Evolució del Mercat Social. Com està l'Economia Social i Solidària a Catalunya?

El Mercat Social català engloba un conjunt d’entitats i projectes que cada cop són més presents i esdevenen una alternativa al sistema capitalista. En aquest sentit, l’any 2022, 1.479 organitzacions i projectes en formaven part.

Mostra d’això és el fet que entre 2015 i 2019 es van assolir xifres rècord en la creació d’entitats. Cal tenir en compte que una part de la disminució en la constitució pot tenir a veure amb la pandèmia i amb la necessitat d’un temps per fer les avaluacions per poder ser entitat del Mercat Social.

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

Aquesta evolució també es reflecteix en l’antiguitat de les organitzacions, ja que el 51% té menys d’onze anys. Es tracta, per tant, d’una alternativa jove que s’està consolidant a la societat. De fet, la xifra total entitats equival a una base social de 236.485 persones i a 23.409 persones ocupades.

No obstant això, cal tenir molt en compte quina mena d’entitats es considera que formen part del Mercat Social. S’inclouen les organitzacions que compleixen els criteris següents:

• Associades a la XES: han passat de 137 organitzacions l’any 2014 a 353 el 2022.
• Formar part del Pam a Pam: el mapa d’iniciatives de l'ESS a partir dels criteris d’avaluació ha crescut de 389 a 1.307 entitats en els últims anys.
• Haver superat el Balanç Social (una vegada com a mínim): un sistema d’autoavaluació del nivell de responsabilitat social que l’any 2022 van superar 259 entitats de les 268 que el van fer.
• Aparèixer al mapa d’Economies Comunitàries: es tracta del "conjunt de pràctiques econòmiques que busquen resoldre necessitats de forma col·lectiva”, segons l’informe. L’any 2022 n'hi havia 173.

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

Segons les dades recollides a l’informe, a Catalunya l’Economia Social i Solidària representa gairebé un 6% del total de l’economia pel que fa a nombre d’entitats -si bé moltes no tenen forma jurídica- i de llocs de feina.

En aquest sentit, cal tenir en compte que es tracta d’organitzacions molt heterogènies que assumeixen els valors de l’ESS en diferent grau: entre 1.200 i 1.700 entitats se sotmeten habitualment a eines de validació de l’ESS; 7.500 estan associades; i 16.691 entitats estan quantificades en aquest àmbit.

A més a més, gairebé un milió de persones estan implicades en l’ESS com a treballadores, consumidores o d’una altra manera.

L’alimentació és el sector majoritari (26%) entre les entitats del Mercat Social, un àmbit que, alhora, és molt divers en si mateix. El segueixen l’educació, la salut i les cures, i la cultura i l’oci, representant un 10% cadascun.

Pel que fa al volum d’ingressos, en total el Mercat Social en genera 730.470.000 d’euros. El sector dels subministraments és el que representa uns majors ingressos (més de 7.923.400 €, per entitat), seguit del finançament i moneda social (711.600 €) i del sector de producció i/o venda d’altres productes manufacturats (700.000 €).

!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r=0;r

Majoritàriament, les organitzacions del Mercat Social són cooperatives (36%), associacions (27%) o societats mercantils o treball autònom (23%) situades a Barcelona; amb estructures petites i ingressos per sota dels 100.000 euros anuals. De fet, el 41% té menys de 5 treballadores i 26% de les organitzacions no té estructura laboral (vinculat a les economies comunitàries).

Com ja s’ha indicat anteriorment, el grau de compliment dels valors que defineixen les ESS és molt divers. En aquest sentit, l’arrelament al territori és el criteri que més compleixen les organitzacions, mentre que l’ús de llicències lliures és el que menys se segueix.

D’altra banda, l’informe també avalua el grau d’intercooperació, és a dir, que les organitzacions busquin en el Mercat Social els proveïments. Si bé es tracta d’una de les accions que vol potenciar la XES, encara queda feina per fer: el 79,56% del total de compres es fa fora de l’ESS i només un 9,55% és amb proveïdores del Mercat Social.

El 67% de les persones que treballen en entitats del Mercat Social són dones, una xifra que contrasta amb el 59% de dones que ocupen els càrrecs de responsabilitat en l’estructura laboral i el 46% de dones que estan a la base social.

Aquesta tendència, però, s’accentua en l’àmbit de salut i cures, ja que el 73% de la plantilla està formada per dones. De fet, les dones superen el 50% en tots els sectors excepte en tecnologia i electrònica (33%) on, a més, només n'ocupen el 21% dels càrrecs de responsabilitat.

El document també reflecteix les retribucions brutes: les dones cobren 19,2 €/h com a retribució més alta de mitjana, mentre que els homes en cobren 17,5 €/h. Això s’explica, en part, perquè el sector de salut i cures té millors retribucions que d’altres.