Carles Viñas: “Cal flexibilitzar quotes perquè cap persona se senti expulsada per no poder pagar-les”

Suport Tercer Sector - Econòmic
Carles Viñas, coordinador de l'àrea de coneixement de Torre Jussana. Font: C. V. Font: C. V.
Carles Viñas, coordinador de l'àrea de coneixement de Torre Jussana. Font: C. V.
L'informe El Panoràmic sobre la situació de les entitats a Catalunya es publicarà a l'octubre, però ja se'n pot consultar l'avançament. Font: Torre Jussana. Font: Torre Jussana
L'informe El Panoràmic sobre la situació de les entitats a Catalunya es publicarà a l'octubre, però ja se'n pot consultar l'avançament. Font: Torre Jussana.

Carles Viñas: “Cal flexibilitzar quotes perquè cap persona se senti expulsada per no poder pagar-les”

Suport Tercer Sector - Econòmic

Resum: 

El coordinador de l’àrea de coneixement de Torre Jussana considera que el gran repte de les entitats en la nova normalitat és el de trobar altres vies de finançament que compensin la davallada de recursos propis tradicionals.

Un estudi elaborat per Torre Jussana mostra que el confinament ha obligat al 70% de les entitats de Barcelona a aturar o reduir substancialment l’acció social, cultural, educativa i democràtica que realitzen a la ciutat durant la crisi del covid-19. En canvi, només prop d’un 13% ha vist la seva tasca incrementada.

La gran majoria d’entitats senten incertesa a l’hora d’avaluar els impactes del covid-19 en les seves finances. Així ho confirma Carles Viñas, coordinador de l’àrea de coneixement de Torre Jussana i coordinador tècnic del projecte Panoràmic.

Viñas reflexiona en aquesta entrevista sobre els reptes que encaren les organitzacions i sobre les dades de l’informe El Panoràmic, que realitzen conjuntament el Consell d'Associacions de Barcelona, l'Observatori del Tercer Sector, la Fundació Ferrer i Guàrdia i la Fundació Pere Tarrés. L’informe complet es presentarà a l’octubre, però des del juny ja està disponible un avançament.

En quines àrees del tercer sector s’està patint més?

Les dades demostren que les entitats amb una estructura professionalitzada han pogut mantenir mínimament o fins i tot augmentar la seva activitat. Moltes d’aquestes organitzacions professionalitzades son d’acció social, treballen amb gent gran, en temes de salut, infància... Poden tenir voluntariat però estan altament professionalitzades.

Algunes de les entitats, donada la crisi social, han vist augmentat el volum d’activitat, però això no va de la mà amb un increment d’ingressos. Per tant, les associacions més petites i menys professionalitzades (basades en voluntariat) són les que estan sortint més perjudicades.

Teniu dades del nombre d’entitats que han hagut de “tancar”?

No tenim dades de quantes entitats han tancat, tot i que sabem que n’hi ha moltes que han patit molt perquè durant el període de març a juny era quan concentraven més activitats. Per tant, van haver d’aturar la seva activitat en el moment de màxima alerta. N’hi ha moltes que han pogut reprendre l’activitat, com ara les entitats que treballen amb infants i que ara es fan càrrec de les colònies, però també n’hi ha que encara es troben inactives. No sé dir-te si són moltes o poques, però n’hi ha.

És difícil tenir aquestes dades perquè gairebé cap entitat va al Departament de Justícia a deixar constància que tanquen l’organització. La majoria, simplement es queden en un estat més letàrgic a l’espera d’una millora de la situació, que s’espera que sigui al setembre. Hi ha moltes realitats i la incertesa fa difícil treure conclusions.

A l’avançament de l’informe El Panoràmic s’exposa que les entitats demanen mesures de flexibilització en els criteris de justificació de les subvencions, però ja s’han aprovat decrets en aquest sentit. Són insuficients?

Hi ha hagut municipis que han estat molt diàfans explicant les mesures del decret estatal, però n’hi ha d’altres que els ha fallat la comunicació. Moltes entitats no saben que existeixen aquestes mesures.

Si em donen una subvenció de 4.000 euros per fer una festa major, però no la puc fer, tinc 4.000 euros per fer una altra cosa? Però i si no faig res o faig la meitat? He de reformular el projecte? Em donaran la meitat de l’ajut? Moltes són les entitatsque no tenen clar els criteris.

Nosaltres podem tenir a mà el decret i entendre la normativa, però a través del treball de camp que hem fet a Catalunya, amb grups de discussió en municipis més enllà de l’àrea metropolitana, hem vist que hi ha molts discursos de desconeixença pel que fa a les normatives. A més, s’ha d’anar cas per cas perquè hi ha moltes excepcions i realitats diferents.

L’adaptabilitat del teixit associatiu als canvis segueix sent una característica que aporta valor afegit a les entitats, segons les primeres conclusions d’El Panoràmic. A quins reptes s’enfronten les entitats en aquesta nova normalitat?

El principal problema són els recursos propis de les entitats que no poden desenvolupar activitats. Per a la majoria d’entitats les fonts de finançament pròpies representen un 60% dels ingressos, i les públiques, un 32%. Justament, s’han hagut d’aturar les accions durant la temporada de màxima activitat, a la primavera i l’estiu. Totes les activitats que comportaven vendes d’entrada, fires, festes majors... s’han paralitzat i, per tant, també la captació de recursos propis més tradicionals.

D’una banda hi ha les entitats que no tenen despeses fixes perquè no paguen sous a professionals ni lloguers. Aquestes no tenen una pressió econòmica important: si no tenen ingressos, no fan activitats. De l’altra banda hi ha les entitats que tenen moltes despeses fixes i estructurals. En aquests casos estan encarant la crisi demanat aportacions complementàries als seus socis i sòcies, oferint cursos o webinars de pagament... Moltes entitats amb estructura professionalitzada han pogut adaptar els seus projectes.

Els ingressos generats mitjançant recursos propis són la principal font d’ingressos de les associacions de Catalunya, i ’aturada de l’activitat així com les limitacions en una possible reprogramació a curt termini en aquest context, condicionen molt negativament l’economia de les entitats. S’haurien de repensar les vies de finançament?

A banda de repensar les activitats online i fer-les de pagament, hi ha entitats que també han optat per flexibilitzar quotes. Una entitat que té unes quotes per fer tallers, si no fa tallers, no obliga a pagar les quotes, però s’ha popularitzat l’opció de pagar una quota solidària. Hi ha persones que s’estan solidaritzant amb les entitats pagant la quota d’associat/da i fins i tot ampliant-la.

A més, també han sorgit opcions de quotes rebaixades per a persones a l’atur, afectades per un ERTO... D’aquesta manera es fidelitza i s’augmenta la base social de les organitzacions. Les entitats han de flexibilitzar les quotes o hi haurà gent que se sentirà expulsada per no poder assumir-les.

Afegeix un comentari nou