí nosaltres l’únic que podem fer és interpretar aquestes històries. Per als més petits, trobem algun conte infantil sobre el caganer que explica la seva història, i s’ha inventat un joc per infants que consisteix a trobar el caganer dins el pessebre.

"El caganer apareix a finals del segle XVIII, quan el pessebre surt de les esglésies i arriba a les cases dels menestrals".

Hi ha altres regions del món on també es trobi una figura semblant al caganer?

Com a figura del pessebre, coneguda per nosaltres, només hi ha la tradició al sud d’Itàlia i actualment, ja fa uns anys, al Pessebre Provençal. Tenim forces caganers d’arreu del món, però, que en tinguem coneixement, cap és del pessebre, només són figures humorístiques.

A Portugal, per exemple, munten un altar per Sant Joan, el qual serveix per fer-hi ofrenes i hi posen caganers. Cap al nord de Portugal també fan caganers de fang, però tot per festivitats tradicionals del país.

Al llarg dels anys, el personatge del caganer ha progressat.

És una figura que ha anat evolucionant més enllà del pessebre. S’ha reinterpretat. Fa trenta o trenta-cinc anys, quan vaig començar la meva col·lecció de caganers, anava a la Fira de Santa Llúcia i em trobava artesans que venien totes les figures del pessebre, de les quals comptaven amb els seus caganers, potser en tenien uns trenta, aproximadament. Avui en dia, qualsevol persona que visiti la fira ja pot comprar-ne més de cinc-cents i hi ha paradetes d'artesans que només hi trobes caganers. Això ha estat una evolució positiva, evidentment.

Compteu amb botiguers o artesans dins de l’associació? Quin és l’estat actual de la venda d’aquesta figura?

La majoria dels artesans que fan caganers són socis i tenen paradeta, ara per Nadal, a la Fira de Santa Llúcia i a la Fira de Nadal que se celebra a Sagrada Família. La situació actual de la venda de la figura del caganer no és dolenta: desperta admiració i simpatia, encara que, a vegades, també genera cert rebuig i no es reconeix com una figura del pessebre.

"La majoria dels artesans que fabriquen caganers són socis, i tenen paradeta a la Fira de Santa Llúcia".

Una de les activitats més emblemàtiques que feu a nivell d'associació és l’elecció del ‘Caganer de l’any’, anualment. Amb quin criteri l’escolliu?

L’elecció ‘Caganer de l’any’ és una tria que es duu a terme entre tots els socis a base d’unes propostes obertes a tots els membres, tothom pot proposar quina persona considera que és digna de rebre el guardó.

Cada any, cap al mes de juny, organitzem una assemblea en la qual, a part de reunir comptes de l’associació i explicar la memòria anual, fem la presentació de les propostes de ‘Caganer de l’any’. Cada membre explica la seva defensa del perquè hauria de ser aquella persona que ha proposat.

El guardó el lliureu, cada any, al vostre sopar de Nadal.

Sí. Els socis, lliurement, en funció de les propostes de l’assemblea del mes de juny, l'escullen. És cert que, inicialment, les propostes només venien de la Junta, però, últimament ja no ho fem d’aquesta manera. Aquest any, per primer cop, establirem un jurament a l’hora de rebre aquest guardó. Com a president, al guanyador sempre li comunico que intenti donar a conèixer la figura i defensar-la perquè cada cop sigui més coneguda a nivell mundial.

Aquest any celebreu el trenta aniversari de l’associació. La llista de ‘caganers de l’any’ és, de segur, llarga.

A la nostra pàgina web es pot trobar el nom de tots els caganers de l’any que hem escollit, des del 1991. Hi ha hagut dones, també, guanyadores del ‘Caganer de l’any’. La figura de la caganera és bastant antiga, jo la vaig veure per primer cop a un artesà del Paral·lel fa trenta anys. Actualment, hi ha moltes figures de caganeres. Cal afegir que nosaltres estem amb els braços oberts per a totes aquelles persones que es vulguin unir a l’associació.

