Què és la Dinamo?

La Dinamo és una fundació sense ànim de lucre que neix el 2016 arran de l'experiència de la cooperativa d'habitatges La Borda, i es concep com a eina a favor del dret a l’habitatge, mitjançant l’impuls de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

Entenem l'habitatge cooperatiu com una aposta per a la transformació social i la defensa del dret a l'habitatge i donem veu a cooperatives, cooperativistes i nous projectes, treballant per a la inclusivitat i assequibilitat del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, especialment per aquella població amb majors dificultats per accedir a l’habitatge. Des de la cooperativa, també impulsem la generació d’estructures que potenciïn aquest model que dotin a l’habitatge cooperatiu d’un marc legal propi.

A més, La Dinamo creu en una economia que posa en el centre de la seva activitat la cura de les persones i el medi ambient, per això forma part de la Xarxa d'Economia Solidària de Catalunya (XES), i participa de la Sectorial d’Habitatge Cooperatiu i Transformador de la XES i a la Taula d’Habitatge Cooperatiu de l’Ajuntament de Barcelona.

També, som sòcies de COOP57 mitjançant la qual oferim finançament a projectes d'habitatge cooperatiu.

Quins projectes i serveis heu impulsat/impulseu?

Treballem en tres eixos d’actuació: la rèplica del model cooperatiu en cessió d’ús, l’extensió d’aquest model i la seva potenciació.

En la línia de la rèplica al model, des de la cooperativa acompanyem projectes i participem activament en ells.

Els nostres equips tècnics, La Ciutat Invisible i Lacol van promoure La Borda del barri de Sants de Barcelona, el primer edifici d’obra nova en cessió d’ús a Catalunya, amb 28 habitatges. El projecte, fomenta un model de convivència comunitari i que fa una aposta per una construcció ambientalment sostenible i ha rebut diferents premis d’arquitectura. Des de La Dinamo, hem establert un conveni de col·laboració amb Habitatges La Borda, SCCL per sistematitzar els aprenentatges i coneixements del projecte cooperatiu, i poder-los replicar per consolidar noves experiències.

També hem acompanyat i acompanyem diversos projectes cooperatius en tots els seus àmbits (arquitectònic, obra, econòmic i financer, social i jurídic) a Barcelona (La Diversa de Sants i La Morada a Roquetes), Manresa (La Ravala), Valls (La Titaranya), Collserola (La Tartana) i el Montseny (El Porxo). Aquest últim en procés d’acompanyament.

Hem desenvolupat dos programes específics de mobilització de sòl privat: un programa per a l’Habitatge Cooperatiu Popular en ús per fomentar l’assequibilitat de projectes cooperatius, i destinar-los a persones amb menors ingressos; i un altre per a la mobilització de sòl privat cap a l’habitatge cooperatiu, per fomentar l’adquisició de sòl de titularitat privada per projectes cooperatius. A més, des de la cooperativa també assessorem en temes d’habitatge a governs locals i donem suport tècnic a Ajuntaments redactant estudis de viabilitat.

En la línia de la extensió del model, realitzem sessions divulgatives arreu del territori per explicar les avantatges del model i formacions tècniques específiques amb entitats i organitzacions com ara l’Agència Catalana de la Joventut, la Diputació de Barcelona, els Ateneus Cooperatius, l’Ajuntament de Sabadell, KoopFabrica o la Universitat Rovira i Virgili.

Actualment estem realitzant un estudi sobre recerca de polítiques públiques vinculades al model, sobre 11 països del món, per poder prendre de referent mecanismes que ja s’hagin desenvolupat a altres territoris i hem col·laborat en el llibre «Habitar en comunidad. La vivienda cooperativa en cesión de uso», d’autoria compartida entre La Ciutat Invisible i Lacol, de l’editorial Catarata.

Per últim, en la línia de la consolidació del model, hem dissenyat i implementat un software de gestió de suport a les cooperatives en el procés de convivència, actualment en fase d’implementació al projecte de La Borda.

A més, el proper dijous 31 d’octubre a les 18:30h a la Lleialtat Santsenca, organitzem l'acte de cloenda del projecte «Cap a l'escalabilitat de l'habitatge cooperatiu en règim d'ús a Catalunya a través de la col·laboració pública cooperativa», desenvolupat al llarg del 2018 i 2019 en intercooperació amb la cooperativa Lacol.

En l’acte, presentarem diferents propostes, estudis i publicacions que hem anat desenvolupant amb la col·laboració de vàries entitats com FGC advocats, Pareja & Associats, el CIDOB i l’IERMB per a fomentar l’impuls de projectes assequibles i inclusius al territori.

Què és l'habitatge cooperatiu en cessió d'ús?

El model d’habitatge cooperatiu en règim d’ús es basa en l’organització cooperativa i sense ànim de lucre per a proveir d’habitatge digne a un preu assequible a les persones sòcies que la conformen. Aquestes gaudeixen d’un dret d’ús indefinit sobre un dels habitatges, mitjançant el pagament d’una quota inicial i una quota d’ús mensual assequible.

Aquest model concep l’habitatge com a bé d’ús i no d’inversió i aposta per la seva desmercantilització en tant que dret fonamental. És un model col·lectiu impulsat per les futures persones usuàries que permet desenvolupar projectes de convivència socials, participatius i solidaris.

Els valors que promou impulsen la vida en comunitat, fomenten l’habitatge autogestionat, assequible i inclusiu i promou el creixement i la replicabilitat del model entorn la defensa de l’habitatge com un dret.

Com és el procés per a crear un projecte d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús i quins valors promou?

