D'on neix el Pacte per una Economia per la Vida i quin és el paper d'AESCAT?

Davant del decret de l’estat d’alarma i la consegüent crisi sanitària, social i econòmica que la crisi de la Covid-19 provoca, l’economia social i solidària s’organitza de forma immediata per donar respostes a les situacions d’emergència, en primera instància, i al model socioeconòmic que hi ha al seu origen en un termini més a mig i llarg termini.

Un primer manifest sorgit de la Xarxa d’Economia Solidària amb l’inequívoc títol “El coronavirus no cau del cel, sinó del capitalisme” publicat el 13 de març començar a indicar-nos quina serà la posició d’inici d’aquesta resposta.

A principis d’abril, Ivan Miró, soci de La Ciutat Invisible i de Coòpolis i membre del Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i de la Fundació Roca Galès, publica un extens article “Una Economia per la Vida. De la Covid-19 a un Nou Model Econòmic Plural, democràtic, relocalitzat i ecològic per Catalunya” que encunya un concepte que s’ha convertit en el lema i referents de l’ESS en aquesta crisi: “Una economia per la vida”.

Quines accions recull?

Una de les primeres accions que recull aquest evocador concepte va ser la convocatòria d’un “Fons cooperatiu per l’Emergència Social i Sanitària” a mitjans d’abril i impulsat per una vintena de les principals organitzacions de l’ESS del país.

Aquest fons cooperatiu d'emergència ha recaptat ja a prop de 100.000 € i ha donat suport, fins ara, a gairebé una trentena d’iniciatives solidàries. Seguirà obert fins a l’octubre.

L’altre fruit d’aquest article ha estat que la pròpia Fundació Roca i Galès i la Confederació de Cooperatives de Catalunya (CoopCat) van acordar, a principis de maig, impulsar un Pacte català per la Salut Col•lectiva, la Democràcia Econòmica i la Justícia Socioambiental que ha esdevingut, finalment, l’anomenat “Pacte per una Economia per la Vida”.

Les entitats impulsores van proposar a l’AESCAT, Associació Economia Social Catalunya el faci seu i sigui qui impulsi una campanya d’adhesions que permeti interpel•lar la ciutadania i les entitats a donar-li suport i obrir un procés participatiu per a dotar-lo de propostes d’acció concretes.

Quines realitats i reptes socials i econòmics ha evidenciat la situació de pandèmia global i com s’ha gestionat?

Són moltes les realitats fins ara poc visibilitzades que aquesta crisi ha posat de manifest i que comparteixen un denominador comú: són fruit d’un model socioeconòmic productivista, que no ha respectat el medi ambient i ha malmès àmplies zones del planeta alterant de forma greu els ecosistemes.

Un sistema que posa el benefici econòmic i l’apropiació dels recursos pel davant de la vida i el bé comú. Un sistema que es basa en la llei del més fort i que deixa desprotegides àmplies capes de la societat. Un model que promou l’individualisme en lloc de la cooperació i el suport mutu.

Aquestes són les realitats que ha evidenciat la pandèmia: la privatització de la vida i del serveis essencials, les desigualtats socials, culturals i econòmiques, l’apropiació de les ciutats i les viles per part de les grans corporacions i els poderosos lobbys econòmics.

Tenim un gran repte si volem revertir aquesta situació i situar les persones al centre de tot el que fem i construir un nou model de relacions socials, econòmiques i culturals que ens permetin viure una vida digna de ser viscuda i que ens ajudi a deixar un món millor als que vindran.

Quin és l'anàlisi que es fa des de l’AESCAT de la situació de crisi actual des de l'ESS? Quines desigualtats s'evidencien?

L’economia social i solidària proposa un nou model socioeconòmic que, com defensem en el Pacte per una Economia per la Vida, posi les persones i la vida al centre i no el benefici econòmic. La crisi actual, ho dèiem abans, té el seu origen en un model que es basa en l’apropiació, l’explotació i el benefici.

És cert que la pandèmia l’origina un virus, però nosaltres pensem que els desequilibris ecològics ajuden i faciliten aquestes crisis sanitàries.

A Catalunya, mentre les polítiques econòmiques s’han orientat a atreure capital internacional, s’ha desestimat per contra una estratègia integral d’enfortiment i enxarxament d’autònoms i petites i mitjanes empreses, més del 80% del teixit productiu i el 58,9% del valor afegit brut de l’estructura econòmica catalana.

A això s’hi suma la discriminació de les entitats de l’ESS en l’accés al finançament i la perversió en la utilització dels fons ICO en benefici de la gran banca. Una vegada més, les grans corporacions i els lobbys empresarials han marcat les polítiques públiques.

Què vol dir i en què consisteix aquesta proposta de Pacte?

La proposta del Pacte, amb caràcter general, és que cal caminar cap a un nou model econòmic plural i transformador. El que diré, doncs, no s’apartarà del que el document que inspira el pacte proposa.

Això vol dir orientar les mesures per fer front a la crisi cap a una economia basada en institucions socials amb més capacitat de servir el bé comú, així com un sector privat amb lucre limitat o que durant la crisi de la Covid-19 hagi actuat amb responsabilitat social, laboral i ambiental.

Quines són algunes de les mesures concretes i polítiques concretes que es proposen en matèria de la triple crisi del capitalisme global: sanitària, econòmica i ambiental per evitar que creixin aquestes desigualtats?

En l’àmbit de les mesures concretes, el Pacte estableix tres grans línies d’actuació, basades en:

1. Un nou model productiu relocalitzat i d’utilitat social, per posar en marxa polítiques públiques orientades a la democratització,relocalització, mutualització i transició ecosocial de les activitats econòmiques catalanes, que garanteixi la qualitat dels serveis i treballs socialment necessaris. En resum, passar d’una economia especulativa a una economia productiva i material, orientada sota principis d’utilitat social.

2. Un nou model reproductiu i de cures, per reorganitzar de manera massiva la relació entre la producció i la reproducció, per permetre que persones de qualsevol classe, sexe, orientació sexual i color puguin combinar les activitats de reproducció social amb un treball segur i ben remunerat. El sector públic ha de jugar un rol central a partir de models sanitaris, socials, educatius i de cures que prioritzin la propietat i la gestió pública, concertant quan sigui necessari determinats serveis amb entitats sense ànim de lucre, iniciatives comunitàries o cooperatives auto-organitzades.

3. Un nou model ecològic i resilient perquè tenim pocs anys per revertir els efectes d’un model productiu que consumeix més recursos dels que el planeta és capaç de generar. Cada any, abans no comença la tardor, ja hem consumit tot els recursos que la Terra ens aporta per passar l’any sencer.

És urgent, doncs, la transformació ecològica de tot el sistema econòmic. Cal un decreixement de sectors com el turisme, la construcció, l’energia no renovable o el transport contaminant. Cal enfortir l’agroecologia, dotant-la de circuits curts de comercialització, amb mobilitat sostenible i una reducció significativa de les emissions.

I cal que l’administració hi tingui un paper motor en tant que, no només dissenya i executa polítiques sinó que també actua en el mercat i en el consum com a agent i, per tant, pot enfortir i modelitzar noves formes, sobretot, de contractació i consum.

En definitiva, com diu el manifest, "cal reorientar-nos i reorientar el sistema econòmic cap una Economia per la Vida”. Crec que no pot haver-hi millor resum ni millor final per l’entrevista que la reivindicació d’una “Economia per la Vida”.