Les associacions que no estaven obligades a presentar declaració per Impost sobre Societats (IS) tenien permès portar el seu control econòmic simplement amb un registre a on figuressin tots els ingressos i despeses de l'entitat.

Però amb l'entrada en vigor de la reforma fiscal, que obliga totes les entitats no lucratives sense excepció a presentar declaració per aquest impost, quedaran igualment obligades, pels exercicis començats a partir de l'1 de gener de 2015, a portar una comptabilitat oficial, coneguda també com “de doble partida”.

A més, la nova normativa de l'Impost de Societats menciona de forma explícita les entitats no lucratives del règim fiscal de les entitats parcialment exemptes, en el sentit que no només hauran de portar comptabilitat oficial sinó que, a més, hauran de fer-ho de forma que es pugui diferenciar l'activitat exempta de tributació i la no exempta.

A la pràctica, això vol dir portar una comptabilitat analítica o de costos.

L'entitat haurà de fer una reflexió respecte a com obté els ingressos, i si aquests són o no exempts.

Tenen la condició de exemptes únicament les quotes dels socis, les subvencions i els donatius rebuts.

En canvi, no són exemptes les quotes dels usuaris de les activitats, les procedents de l’emissió de factures i els derivats del capital, com ara els interessos bancaris positius o bé els procedents de lloguers de locals propietat de l'entitat.

Un cop determinada quina part dels ingressos tributa, per saber quina serà la base impositiva de l'impost, caldrà analitzar també les despeses.

Les que estiguin directament relacionades amb els ingressos no exempts, seran despeses deduïbles (llevat d'aquelles expressament excloses de deducció com, per exemple, les multes i sancions).

S'haurà de fer el mateix plantejament per les despeses directament relacionades amb l'activitat exempta, com ara les que serveixin per justificar una subvenció, o les derivades de la gestió directa de les quotes socials. Aquestes despeses no seran deduïbles.

Per a les despeses comunes a ambdós tipus d'activitat, la nova normativa estableix un criteri més objectiu que el que hi havia anteriorment. Es podran deduir de forma proporcional als ingressos obtinguts no exempts (deduïbles) i exempts (no deduïbles).

Un cop es tinguin quantificats els ingressos no exempts i les despeses deduïbles, l’entitat podrà determinar, a partir de la diferència entre ingressos i despeses, quina serà la seva base impositiva.

Tota aquesta feina motivada en un principi pel canvi normatiu ha de ser vista per les entitats com una oportunitat de millora en la seva gestió. La comptabilitat, tant la financera com l’analítica, proporciona molta informació que, ben aprofitada, pot fer millorar l’eficàcia de les organitzacions. D’aquesta manera, es disposarà d’eines que permetran l’entitat aprofitar de la millor manera els seus recursos i la seva transparència.