Austeritat, macroprojectes i 'greenwashing': els riscos dels fons Next Generation EU

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència 'España Puede', finançat pels fons europeus Next Generation EU, podria no ser tan positiu com semblava. El que aquest dimecres Pedro Sánchez ha qualificat al Congrés com una resposta europea a la crisi comparable amb el Pla Marshall, i basat en la transició ecològica, la capacitació de joves, la cohesió i la igualtat de gènere, té "més ombres que llums", segons ha pogut analitzar l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG).

Juntament amb Observatorio de Multinacionales en América latina (OMAL) i Ecologistes en Acció, han estudiat el context i els riscos dels fons per ampliar el coneixement de les entitats i el públic general sobre aquests ajuts. Fem un repàs de les informacions més rellevants de la guia que han elaborat:

Què són

La guia explica que es tracta d'"un instrument temporal per finançar la transformació i modernització de l’economia europea en clau verda i digital" i que "està dotat amb 750.000 milions d’euros, que proporcionaran en els pròxims 7 anys subvencions i préstecs als estats membres de la Unió Europea".

Qui els financia?

Es finançaran a través de l’endeutament als mercats financers. "La Comissió Europea ha proposat emetre bons (deute) per valor de 900.000 milions d’euros fins a 2026, la qual cosa convertirà la UE en l’emissor supranacional de deute més gran del món", afirmen.

Com es reparteixen i amb quins criteris

El govern espanyol serà qui decidirà finalment com es reparteixen els fons segons els criteris de la UE i els punts del pla 'España Puede', que ja ha sigut aprovat.

Quant a la sostenibilitat dels projectes, la UE ha establert el criteri climàtic de “no causar danys significatius” al medi ambient, però encara treballa per definir aquest marc. Per ara el govern espanyol, que encara no ha marcat criteris específics, ha proposat reduir els terminis per evaluar l'impacte ambiental dels projectes finançats amb l'objectiu d'aconseguir el màxim de propostes i n'ha exclós algunes d'aquesta evaluació.

En quin punt està?

El pla està sent tramitat com a Reial Decret de Llei en un procés obert a esmenes dels grups parlamentaris i la societat civil organitzada, que ha assenyalat que hi ha una manca de garanties de transparència, que els processos de fiscalització són insuficients, que no es garanteixen prou els principis de publicitat, concurrència, objectivitat, igualtat i no discriminació d’accés, i que es redueixen controls i criteris d’avaluació mediambiental insuficients.

Qui proposa els projectes a finançar?

Les comunitats autònomes han presentat les propostes i hi ha hagut una falta "absoluta" de participació ciutadana i, en molts casos, de desinformació, apunten. Per això, hi ha poca informació pública sobre els projectes finançats.

La majoria dels projectes són d’infraestructures i de reforma, que promouen l’hidrogen, la digitalització de xarxes elèctriques, els parcs eòlics i fotovoltaics, l’AVE, l’extensió del 5G, la digitalització d’empreses, la construcció de gigafactories de bateries i la mobilitat intel·ligent.

Entre els projectes, la guia subratlla les gran quantitat rebudes pels que tenen a veure amb l'hidrogen, que compten amb la participació d'empreses amb trajectòries qüestionables. "Tot i la denominació d’hidrogen verd, sempre apareix acompanyat de grans empreses petrolieres i gasistes amb una trajectòria ben poc verda", afirmen. Un exempre és Hydrogen Valley of Catalonia, de Celsa juntament amb la minera israeliana ICL, la transnacional de l’aigua Suez i la gasista Naturgy.

A la vegada, els ministeris també estan identificant projectes per finançar i el govern espanyol "ha deixat la porta oberta a les grans empreses i patronals perquè puguin presentar els seus projectes directament a través de 'finestretes informals'".

Qui executa els fons?

Desafortunadament, a aquestes alçades de la guia la resposta és previsible: el sector privat. El Reial Decret Llei reforça el model privatitzador promovent les col·laboracions publicoprivades amb una nova figura mixta entre administracions i empreses anomenada Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE). El pla no ha previst cap altra fórmula com el model públic o el publicocomunitari.

