Rai Barba, participant a la Trailwalker 2014: “És una experiència física i psicològica brutal!”

La Trailwalker Intermón Oxfam és un desafiament esportiu per equips en el qual s’han de recórrer 100 km en un màxim de 32 hores, amb l’objectiu de lluitar contra la pobresa.

Rai Barba ha participat per primer cop a la Trailwalker, una experiència que descriu com a inoblidable.

Que et va portar a participar?

Ho vam decidir el setembre. La culpa és d’un amic que ens va enviar un correu electrònic a tota la colla i ens ho va proposar. No ens ho vam pensar gaire i vam dir que sí. Ens vam inscriure dos equips de la mateixa colla d’amics i hem estat entrenant, individualment i per grups, durant tot el curs. La motivació era doble: per una banda, poder participar en una marxa organitzada per una ONG com Oxfam Intermón i sensibilitzar-nos a nosaltres, i a la gent del nostre voltant, de la situació actual de desigualtats socials que viu el món. I per l’altra, el repte esportiu de fer 100 km és molt motivador!

Ha estat una bona experiència? A repetir?

No t’enganyaré... que durant la competició pateixes bastant. Personalment, mai havia fet 100 km i tot plegat em feia una mica de por i molt respecte... em generava molts dubtes. Quant estàs a punt de sortir et preguntes ‘Què carai faig aquí?’, però quan les cames es comencen a moure i comences a fer quilòmetres gaudeixes i tot! És una experiència física i psicològica brutal!. Quan vam arribar a Sant Feliu de Guíxols t’hagués dit que no ho faria mai més, però ara no ho descarto. Crec que entre tots hem d’ajudar a fer gran la Trailwalker i animar a molta més gent que participi en una iniciativa de sensibilització per denunciar la pobresa i les desigualtats socials que s’estan generant actualment. És cert que hi ha moltes iniciatives i coses per fer per denunciar i lluitar contra la pobresa, però la Trailwalker n’és una, i de molt bona!

Quant estàs a punt de sortir et preguntes ‘Què carai faig aquí?’

Durant el trajecte què us fa seguir endavant?

Durant el trajecte passes per molts estats d’ànim: cansament, emoció, son..., però el què t’ajuda a seguir i a tirar endavant serien tres coses. La primera, les ganes de fer-ho. Sóc bastant tossut i volia acabar, però no va ser fins al quilòmetre 70 que vaig veure que ho acabaria malgrat em quedaven 30 km (el cap m’hi va portar abans que les cames). La segona, la gent de suport que t’acompanya i et cuida moltíssim i que sense el seu suport és impossible fer la Trailwalker. I la tercera, ser conscient que això que estàs fent és molt gran i només ho faràs una vegada. També és important destacar la gent de l’organització, els voluntaris, la resta dels equips i fins i tot els Mossos d’Esquadra que et trobes pel camí que t’animen a seguir. L’organització és impecable! Ens va ploure tota la nit i no va ser fàcil. Vam tenir un moment delicat cap a les 3 de la matinada en el qual, fins i tot, vam pensar en què no ho acabaríem, però les ganes d’acabar ens van ajudar a seguir. Entre els de l’equip et vas animant, i això també t’ajuda molt.

Com t'has preparat?

Hi ha dos tipus d’entrenament: el físic i el psicològic. Des de l’octubre he anat corrent pel meu compte i participant en curses de 10 km. Com a equip també vam fer un entrenament llarg cada mes des del desembre. Vam fer entrenaments en grup de 20, 40 i 50 km. En aquells entrenaments vèiem a quin ritme podíem anar, què havíem de menjar i beure i preparàvem el cap i les cames perquè aguantessin 100 km. Sí, que és cert, quan s’acosta el dia D penses que hauries d’haver entrenat més. Durant els mesos previs, també et vas mentalitzant que faràs una ‘cosa’ molt llarga i que tenir el cap preparat és imprescindible. He de reconèixer que la nit abans vaig dormir bastant malament... estava nerviós.

Què t'emportes d'aquesta activitat?

L’experiència és inoblidable. Quan arribes et fa mal tot i promets no fer-ho mai més, però quan has dormit i menjat ho veus diferent. Em quedo amb haver participat en un projecte de sensibilització important, amb haver fet una cosa junts amb el nostre equip (la solidaritat i col·laboració és clau dins l’equip), amb saber que puc fer 100 km i coneixent millor els projectes que Oxfam Intermón lidera per eradicar la pobresa als països més pobres del planeta.