El procés de promoció i construcció o rehabilitació dels habitatges, així com la posterior gestió i administració de l’edifici i la cooperativa són una oportunitat per impulsar i dinamitzar el teixit de l’economia social i transformadora, ja que té una gran activitat econòmica associada. Podem col·laborar i intercooperar amb projectes i iniciatives existents, com els que trobem en el camp de les finances o l’arquitectura, els serveis jurídics i de gestió.

Des de La Dinamo diferenciem diverses fases dins el procés de promoció d’un projecte d’habitatge cooperatiu –des de que el grup inicial s’interessa pel model, fins que entra a viure a l’edifici.

En una primera fase, les persones potencialment interessades en impulsar un projecte d’aquest tipus s’agrupen i comencen a aproximar-se al model. El grup es comença a cohesionar i es defineixen les idees inicials del projecte, posant en comú les motivacions i necessitats de les persones del grup.

En una segona fase, es defineixen les característiques bàsiques del model que impulsarà la nova organització: estatuts i reglament de règim intern, model de convivència, treballs per disposar de solar o un edifici a rehabilitar o l’estructura econòmica del projecte

La tercera fase, que comprèn des de la constitució de la cooperativa fins a la finalització del procés de construcció es produeix i l’entrada als habitatges per part de les sòcies de la cooperativa.

En aquesta fase, es constitueix el contracte de cessió o compravenda del sòl o edifici, es programa i gestiona el procés de promoció i redacció del projecte arquitectònic i es defineix en el mecanisme de gestió d’ús de l’edifici. També, es defineix el model de convivència quan els socis i sòcies de la cooperativa ja viuen a l’edifici, i la cooperativa pot ocupar-se de la gestió quotidiana i de les dinàmiques de convivència.

En què consisteix el vostre Programa d'impuls a l'Habitatge Cooperatiu Popular en règim d'ús?

Amb l’objectiu d’universalitzar el model, des de la Dinamo hem desenvolupat un Programa específic d’impuls a l’Habitatge Cooperatiu Popular, que té per objectiu afavorir l’accés a l’habitatge cooperatiu a població en franges de renda més reduïda que no superi un llindar d’ingressos determinat.

Nosaltres, definim com Habitatge Cooperatiu Popular en cessió d’ús aquells projectes que presenten unes entrades reduïdes i unes quotes mensuals inferiors als lloguers de mercat, i les seves sòcies usuàries compleixen unes determinades condicions de renda i patrimoni. Treballem per a l’adquisició de recursos en diversos formats -solars, edificis, habitatges i aportacions dineràries- que destinarem prioritàriament al desenvolupament del Programa.

En el marc del programa descrit, hem impulsat un primer projecte per tal de crear un precedent i posar en pràctica un mecanisme per a la mobilització de patrimoni privat cap a projectes d’Habitatge Cooperatiu en règim d’ús a través d’una convocatòria oberta. A més, la iniciativa ha permès la creació d’una nova cooperativa -La Diversa-, afavorint la creació de xarxa entre experiències emergents i la consolidació del model.

L’immoble objecte de la convocatòria, ubicat al districte de Sants de Barcelona, és propietat nostre, i ha estat cedit a la cooperativa que ho gestiona a través d’un contracte de llarga durada (28 anys prorrogables 2 anys més), amb una contraprestació d’un cànon mensual per part de la nostra cooperativa. El projecte ha mobilitzat un total de 10 habitatges, i l’entrada als habitatges ha tingut lloc el desembre de 2018.

Quins problemes creieu que té el tema de l'habitatge a Catalunya i què proposa aquest model com a sistema alternatiu al de les hipoteques?

La crisi econòmica, que es potencia a l’estat espanyol fruit de la societat de propietaris promulgada i promoguda des de les administracions des dels anys 60 del segle passat, així com en la centralitat del mercat immobiliari en l’economia del país, ha tingut com una de les seves conseqüències directes l’entrada en crisi del model de relació de les persones amb l’habitatge que ocupen.

Per una banda, aquesta crisi ha demostrat com la possessió d’un habitatge no només no suposa un valor refugi d’inversió per les famílies sinó que l’accés a l’habitatge a través de la constitució d’hipoteques posa en risc la mateixa viabilitat de les persones i de les seves expectatives de vida.

L’accés a un habitatge de lloguer, actualment l’única opció per a moltes llars, ha patit un desplaçament simbòlic: de la impressió que és un malbaratament de recursos (herència del discurs hegemònic de la societat de propietaris) a la constatació que les lògiques de mercat especulatives subjacents, la poca protecció legal dels arrendataris i uns preus creixents, comporten una major inestabilitat i un major esforç econòmic de les llars.

En paral·lel i durant aquest mateix període de crisi i austeritat, l’Economia Social i Solidària (ESS) ha tingut un creixement qualitatiu i quantitatiu en experiències i àmbits d’intervenció. Posant en el centre de la seva activitat les persones i les seves necessitats, i a través de fórmules col·lectives i de mancomunió d’esforços i capacitats, iniciatives inscrites en aquest sistema de valors i pràctiques han permès articular l’accés de les persones a productes, serveis o activitats bàsiques.

Per evitar errors del passat, hem de ser capaços de generar espais autònoms i autosuficients des d'on maldar per la construcció i promoció de models alternatius en àmbits concrets – com pot ser el d'accés universal a un habitatge digne, eficient, assequible, sostenible i de propietat col·lectiva- esdevé una oportunitat i una estratègia per generar una posició pròpia des de la qual interpel·lar a altres agents a treballar plegats en la construcció d'aquest futur.