Segons l’ONU perquè els països del sud redueixin la pobresa a la meitat són necessaris 30.000 milions d’euros. Aquesta xifra, segons ha comunicat l’ONG InspirAction, ja estaria disponible si les grans multinacionals que operen en els països no desenvolupats paguessin els seus impostos.

S’estima que els països pobres perden uns 160.000 milions de dòlars a l’any a conseqüència de l’evasió fiscal per part de les empreses multinacionals. Per tant, això suposa una xifra quatre vegades superior del que es necessita per pal•liar la fam al món segons l’ONU.

Per aquesta raó InspirAction ha llançat una campanya anomenada El Cobrador del Sud, amb l’objectiu de portar a terme tot tipus d’accions per tal de cridar l’atenció sobre totes les multinacionals que defrauden als països pobres. A més, tenen com a missió exigir a les multinacionals que informin sobre els beneficis que obtenen a cada país i els impostos fiscals que hi paguen.

Moltes grans empreses utilitzen una “evasió legal d’impostos” que està dins dels límits de la llei, però amb una legitimitat dubtosa. Aquesta evasió fiscal inclou a vegades paradisos fiscals amb la intenció d’amagar i multiplicar els seus beneficis.

La no-evasió d’impostos generaria els següents efectes positius:

• Redistribució de riquesa: els impostos possibiliten que la riquesa generada al país beneficiï la població del país.
• Serveis públics: amb els impostos es dóna cobertura als sistemes de salut, educació, seguretat social i infraestructures.
• Compensacions: contrarestar els efectes negatius que produeixen algunes activitat econòmiques.
• Representació: més compromís i exigències per part de les persones que paguen impostos amb els governs que els recapten.

A banda, arran de la crisi financera mundial l’ajuda internacional al desenvolupament ha patit una retallada durant el 2010 de 15.000 milions d’euros respecte al que es preveia l'any 2005.

Segons l’informe d’InspirAction si no s’adopten mesures per concloure amb aquestes evasions fiscals als països en desenvolupament, no podran sortir de l’extrema pobresa, ja que els ciutadans amb els seus precaris ingressos no guanyen prou per pagar impostos, i els governs no tenen recursos de recaptació.