Les plataformes digitals de treball s'han quintuplicat en l'última dècada, segons l'Organització Internacional del Treball (ILO).

Aquesta fórmula s'ha anomenat economia col·laborativa corporativa, quan de col·laborativa en té poc, explica en aquest article Mayo Fuster, investigadora social a Dimmons de la Universitat Oberta de Catalunya i membre de la Fundació per al Coneixement Obert i la Fundació Wikimedia.

"És col·laborativa en la mesura que afavoreix les relacions entre iguals (...) i distribueix el valor i la governança entre la comunitat d'iguals, (...) quan la rendibilitat no és la seva principal força motriu, desenvolupant la seva activitat sobre una infraestructura pública conscient de la importància de la seva privacitat i genera un accés obert a recursos comuns que afavoreixen l'accessibilitat, la reproductibilitat i la derivabilitat; i, per últim, és col·laborativa quan es preocupa per les externalitats generades i per afavorir la inclusió i la reducció de l'impacte mediambiental", diu.

Davant d'aquestes plataformes que creixen ràpidament en tots els sectors, com ara Uber, Glovo, Deliveroo o Airbnb, hi ha alternatives cooperatives o de l'economia social basades en els procomuns, sovint precedents a aquest capitalisme de plataforma.

Trebor Scholz, acadèmic i impulsor de les cooperatives de plataforma, qualifica les primeres d'estratègies per al "desmantellament de les condicions de feina", d'un "nou nivell d'explotació i una major concentració de la riquesa".

Alguns exemples de les cooperatives de plataforma són la iniciativa de micromecenatge Goteo.org, la plataforma de compravenda de productes de proximitat Katuma, desenvolupada per la cooperativa Coopdevs, el circuit de reciclatge d'aparells electrònics i elèctrics d'eReuse, impulsat per Pangea, o el supermercat cooperatiu La Zona, de la cooperativa Opcions.

Cooperativisme de plataforma contra l'explotació

Aquestes plataformes, que tenen com a objectiu cuidar les persones que hi ha al darrere i com a repte competir amb les plataformes capitalistes per poder-se sostenir, volen "apropar consumidores a alternatives de consum", explica Ferran Dalmau, d'Opcions. També és un desafiament encarar la logística per poder ser coherent amb un consum conscient i sostenible, tal com explicava Xarxanet en aquest reportatge.

"És igual que el cooperativisme de no plataforma", diu Sergi Alonso, de Coopdevs, "la propietat no recau en una empresa privada i això fa que sigui col·lectiva i que totes les actores siguin sòcies i participin en la governança i en el dia a dia".

És una forma de "revertir la fórmula d'explotar persones que fan coses, de prendre el poder de gestionar aquesta empresa i invertir els beneficis en què les nostres condicions siguin millors". A Katuma, per exemple, es venen productes agroecològics: "Els pots vendre a Amazon, però la comissió serà gairebé per a una persona, Jeff Bezos", ironitza: "Si els vens en un lloc on participes, decideixes on va el percentatge. No es destinarà a pagar el viatge d'algú amb un coet sinó en reinvertir en la pròpia plataforma tenint en compte aspectes ètics com l'impacte ecològic".

Forat de gènere

Són majoritàriament homes el que visibilitzem quan parlem d'economia de plataforma, però són moltes les dones que treballen en aquestes plataformes sovint com a autònomes. Moltes hi volen treballar perquè guanyen flexibilitat i poden complementar el treball domèstic, un fet que reforça els estereotips de gènere i la divisió desigual del treball. Per això, la Digital Future Society ha posat perspectiva de gènere en aquest àmbit amb diversos articles d'arreu del món sobre el tema.

La bretxa de gènere es reprodueix, per tant, en línia, amb segregacions per tasques i diferències salarials. Olivia Blanchart ho ha investigat en un dels sectors més feminitzats, el de les cures. Conclou que el repte és oferir unes condicions dignes a les treballadores en aquest sector en el qual falta regulació, i el cooperativisme torna a situar-se com una alternativa.