Gemma Sendra: “El mecenatge dóna poder a la ciutadania i a les empreses, que decideixen on s’apliquen els seus fons”

Quin és l’objectiu de la Fundació Catalunya Cultura?

L'objectiu és crear noves oportunitats de col·laboració i finançament entre la cultura i les empreses. Ho fem ajudant els projectes culturals a trobar noves fonts de finançament, fomentant una cultura del mecenatge, donant a conèixer bones pràctiques i treballant per aconseguir millorar la legislació vigent.  

El patronat de la Fundació està format per empreses (Damm, Fluidra, Fundació Banc Sabadell, Fundació Carmen i Lluís Bassat, Gramona, Havas-Media, Grupo Planeta, HP), i a més hi ha un consell de mecenatge amb més companyies. Aquesta és una fortalesa de la fundació: tenir la implicació de les empreses des de l’inici.

A través de la vostra pàgina web oferiu  una llotja de projectes culturals. De què es tracta?

La llotja és l’aparador virtual dels projectes que acompanyem.
Som una acceleradora de projectes culturals que busca noves fórmules de finançament per als creadors i creadores des del món empresarial i que vol fomentar la participació del sector privat.

Quin procés han de seguir les entitats o projectes culturals que busquen finançament a través de la vostra fundació?

Els projectes entren les seves dades a través d’un formulari on se’ls demana la descripció del projecte, l’equip, el pressupost total, l’import que els falta i la seva justificació, les contraprestacions, el pla de negoci i el pla de comunicació. A partir d’aquí es fa una anàlisi del projecte per determinar si té possibilitats reals de recerca de finançament privat. Hi ha un comitè de valoració format per persones expertes i professionals sèniors amb molta experiència: aquest és el primer filtre.

A partir d’aquí comença un camí d’acompanyament al projecte on es va treballant l’estratègia a seguir, les empreses a contactar, etc. Hi ha projectes que vénen molt preparats, tot i així encara detectem que els manca una estratègia clara de “fundraising”, amb les contraprestacions ben definides.

Aquest és un aspecte fonamental per connectar amb les empreses, ja que aquestes busquen projectes d’alt retorn. Sovint, però, entren projectes que encara no estan preparats per captar fons privats i, en aquest sentit, la Fundació els orienta, assessora i ofereix mentoria juntament amb altres socis estratègics com Barcelona Activa.

“Països que han desenvolupat lleis amb importants desgravacions fiscals han demostrat l’efecte multiplicador que provoca l’increment d’inversió privada en cultura"

Actualment, quines són les principals dificultats que troben les entitats culturals per accedir a fons econòmics?

En primer lloc, obtenir finançament empresarial no és fàcil. La crisi també ha afectat el món empresarial i hi ha menys recursos per invertir en projectes culturals. Tampoc és fàcil identificar quines empreses poden estar interessades en el teu projecte, no hi ha un mapping ni una base de dades que faciliti la informació o el contacte.

La Fundació crea aquests ponts: acompanya els projectes, identifica possibles fonts de finançament i els ajuda a definir una estratègia que possibiliti l’èxit.

L’avaluació, formació i mentoria que s’ofereix als projectes intenta ajudar-los a pensar en un marc de sostenibilitat, identificar i diversificar les fonts de finançament, i pensar en termes de col·laboració (què puc tenir jo que interessi a l'altre) i en escalabilitat.

També hi ha  projectes que arriben a la Fundació amb un clar enfocament estratègic de negoci: detecten una necessitat, saben el públic al qual es dirigeixen i el pla econòmic és positiu. En aquest cas, el nostre paper és ajudar-los a accedir a possibles inversors. En canvi, projectes d’alt valor artístic i cultural però de difícil sostenibilitat han de treballar altres valors d’imatge i de col·laboració per fer-se atractius al mecenatge o patrocini empresarial.  

Ja fa anys que s’està reivindicant des del sector cultural una nova Llei de Mecenatge. Quins beneficis aportaria? Per què hi ha tantes reticències a l’hora d’impulsar-la?

Hi ha reticències perquè s’entenen les desgravacions de mecenatge com una reducció d’ingressos públics. En realitat, països que han desenvolupat lleis amb importants desgravacions fiscals han demostrat l’efecte multiplicador que provoca l’increment d’inversió privada en cultura. L’increment de projectes i d’activitat genera ocupació i la reducció de recaptació inicial produïda per les desgravacions fiscals es compensa  per altres vies vinculades a l’activitat: IRPF, IVA...

D’altra banda hi ha una percepció que el mecenatge comporta una pèrdua de control de les institucions a l’hora de distribuir els diners destinats a la cultura. El mecenatge dóna poder a la ciutadania i a les empreses perquè que decideixen on s’apliquen els seus fons. Això està en la línia dels temps que vivim, i fa realitat l’exigència d’una major capacitat de decisió de la ciutadania. França, que ha desenvolupat una llei en aquests darrers anys, demostra que l’increment del mecenatge s’ha produït gràcies a ciutadans i ciutadanes individuals i petites empreses que han apostat per invertir en projectes locals i de proximitat. Abans de la llei només 2.000 empreses franceses feien mecenatge. Tretze anys després ja són 44.000 i s’ha multiplicat per deu la recaptació d’impostos en el sector cultural.