Des del desembre de 1992 publiqueu un butlletí amb dos números anuals, El Caganòfil. Què hi podem trobar?

Exacte. Des de la nostra entitat no hem fallat la publicació de cap número! Sempre es publiquen al juny i al desembre. El Caganòfil és un butlletí de comunicació entre els socis en el qual hi ha tot tipus d’informació relacionada amb el tema del caganer i l’artesania de Nadal: figures, les novetats de l'any, algun estudi sobre la figura del caganer (de socis o experts), explicació d’exposicions, el perfil del 'Caganer de l’any', i també incloem una editorial on acostuma a haver-hi articles de temes més ideològics o d’identitat.

És un element de comunicació entre els socis. A la pàgina web estan tots els números penjats perquè persones que no formin part de l’associació també puguin llegir-lo.

Feu exposicions de figures del caganer per tota Catalunya. Com les organitzeu?

Organitzem exposicions per tota Catalunya i part de l’estranger: a França, a Alemanya, a Andorra, a València, entre altres. L’entitat no té un fons econòmic per organitzar les exposicions, les muntem amb les col·leccions personals dels socis que volen participar. Aquest any, per exemple, tenim programades tres exposicions: al Centre Cívic de Sant Feliu de Codines, al Centre de Cultura Popular del barri de Sant Andreu, de Barcelona, i a l’Arxiu Comarcal del Maresme a Mataró.

Plantegem les exposicions als socis en termes d’infraestructura, calculem de quantes vitrines disposem i quantes figures hi caben, per tal de buscar quantes persones poden exposar la seva col·lecció particular. No tenim un criteri marcat. Sí que és veritat que en algun cas hem fet exposicions temàtiques, per exemple, caganers amb barretina, caganers antics… però no és l’habitual.

"Organitzem exposicions de figures del Caganer per tota Catalunya, i part de l'estranger".

A part de la publicació d’El Caganòfil, les exposicions i l’elecció del ‘Caganer de l’any’, realitzeu altres activitats a nivell d’associació?

Hem organitzat activitats puntuals com, per exemple, visites a artesans, tallers de caganers, petites excursions… a Centelles hi ha el Museu del Caganer, muntat per un soci fundador, en Jordi Serrate. Hi hem organitzat sortides per visitar-lo amb els socis, amb visita explicada i comentada pel mateix Jordi.

Hem fet algunes activitats com aquestes, però, és cert que, per part dels socis, no han tingut massa èxit, per això no anem molt llençats a fer-ne.

Durant l’any (a part de les publicacions a El Caganòfil), realitzeu alguna activitat? O teniu el pic de feina ara els últims mesos de l’any?

Realment l’època forta de l’activitat de l’associació és al desembre, quan organitzem el sopar de Nadal, el ‘Caganer de l’any’… a més, planegem una sortida conjunta amb els socis el dia que inauguren la Fira de Santa Llúcia.

Podem trobar publicacions que parlen de la figura del caganer?

Linda Wormsbecher, una dona alemanya que va venir a estudiar a Catalunya, va escriure i publicar l’única tesina que s’ha fet sobre el caganer arreu del món. Originalment, està escrita en alemany i, a més, la va presentar a la Universitat d’Alemanya. Des de l’associació la vàrem traduir i publicar: ‘El Caganer: anatomia folklòrica d’una figura al pessebre català’. Aleshores, aquestes tres grans interpretacions que he explicat sobre la figura del caganer, les va comentar per primera vegada Linda a la seva tesi.

A més, dos socis, en Jordi Arruga i en Josep Mañà, van publicar un llibre l'any 1992 sobre el Caganer, anomenat: “El Caganer. La figura més popular del pessebre català”. Al 2018, se'n va fer una reedició amb actualitzacions i noves dades.