Parlar dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb adolescents pot semblar una tasca difícil. Pràcticament impossible, si la finalitat dels educadors i educadores és que tingui una incidència real en la vida de l’alumnat. Lluny d’aquest estereotip, la Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, està apropant els ODS als instituts i traduint-los a la realitat quotidiana dels joves.

Aquest projecte, impulsat per la Diputació de Girona, s’ha iniciat aquest curs i ha passat ja per diversos instituts de Figueres, Olot i Ripoll. Les properes estacions d’aquest projecte pilot són Palafrugell, Banyoles, Salt, Puigcerdà i Santa Coloma de Farners. Un inici que volen fer arribar a més centres educatius l’any vinent.

Treballar des d’un grup promotor

Per posar en marxa aquest treball, cada institut selecciona un conjunt d’alumnes que constituirà el grup motor, encarregat de liderar la dinamització. Núria Cuadrat, tècnica d’educació crítica i transformadora de la Coordinadora, explica que “cada centre estableix el grup motor en funció de les necessitats educatives”.

En grups de 8 a 20 alumnes, de les mateixes edats o barrejant des de primer fins a quart d’ESO. Alguns ho fan escollint només a alumnes amb altes capacitats, per tal d’oferir-los un espai de major aprenentatge, i d’altres hi seleccionen alumnes en situacions vulnerables, per tal de rebaixar la càrrega lectiva i oferir un espai educatiu més relaxat.

Tants caps, tants barrets. En aquest escenari, on cada institut confecciona un grup amb necessitats específiques, la Coordinadora els ofereix una formació de fins a 6 hores que serveix com a introducció al món dels ODS, el seu context i dinamització i, a la vegada, aprendre a imaginar alternatives i noves propostes.

Una exposició com a pretext

El plat central d’aquest treball és una exposició amb vuit plafons que introdueixen els àmbits dels ODS, explicada i dinamitzada pel grup promotor a cada centre educatiu. Persones, planeta, prosperitat, pau i aliances són els cinc àmbits en que han agrupat els 17 objectius que les Nacions Unides han marcat com a primordials fins a 2030.

Dissenyada per tècniques de la Coordinadora, aquesta exposició vol ser un pretext per parlar i debatre qüestions que, habitualment, queden fora de l’aula. Uns debats que requereixen canviar el llenguatge, passar d’objectius d’una agenda política a quelcom que mobilitzi als joves a transformar el seu entorn, un desig sempre latent. “Quan fem aquesta traducció i tant que va amb ells” assegura Cuadrat.

“Es generen debats. Quan parlem de gènere, per exemple, sorgeixen discussions interessants i que posen els pèls de punta a més d’un professor. Hi ha feina a fer”, explica la tècnica de referència del projecte. “També surten moltes injustícies que ajuden a revisar el funcionament del centre educatiu”, aprofundeix. Uns debats que es provoquen a través de dinàmiques i jocs.

8 instituts, 8 plafons

L’exposició acaba amb un plafó en blanc. Un plafó en que cada institut ha de plasmar quina activitat o acció duran a terme sobre un ODS, el que decideixin. Un cop omplert, aquest plafó es quedarà a l’institut per fer de testimoni al llarg del curs del compromís que l’escola ha adquirit amb els Drets Humans.

A final de curs, i en funció de les restriccions sanitàries del moment, la Coordinadora espera convocar una trobada dels vuit instituts que han participat d’aquesta primera edició. Vuit instituts, vuit plafons plens d’iniciatives que han de marcar el rumb d’una nova exposició i, per què no, d’un nou futur.