Quines diferències hi ha entre les subvencions, els convenis i els contractes públics?

El contracte públic és una figura regulada per la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Es tracta d’un acord entre un òrgan o una entitat de sector públic i una persona física o jurídica, que s’anomenarà contractista, mitjançant el qual s’obliga a prestar serveis o a proporcionar determinats béns, a canvi d’un preu acordat.

La contractació pública es regeix per una legislació i un marc jurídic força complicats, i s’ha de fer sobre determinats principis, com ara el d’igualtat de tracte, el de transparència i integritat, el de concurrència, el de publicitat i el d’eficiència. Segons la tipologia de contracte, atès el tipus de contraprestació, hi ha diversos procediments de contractació i licitació (la via d’accés a la contractació pública) que s’han de respectar.

Per a més informació, es pot consultar la guia pràctica per començar a licitar promoguda des de diverses entitats de l’economia social, que s’ha publicat recentment.

En l’àmbit fiscal, el fet de gestionar un contracte públic implica que l’entitat haurà d’emetre factures, sempre en format de facturació electrònica, i caldrà analitzar si l’objecte del contracte està o no subjecte o exempt de l’IVA per saber si s’hauran de presentar liquidacions d’aquest impost. També caldrà que l’entitat estigui donada d’alta en l’Impost d’Activitats econòmiques (IAE) i es generarà l’obligació de presentar declaracions de l’Impost Sobre Societats (IS), i de tributar pel benefici obtingut.

Les subvencions estan regulades per la Llei 38/2003, de 17 de novembre. Segons l’article 2 de la llei, una subvenció és una disposició de diners que realitza una Administració pública del seu pressupost a favor d’una organització, a fi que la segona desenvolupi una determinada activitat que es considera d’interès general.

L’aportació s’ha de fer sense que hi hagi una contraprestació directa per a l’entitat beneficiària, és a dir, s’ha de destinar obligatòriament la realització d’una activitat que tingui un interès públic o social. L’entitat que la rep no pot aconseguir cap benefici propi.

Les subvencions generen una sèrie d’obligacions formals i materials, que s’acostumen a establir en la convocatòria pública, o bé en les ordenances fiscals de les subvencions o, fins i tot, en el marc legal general de la Llei 38/2003. Aquestes condicions han de ser conegudes prèviament i lliurement acceptades per part de l’entitat beneficiària.

Com que no pot obtenir un benefici propi, les subvencions sempre comporten la justificació de l’acció realitzada. Per tant, s’haurà de presentar una memòria descriptiva final de l’activitat i, en l’àmbit econòmic, s’hauran d’aportar els documents econòmics (factures, rebuts, contractes laborals...) que justifiquin la despesa duta a terme de manera efectiva, sempre d’acord amb les condicions acordades prèviament.

Si l’acció no s’ha pogut desenvolupar completament, caldrà retornar els diners que no s’hagin utilitzat.

En l’àmbit fiscal, els ingressos procedents de les subvencions no estan subjectes a IVA i tampoc tributen en Impost de Societats. Per tant, fins a un cert volum, no generen cap mena d’obligacions de presentació de models fiscals.

Segons es defineix a l’article 47.1 de la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, els convenis són acords que es realitzen entre l’Administració pública i una organització amb la finalitat d’aconseguir un objectiu comú.

Poden incloure aportacions dineràries, però també poden no fer-ho, i establir només uns certs compromisos d’accions que no comportin traspàs de diners, sinó que cadascuna de les parts aportin certs mitjans personals i/o econòmics propis.

Els convenis no poden tenir com a objecte les prestacions que siguin pròpies dels contractes públics, és a dir, no es poden utilitzar com a eina per evitar el procediment de licitació en la prestació d’un servei que hagi de ser contractat per part de l’administració.

Quan els convenis comporten aportacions de diners, sovint es poden confondre o barrejar amb la figura de la subvenció. És important poder fer aquesta distinció perquè l’entitat tingui clar si s’ha de regir per la legislació de les subvencions o no en l’execució dels acords que hi hagi al conveni.

La legislació permet que un conveni sigui l’instrument per atorgar una subvenció, però en aquest cas exigeix que compleixin els requisits de la Llei General de Subvencions. La fórmula es fa servir, sobretot, per a vehicular les subvencions directes, aportant a les accions finançades una certa estabilitat i continuïtat. En aquest cas, l’activitat finançada és promoguda directament per l’entitat beneficiària.

En l’àmbit fiscal, les aportacions de diners rebudes en virtut de convenis no tributen en IVA ni en societats, excepte que es pugui interpretar que hi ha una contraprestació de serveis implícita. A continuació, s’expliquen les principals diferències entre els convenis i les subvencions.

Per tal de resoldre dubtes en referència a aquesta qüestió o altres relatives a la gestió d'entitats no lucratives es pot accedir als serveis d’assessorament i d’acompanyament.