Una de les màximes preocupacions que tenen les entitats és complir el pressupost establert i no desviar-se del seu full de ruta econòmic. Complir amb el pressupost i, any rere any, poder-lo anar diversificant, tot executant més projectes, o millorant els que estan executant-se, és una de les fites que tota entitat pot arribar a somiar.

Per a poder fer més projectes, cal que les entitats puguin tenir més finançament. Existeixen moltes maneres d’aconseguir finançament. Sigui demanar un crèdit al banc, iniciar un projecte de micromecenatge o augmentar la quota dels seus associats o associades per tal d’arribar a fer el projecte en qüestió.

Moltes vegades, però, accedir a certs finançaments condicionen acceptar unes clàusules que vénen imposades per la situació econòmica del país. Tipus d’interès alts, condicions abusives, situació econòmica desigual… poden ser factors que també puguin afectar l’economia de l’entitat.

Per capgirar aquesta situació, una possible solució és l’ús de la moneda social, complementària o local, que permeten a les entitats, donar accés a un gran ventall de possibilitat: generar riquesa local, fomentar cohesió social, reduir l’impacte mediambiental o empoderar les persones.

Una introducció a les monedes complementàries

Segons August Corrons, Doctor en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional, i professor dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC, “anomenem monedes locals, socials, municipals, alternatives… als sistemes monetaris creats als marges dels diners oficials, i que fomenten tant la realització de projectes econòmics, socials i mediambientals, com la posada en valor d’actius i recursos”.

Aquest tipus de sistemes monetaris complementaris, ja fa prou anys que existeixen. Segons el mateix Doctor August Corrons, “hi ha monedes, com el Wir de Suïssa, que perduren des dels anys 30 del segle passat.”

Tanmateix, les monedes complementàries són monedes que comencen a sorgir en èpoques de crisi. El Doctor Corrons comenta que “Fins ara eren iniciatives que anaven molt a la par de les crisis econòmiques, si bé actualment i sobretot des de l'administració pública, s'està veient com aquestes monedes complementàries poden ser de gran utilitat a l'hora de fomentar el desenvolupament local en els territoris, tant a nivell econòmic com social i mediambiental”.

REC, la moneda complementària de Barcelona.

El 2018 va néixer la moneda REC, la moneda complementària de Barcelona. Segons ens explica la Júlia Ponti, responsable de comunicació del REC i membre de l’Associació NOVACT, aquesta moneda “és un projecte que neix d’un projecte europeu liderat per l’Ajuntament de Barcelona, i que combina un ajut econòmic en la forma, d’un Suport Municipal d’Inclusió amb polítiques actives sociolaborals a 10 barris de l’Eix Besòs de Barcelona.”

El REC, en poc menys de dos anys, ja l’estan començant a utilitzar més de mig miler de persones. Ponti ens explica que “en l’actualitat, el REC es troba en una segona fase, la campanya Li Toca al Barri, amb l’objectiu de fomentar el consum en els comerços de proximitat de l’Eix Besòs. Es basa en un sistema de bonificacions: les compres que es facin en RECS rebran un 15% per a la propera compra. En aquesta fase la ciutadania ha de descarregar-se l’aplicació, realitzar un primer canvi de un mínim de 10 euros a 10 RECS i comprar en aquells comerços adherits a la campanya, així rebran un 15% de bonificació per la seva compra. En ser una moneda digital que s’utilitza a través d’una aplicació mòbil, el REC fomenta la digitalització de les famílies com dels comerços”.

Aquesta moneda barcelonina va rebre el reconeixement europeu per la seva innovació social i tecnològica, en guanyar el premi EIC Prize on Blockchains for Social Good, que atorga la Enhanced European Innovaction Council de la Comissió Europea.

Segons la Júlia Ponti “El balanç és positiu. La primera fase del REC, dins del B-MINCOME, demostra que l’impacte local de la despesa pública augmenta un 54% quan es canalitza en RECS. Això significa que el REC és un sistema útil per fomentar l’impacte local de la despesa pública i, per tan, afavoreix que els diners públics es quedin en els barris i en el comerç de proximitat.”

Que els diners públics es quedin en els barris en els comerços de proximitat, també significa que les entitats puguin rebre un impacte positiu d’aquest sistema monetari. Ponti afirma, que “el REC és un sistema de pagament i de cobrament molt àgil i sense costos, per tant és una eina útil que permet, per exemple realitzar els cobraments de quotes d’entitats o activitats de manera fàcil, segura i ràpida.”

L’aplicació mateixa del REC disposa d’un mapa que mostra les entitats i comerços adherits a aquest sistema. Però especificant algun cas, Júlia Pontí comenta que “Algunes entitats com Fundació Pare Manel han inclòs la moneda REC com a part del sou de les treballadores que ho desitgin.”

