Segons una llei d’àmbit estatal de començaments dels anys vuitanta, coneguda dins del sector com ‘Quota de reserva’, les empreses de més de 50 treballadors/es estan obligades a reservar almenys el 2% dels llocs de treball a persones amb diversitat funcional. A la pràctica, però, i segons reflecteixen diversos estudis i informes, aquesta normativa no s’aplica o, si es fa, es busquen fórmules alternatives que no acaben de complir amb el que s’estableix en la norma.

Així ho expliquen des de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat), des d’on mostren preocupació per l’evidència d’una xifra com és que “el 80% de les persones amb diversitat intel·lectual no treballen”.

Reconeixen que en aquest temps s’han adoptat moltes mesures, que “han estat positives”, però que “no han estat suficients”. Qui s’expressa en aquesta línia es Carles Campuzano, director de Dincat, que recorda que treballar és fonamental per a una persona, “per a la seva autonomia, independència, és una activitat generadora de sentit i que permet participar de forma plena en la societat”. Afegeix que “hi ha molta gent que voldria treballar i no pot”.

Tot i la millora que suposen en aquest àmbit els centres especials de treball social - a Catalunya n'hi ha prop de 110, que donen feina a 140 persones amb diversitat funcional-, Campuzano assegura que amb això no n’hi ha prou i que s’haurien d’adoptar mesures també destinades a l’empresa ordinària, que facilitin la contractació d’aquestes persones. Així, reclama que des de l’Estat, s’apliquin mesures com “l’exempció del 100% de les quotes de la seguretat social per aquests treballadors” i que “se subvencioni el 50% del salari mínim interprofessional”. També, en aquesta línia, subratlla que han de ser mesures “estables i permanents”.

Envelliment prematur

Una altra dificultat afegida és l'envelliment prematur. Carles Campuzano explica que aquesta ha estat una realitat que han observat des dels anys vuitanta cap aquí i que posa de manifest que "és difícil per aquestes persones poder desenvolupar carreres laborals llargues que els permetin accedir a jubilacions dignes”.

Així, el que reivindiquen des de Dincat és que “s’adoptin mecanismes de jubilació anticipada” adequats a aquestes circumstàncies, que marquin una edat propera o anterior als cinquanta anys i que redueixi el gruix d'anys cotitzats i es pugui situar per aquest col·lectiu sobre els 10 anys. Totes aquestes mesures busquen adequar-se a la realitat observada en aquests anys i que ha obligat a molts d'aquests centres especials a readaptar les tasques que aquestes persones realitzaven per ajustar-se a aquest envelliment prematur.