Auxi Gil: "En tot voluntariat, però sobretot en l'acompanyament a persones en situacions difícils, no es pot improvisar"

Quin paper juga el voluntariat al Parc Taulí de Sabadell? Quines tasques desenvolupen?

El voluntariat Parc Taulí aporta un valor afegit dins dels serveis assistencials. És l’espai  que oferim a la persona que viu dins la malaltia. En un entorn altament professionalitzat, el voluntariat permet un espai no professional, obert al diàleg sense tecnicismes ni termes mèdics.

La funció del voluntariat dins la CPT és la de fer activitats que no poden ser desenvolupades per cap professional. Bàsicament són activitats de companyia, acompanyaments a gestions (tràmits administratius) i ajuda a  les activitats terapèutiques (coral, ludoteca, lectura). 

Quina formació i acompanyament reben aquestes persones voluntàries?

La formació és un dels aspectes fonamentals del programa de voluntariat CPT. Avui tothom reconeix la formació al voluntariat com un dret i un element essencial per al correcte desenvolupament de la tasca voluntària. Ésser voluntari d’un centre hospitalari i sociosanitari no demana només bona predisposició i ganes de fer-ho, sinó que requereix d’unes eines per perseguir l’excel·lència de la seva acció.

Al Parc Tauli sabem que el voluntariat implica necessàriament Acció-formació i coordinació.  L’opció pel voluntariat va més enllà de la tasca a desenvolupar, l’acció es complementa amb una formació adequada i amb la coordinació perquè en el voluntariat és básic el treball en equip.

Teniu definit un pla de formació per a persones voluntàries? Què vau tenir en compte a l’hora d’elaborar-lo? 

Tenim un pla de formació per tal de facilitar al voluntariat l’adquisició de coneixements i habilitats necessaris per a realitzar correctament la seva tasca i alhora adquirir una determinada cultura de l’organització ajudant-los a adequar-se a la Corporació Parc Taulí i a les activitats que s’hi realitzen.

Al nostre Pla de voluntariat s’entén la formació en sentit ampli, i es diferencien espais formals i informals de formació. Es combinen sessions més estructurades en format taller i d’altres espais no formals que poden ser una oportunitat per anar dotant la persona voluntària de coneixement i orientacions per desenvolupar adequadament la seva tasca. 

Dins aquest concepte obert de formació trobem diferents moments formatius dins del programa de voluntariat Taulí com són l'entrevista personal, les reunions de seguiment i l'acompanyament.

Per què creus que és important capacitar les persones voluntàries en l’àmbit de la salut?

Per què en qualsevol voluntariat, però especialment en l’àmbit social on es realitza acompanyament a persones en situacions difícils, no es pot improvisar. El voluntariat ha de tenir les eines i entendre quin és el seu rol i quins són els límits a l’hora de desenvolupar-ho  En l’àmbit de la salut alhora, trobem unes especificitats pròpies  que fa més delicada la tasca d’acompanyament. La salut fràgil del pacient que el fa estar sovint poc receptiu, l’alta rotació de pacients propi d’un centre sanitari, juntament amb la complexitat de l’estructura altament professionalitzada, exigeix formar al voluntari/a en la flexibilitat per que siguin un complement per la recuperació del pacient i no una interferència en la tasca assistencial.

Quines capacitats o habilitats necessiten les persones voluntàries per garantir la qualitat de la intervenció?

La capacitat d’entendre quin és el seu rol, acceptar les limitacions pròpies i del programa, acceptar la presència des de la no activitat com el centre de la intervenció i el silenci com a part de l’acompanyament, així com aprendre a soportar el dolor de l’altre i el propi, són qualitats que es van adquirint al llarg de la trajectòria com a voluntari/a. És per això que aquest tipus de voluntariat ha de durar un temps per apreciar tota la seva dimensio i complexitat i gaudir-lo amb plenitud.

Creus que les entitats o institucions disposeu dels recursos necessaris per acompanyar i formar el voluntariat?

Actualment hi han recursos a disposició de les entitats. Però a més dels recursos materials, hauriem de tenir més present els recursos personals que cada membre de l’equip té. Les entitats i persones de l’entorn poden ser recursos vàlids per desenvolupar el nostre projecte. Ens hem d’aprofitar de la riquesa de l’equip humà i de la xarxa de relacions. Però potser el recurs més necessari des de la coordinació de voluntariat, i el més dificil d’aconseguir, és el temps. Més temps per acompanyar, més  temps per la planificació estratégica, més temps per compartir reflexions i generar coneixement conjunt o més temps per planificar i dissenyar nous programes.

El millor programa de formació és el que dissenya l’entitat a partir del seguiment dels seus voluntaris. En la gestió de voluntariat, l’acompanyament i la formació van unides, perquè és a través de l’acompanyament que trobem els continguts necessaris per elaborar una formació a mida pel nostre equip de voluntariat.