M. Àngel Alegre: “S’ha de reformar l’educació secundària, generar més itineraris i atendre la diversitat”

El 17’9 % dels i les joves entre 18 i 24 anys no tenen estudis de batxillerat o una formació professional de grau mig. Mentre que en les noies el percentatge es redueix fins al 14 %, la mitjana dels nois puja fins al 21’7 %.

Miguel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Jaume Bofill, explica les claus per entendre i reduir el fracàs escolar.

Quins són els principals motius de l’abandonament escolar a l’Estat espanyol?

Bàsicament hi ha dos grans causes. Una en l’àmbit educatiu i l’altra en l’àmbit laboral. Pel que fa a l’educatiu, tenim un sistema que en la secundària obligatòria i post obligatòria no treballa l’atenció a la diversitat. És rellevant perquè dins la problemàtica hi ha currículums, itineraris i orientacions que no es donen bé i no tenen en consideració les vulnerabilitats de l’alumnat. Si hi ha un abandonament alt, és entre l’alumnat més desfavorit. Entre l’alumnat que prové de famílies benestants sense situacions de vulnerabilitat gairebé no hi ha abandonament.

I en l’àmbit laboral?

És un problema específic del sistema d’ocupació. És un sistema que tendeix a que molts joves en situacions de precarietat deixin els estudis per treballar en sectors en els quals no es requereix una qualificació mínima, com la construcció o l’hostaleria. Sobretot abans, era molt fàcil d’introduir-se ràpidament en aquest sector i no hi havia incentius per continuar estudiant.

Tot i ser el país amb més fracàs escolar de la Unió Europea s’ha reduït considerablement respecte fa uns anys. Per què?

Amb la crisi, sectors en els quals no es requereix una qualificació mínima han reduït la seva capacitat de contractació. Els joves que en altres temps haurien sortit del sistema per treballar, al no haver-hi ocupació, segueixen estudiant i, per tant, ha provocat un descens en l’abandonament. Però aquest descens s’ha estabilitzat i ja no es reduirà, perquè els canvis que s’han de fer per millorar el percentatge són estructurals, respecte com està formulada la secundària.

Quines mesures s’han de prendre per fomentar que el jovent continuï estudiant?

S’han d’alleugerir els currículums de secundària, flexibilitzar els itineraris al llarg i al final de la ESO, donar diferents vies d’estudis post obligatoris, donar facilitat per conèixer i accedir als estudis en formació professional, pensant en itineraris entre la formació professional i el batxillerat i que es pugui passar d’un a un altre amb facilitat. Per tant, s’han de fer centres integrats de batxillerat i formació professional i crear sistemes d’orientació per l’alumnat més desfavorit, com programes de reforç perquè continuïn estudiant.

I en l’àmbit laboral?

Hem de modificar les polítiques laborals per requalificar la ocupació en sectors com l’hostaleria i la construcció. Això no es fàcil, però es poden demanar determinades titulacions perquè accedeixin a aquestes tasques i motivar que l’alumnat continuï estudiant. A més, d’aquesta manera també donaria peu a millorar les condicions dels i les treballadors/es, amb mesures com l’augment del salari mínim.

Hem d’implementar mesures d’innovació que fomentin un model que requereixi una mà d’obra més qualificada, que atregui professionals més qualificats i que obligui que el jovent continuï formant-se.

Estem a la cua de la Unió Europea amb un 17’9 % de fracàs escolar, a diferència dels que encapçalen la llista, com Croàcia amb un 3’3 %, Eslovènia amb un 4’2 % o Suïssa amb un 4’4 %. Què hauríem d’aprendre d’aquests models?

Són països que tenen un mercat laboral més qualificat que el nostre i al mateix temps, una educació secundària millor articulada. A l’Estat espanyol, als 16 anys ja estàs expulsat del sistema. S’ha de tenir cura del pas a l’educació post obligatòria.

En aquests països la secundària és com un itinerari que comença als 13 /14 anys i es va articulant segons els interessos de l’alumnat. Aquesta planificació comença abans i està millor orientada, amb formació tècnica i professional molt valoritzada. Aquesta formació professional no és una opció de segones, està millor organitzada i està integrada en l’educació secundària.

Aquest abandonament escolar té a veure amb una reducció de pressupostos?

Portugal és un cas a analitzar. L’any 2000 estava al 44 % i ara es troba en un 12’6 %, mentre que l’Estat espanyol ha passat de 29’1 % a 17’9 %. Una de les seves claus ha estat l’increment del pressupost en l’educació.

L’augment de pressupostos com a clau en l’educació?

Per millorar l’educació és obvi que necessitem més recursos. Catalunya destina el 3’9 % del PIB en educació, l’Estat espanyol un 4’4 % i Europa un 5’1 %. Només que ens apropéssim al percentatge de l’Estat espanyol ja tindríem molts més diners per invertir i crear millores en educació. Però aquests diners s’han d’invertir en el que toca. Destinar-los en reformar l’educació secundària, generar més itineraris, qualificar encara més els professionals del sector i sobretot donar l’atenció necessària a la diversitat.

Els recursos econòmics són una condició necessària, però no és suficient. A Portugal es va incrementar l’edat mínima d’educació obligatòria dels 16 als 18 anys. Això ja obliga a que l’alumnat surti més tard del sistema educatiu. Aquesta també seria una bona mesura per implantar, sempre i quan s’acompanyi de totes les mesures anteriors.

Quin paper juga la figura de l’orientador/a contra l’abandonament escolar?

Pot tenir un paper molt clau. És una figura que està incorporada en tots els centres educatius, però no n’hi ha prou en pensar en obrir una plaça d’orientador, ja que és una tasca molt intensiva. Requereix una sèrie de recursos per capacitar a aquests professionals per fer les seves funcions de forma eficient.

En un futur es pot reduir aquest 17’9 % fins a un resultat que col·loqui l’Estat espanyol al capdavant de la llista?

Ara estem com en un terra de vidre. L’abandonament ha caigut gràcies a la crisi i estem en un punt en el que aquest percentatge s’està estabilitzant. Crec que si no es fan grans canvis i grans reformes aquest número ja no es reduirà més. Almenys a curt termini, l’Estat espanyol no complirà els objectius de cara al 2020.