A més, les administracions públiques autonòmiques i estatals no han invertit en personal per gestionar millor els fons sinó que han optat per externalitzar la gestió dels fons a través de consultores privades com Deloitte, Pricewaterhouse Coopers (PwC), KPMG i Ernst & Young (EY).

Quins són els riscos?

Sobreendeutament i austeritat. La guia assenyala que aquests fons no són gratuïts i que en els pròxims anys Espanya haurà de retornar els diners a la UE perquè aquesta els torni als mercats financers. La via de recaptació més probable, tenint en compte els precedents de la crisi econòmica del 2008, és l’aplicació de reformes (com la laboral o les pensions) i la posada en marxa de mesures d’austeritat. A més, hi ha 68.000 milions d'euros en forma de prèstecs.

Concentració dels fons en grans empreses. Tal com s'han establert les vies de presentació, les grans empreses podrien acaparar els fons per finançar megaprojectes. De fet, "els projectes presentats per Endesa i Iberdrola ja suposen un de cada dos euros de les subvencions totals d’Europa per al conjunt de l’Estat". A més, subratllen la desigualtat d'oportunitats entre les grans empreses que tenen accés als serveis de les consultores i les iniciatives locals i/o de l'economia social i solidària.

Greenwashing. Aquí la guia és contundent: la majoria de les propostes per a grans projectes tindran impactes ambientals, climàtics i greus conseqüències sobre els territoris i les poblacions locals i són dins del pla perquè es presenten a través d’un "rentat verd". Tot apunta que no s'aplicaran mecanisme eficaços per afrontar l'emergència climàtica ni criteris de gènere o justícia econòmica i "empreses amb currículum dubtosos o que vulneren els drets humans es poden aprofitar dels fons".

Falta de transparència i participació. El procés s'està caracteritzant per la falta de transparència, d'accés a la informació, de control públic i de bon govern. El govern espanyol no ha establert cap diàleg participatiu amb la societat civil, ni amb les comunitat autònomes i els municipis, ni amb les pimes i les persones autònomes. Sí que ho ha fet amb les grans empreses i patronals.

Polítiques incongruents: la guia denuncia la priorització de la col·laboració publicoprivada mitjançant grans transferències de fons públics al sector privat justificades per l’'efecte arrossegament' i la capacitat més gran per invertir els fons degut a les retallades de les administracions públiques durant els últims anys.

Propostes

1. La transparència i l’accés a la informació, i garantir mecanismes de participació.
2. Promoure la desprivatització i desmercantilització de serveis bàsics i sectors estratègics.
3. Ser un suport públic perquè projectes i empreses socials puguin accedir als fons de recuperació i llançar convocatòries especials per prioritzar l’accés de persones autònomes, pimes, economia social i solidària, i aquelles empreses qui la seva activitat contribueixi a una transició ecosocial justa i un canvi en el model de provisió i gestió de serveis i béns.
4. Enfortir els models públics, o publicocomunitaris i reduir les col·laboracions publicoprivades.
5. Alinear-se amb objectius climàtics, ecològics i de justícia social, i evitar el rentat verd.
6. Evitar que les empreses de telecomunicació i els processos de digitalització acumulin un excés de finançament perquè hi ha dubtes que aquestes contribueixin a la construcció de la resiliència social i ecològica que requereix la crisi global actual. De fet, i ben al contrari, va acompanyada d'un augment del consum energètic, d’extractivisme miner, de la producció de residus tecnològics tòxics i d'un major control a través de les dades.
7. Incorporar criteris d’exclusió de projectes i d’empreses que sol·licitin fons o qualsevol altra ajuda pública quan la seva activitat sigui incompatible amb els objectius de l’Acord de París, els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU, els objectius del Marc global per a la biodiversitat post-2020 i els objectius de descarbonització i transició ecològica de la UE.
8. Cofinançar la recuperació a través d’altres mecanismes com una reforma fiscal ecològica i eliminant els condicionants europeus per rebre els fons.