Supermercats cooperatius: consumir com a acció transformadora

Els supermercats cooperatius comencen a esquitxar el territori català. Aquest model permet a les persones sòcies ser-ne les propietàries i decidir com serà: des dels proveïdors a qui es compren els productes fins a l'organització de la feina de les persones treballadores. Mentre Foodcoop Bcn es prepara per obrir les portes a l'Eixample de Barcelona a finals d'any, La Feixa de Mataró ja pot valorar la feina dels primers mesos.

El documental Food Coop, que explica la història d'un supermercat cooperatiu de Nova York, va inspirar les persones que hi ha darrera d'aquests dos projectes, que van néixer amb l'objectiu de fer un canvi d'escala respecte les associacions de consumidores i arribar així a una part més gran de la població.

"El consum transformador ha de fer un salt d’escala. Ens estem quedant amb uns pocs convençuts de classe alta amb poder adquisitiu, que compren menjar de qualitat en botigues massa cares per a altres classes. Si volem canviar aquest món hem de canviar la manera com consumim i s’ha de fer a una escala més gran", afirma Silvio Covolo, dinamitzador de Foodcoop Bcn.

La cooperativa del supermercat barceloní està posant a punt el local recentment adquirit i està fent una feina de crear xarxa amb les entitats del barri per ser-ne part.

"La paraula supermercat pot fer por. Un supermercat per definició treu força al comerç local, concentra el consum en la gran distribució i fa que els béns hagin de fer desenes de milers de quilòmetres per arribar a taula. La nostra idea és potenciar el comerç local, que més gent se sumi al consum transformador i polític, que vol ser respectuós amb les persones i el planeta", afegeix Covolo.

Ja tenen 200 sòcies, però en necessiten 500. Això implica fer un treball voluntari de tres hores mensuals en torns flexibles i una quota única de 90 euros que pot ser fraccionada. Amb aquesta aportació social, juntament amb préstecs d'entitats de banca ètica, i la campanya de títols participatius que han posat en marxa, podran aixecar la persiana.

Per comprar-hi s'haurà de ser sòcia. "Creiem fermament en el sentit de comunitat i de pertinença. És important que una persona per fer la compra hagi de fer-se sòcia, que el consum passi de ser un acte passiu a actiu, polític i transformador", insisteix Covolo. 

A La Feixa, en canvi, finalment van decidir obrir les portes a tota la població sense necessitat de fer-se sòcia. Tot i així, la majoria de persones que hi consumeixen ho són i s'incentiva la participació, explica Mercè Marsal, una de les impulsores del projecte. La valoració és positiva. "Han passat de ser unes 35 unitats de consum o famílies a gairebé 240" i el territori l'ha rebut "amb il·lusió i esperança que esdevingui un centre de trobada més enllà del supermercat".

Pagar el preu del que compres

Un altre dels avantatges dels supermercats cooperatius és l'estalvi econòmic: el preu dels productes és més assequible ja que les sòcies estan aportant una quota i/o hores de feina, i el marge és transparent. Covolo concreta que a Foodcoop Bcn es preveu que sigui del 27% al principi, per tant, si la persona consumidora paga un producte a un euro al supermercat li haurà costat 73 cèntims. Aquest marge s'anirà aprimant a mesura que es paguin els deutes ja que els beneficis repercuteixen en el preu. "No serà més assequible que un Lidl però al Lidl no estàs pagant el preu del que compres. Pagues menys perquè hi ha una mà d'obra que ho està pagant per tu. Sí que serà més assequible respecte a una botiga especialitzada de producte ecològics", comenta.

A l'hora de decidir quins productes compren prioritzen conèixer les persones que s'encarreguen de la producció i saber que tracten d'una forma justa les persones treballadores. Segueixen una sèrie de criteris com ara la proximitat, els productes ecològics i la reducció d'envasos.

Coincideixen que formar part d'un supermercat cooperatiu és, per sobre de tot, una acció transformadora. "Tenim per lema "Transformem el consum!", i amb aquesta transformació, volem ajudar a fer virar la societat cap a una que ens convenci més, més justa social i mediambientalment", clou Marsal.