És el procés d’aprenentatge autònom en què l’entitat fa servir recursos dissenyats amb aquest propòsit per a les persones que en faran ús, i que acostuma a anar reforçat amb un sistema tutorial proactiu o reactiu. Sovint, l’autoformació va de la mà de la formació en línia, però no sempre ha de ser així. En aquest procés, la persona adquireix coneixements sense que hi hagi una programació externa tancada i/o la presència d'un agent formador que actua com a transmissor dels coneixements.

Aquest fet no significa obligatòriament que la persona que s’està formant no pugui ser guiada per alguna externa. Així i tot, en la majoria de casos, la persona tria i organitza els continguts a tractar i els recursos a través dels quals es formarà. Permet utilitzar un ampli ventall de recursos en funció de les possibilitats de cada persona, i això permet que sigui el mètode més a l'abast de tothom, sempre que es compleixin unes mínimes condicions.

És l’estratègia idònia per centrar la intervenció de l’organització en una situació problemàtica concreta, en una necessitat específica i en un col·lectiu molt particular. Requereix un treball i un disseny preestablert anteriorment i predeterminat expressament per a la finalitat exposada. Les persones encarregades de programar-la han de tenir en compte que ha d’aportar molt valor afegit i s’han de posar tots els esforços en l’acompliment dels objectes. No tota la formació que promou l’organització es pot considerar que és a mida.