Tres experts en turisme accessible ho tenen molt clar i així ho van expressar durant una sessió en línia organitzada per l’entitat ASEM Catalunya, de lluita contra les malalties neuromusculars, a finals d’aquest mes de juny. Davant les notícies de rebrots i tot i que la campanya de vacunació avança a bon ritme, aquest estiu és millor viatjar a prop, “per la Península, el sud de França, Canàries o les Balears” i, si es pot, també “evitar tenir que fer ús de qualsevol connexió aèria”.

I qui ho van dir tenen ja trajectòries contrastades en la matèria: el primer, Xavier Torrescassana, que va muntar una agència per organitzar viatges adaptats el 2010, ‘Barcelona Special Traveler’. Emprenedor, amb dos fills amb diversitat funcional, fa una dècada va voler fer un gir a la seva carrera professional i dedicar-se a una cosa que l’omplís “els següents 25 anys de la seva vida laboral”, explicava. Abans, treballava de publicista, “amb un bon càrrec”, en una multinacional.

La segona, Mònica Oriol, de l’Agència Catalana de Turisme i que durant la sessió va recordar els molts problemes durant l’esclat de la pandèmia el març de 2020 per a què moltes persones poguessin tornar des dels seus destins. Moltes, repassava, “es van haver de quedar durant setmanes o mesos on es trobaven”, a l’espera de poder tornar i les ambaixades no sempre les van poder ajudar.

I el tercer és en David Estell, de COCEMFE Turisme Inclusiu( departament de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica) i que fa més de 17 anys que es dedica als viatges de les persones amb diversitat funcional. Per ell, “tot i que comencem a veure la llum al final del túnel, jo em quedaria a prop”. I, si es pot, aniria a algun punt al qual es pogués “arribar per via terrestre”.

Xavier Torrescassana, en aquest sentit, va subratllar que s’ha d’anar dia a dia perquè les circumstàncies canvien amb freqüència i “les mesures avui poden ser unes i uns dies més enllà poden ser molt diferents”. “S’ha de ser prudents” va remarcar, a la vegada que aconsellava que “toca encara aguantar una mica”.

Viatjar assegurat

Un altre dels temes que es va tocar va ser el de les assegurances de viatge: novament tots tres experts van coincidir en recomanar-les en els casos de viatjar a l’estranger, davant qualsevol adversitat que es pogués presentar. “Si no estàs cobert, qualsevol cosa pot sortir molt cara”, va subratllar en Xavier.

En David, al seu torn, va remarcar “mirar molt la lletra petita” i que els serveis que es contractin incloguin “qualsevol problemàtica derivada de la covid-19”. El passaport i les mesures adoptades en l'àmbit europeu poden facilitar les coses i donar garanties, tot i que segons matisaven, “és millor evitar sorpreses”.

Mònica Oriol, per la seva banda, va destacar per a les persones amb diversitat funcional que a Catalunya existeixen moltíssimes propostes, moltes incloses en la pàgina web de l’Agència Catalana de Turisme. Va posar en relleu la “molt bona oferta de vies verdes”, molt diverses i de recorreguts més o enys llargs segons els interessos de cada persona.

També va destacar una iniciativa bastant recent a la Costa Brava, coneguda com ‘Wheelchair friendly’ (cadires de rodes amigables), que inclou diversos càmpings de la zona i que estan plenament adaptats en tots els seus serveis, inclòs l’accés a la piscina. Han superat, va detallar, “anàlisis in situ molt serioses” i compten, per tant, “amb segells rigorosos”.

Accessibilitat universal

Sobre les cadires de rodes, precisament, es va parlar sobre les dificultats de volar amb elles, sobretot si aquesta és elèctrica i, per tant, porta bateria. Torrescassana va aconsellar “fer els tràmits amb molta anticipació” i va assenyalar que la responsabilitat sobre la decisió final “és del pilot, que és qui mana en última instància sobre el passatge i la seguretat”.

Una de les sòcies d’ASEM Catalunya, en tot cas, va alertar sobre el tracte que el personal dona a les cadires i que és especialment delicat per a elles, ja que moltes persones tenen adaptades les cadires i tots els seus accessoris a les seves necessitats i particularitats. El fundador de ‘Barcelona Special Traveler’ va assenyalar que la responsabilitat en aquests casos “recau sobre les empreses de handling”.

Un altre dels temes sensibles va ser la queixa recurrent que falta, en temes d’adaptacions i accessibilitat, “saber posar-se en el lloc de l’altre”, i que es va comentar durant la xerrada en diversos moments.

Això va servir per reivindicar el que es coneix com a ‘accessibilitat universal’, que en poques paraules ve a posar de manifest que qualsevol millora que s’apliqui redunda en el bé de tots, ja que com va recordar en Xavier Torrescassana, “més tard o més aviat tots ens farem grans, tindrem dificultats de mobilitat o ens podem lesionar i necessitar d’unes crosses en algun moment de les nostres vides”.

Abundant sobre això, va assegurar que no és una qüestió de diners sinó de plantejament i conscienciació. I va posar l’exemple de l’adaptació de les habitacions dels hotels, que “representen ínfimes proporcions dels seus pressupostos”. En qualsevol cas, durant la seva intervenció va dominar un to positiu i constructiu i va assenyalar que a Catalunya “podem fer de tot”.