La Turuta, la moneda complementària de Vilanova i la Geltrú.

Es pot arribar a pensar que les monedes complementares, neixin en grans ciutats com Barcelona, Tolosa o Bristol. Però la Turuta n’és l’exemple que pot arribar a trencar aquest mite. La Turuta és una moneda local, social i complementària que circula a Vilanova i la Geltrú, la capital del Garraf.

Aquesta moneda va sorgir gràcies a Transició VNG i l’entitat ECOL3VNG. Inspirats en les 'transition town' angleses, es van posar a estudiar com podria funcionar una moneda local, per fomentar la producció local. Inspirats en l’obra de Bernard Lietaer i el seu llibre 'El futuro del dinero', el 2009 van començar a dissenyar el seu propi model i l’octubre del 2010 van començar a generar les primeres Turutes.

En Ton Dalmau és president i coordinador de l’entitat ECOL3VNG, impulsora del projecte de la Turuta. En Ton ens explica que “la Turuta és un saldo virtual, social i local que permet obtenir béns i serveis, creant una xarxa local. Té la seva equivalència en l’euro. Una Turuta equival a un Euro. La majoria de persones poden oferir o comprar serveis, coneixement o productes en Turutes.”

La Turuta en ser una moneda molt local, pot incrementar el mercat de proximitat. Dalmau comenta que “hi ha productes que difícilment podem produir en un poble, com un ordinador, un telèfon o un avió. Però hi ha productes que tota la vida s’han produït en un poble com Vilanova, productes locals. Per tant, han d’haver-hi sistemes econòmics locals per estimular la producció d’aquests productes”.

Dalmau afirma que l’objectiu principal “que puguin conviure l’Euro i la Turuta. Que l'euro sigui usat per tot allò que no podem produir localment i la Turuta per tot el que sí que podem produir i que sigui un estímul per posar en marxa de nou, projectes productius”

.

Amb aquests objectius, va néixer la Turuta. Una moneda que agafa per nom, una melodia popular de les comparses de Vilanova i la Geltrú. Les comparses són un dels actes centrals del Carnaval vilanovenc, que se celebren el diumenge de Carnaval.

A part de la singularitat local, també cal destacar que és un projecte nascut des de la ciutadania. En Ton Dalmau remarca que “moltes de les monedes complementàries existents, que estan recolzades amb euros, es van crear des de diversos ajuntaments. La nostra està creada des de la ciutadania i no està recolzada amb euros, l'ajuntament és va fer soci de la Turuta i tenim un conveni de col·laboració, a partir del qual d'algunes taxes es pot pagar un 25% amb Turutes.”.

El balanç de la Turuta, és molt positiu, ja que en 10 anys, ‘han registrat 516 persones. 58 persones són persones que ofereixen serveis professionals que es paguen en Turutes. Des de la mateixa entitat, també es desacata que s’han generat un total de 66.099 Turutes, que estan repartides en els saldos de les persones associades i que s’han fet 5.123 compres en Turutes.

Sobre com les entitats vilanovines poden aprofitar-se de la Turuta, en Ton Dalmau destaca “que els euros són escassos. En canvi la moneda social és suficient, per posar en marxa tot allò que necessitem. Ja hi ha algunes entitats vilanovines que han començat a utilitzar les Turutes”

El futur, i com la tecnologia incidirà en totes aquestes monedes

Com s’ha pogut veure, tant el REC com la Turuta, són monedes que ja utilitzen eines de les tecnologies de la informació. Però és inevitable pensar en les criptomonedes. Bitcoins, Ethereum… són mitjans digitals d’intercanvi, que utilitzen una tecnologia descentralitzada, per traçar totes les operacions que s’hi efectuen.

Algunes d’aquestes monedes surten als mitjans informatius per l’alt valor que han aconseguit en mercats d’intercanvi. Però és lògic que aquest valor, hagi arribat fins a aquest punt, per l’especulació que s’ha generat al darrere d’aquestes monedes. Tanmateix, hi ha factors tecnològics d’aquestes monedes que són interessants i que s’han de tenir en compte, com la tecnologia Blockchain, que ajuda a traçar les operacions que s’hi fan.

Segons ens indica el Doctor August Corrons “Segons l’Observatori Segons l'Observatori de la Moneda Complementària, hi ha dues monedes complementàries a Catalunya que porten l'etiqueta de criptomonedes i que tenen objectius que són, en major o menor grau, de caràcter social. Es tracta del FairCoin i el Croat.

Per tant, s’obre un futur interessant perquè les entitats catalanes puguin començar a experimentar en aquestes criptomonedes, siguin locals o no, i que la tecnologia Blockchain pugui donar un servei, no tan basat en l’especulació.