6 estratègies d’intervenció en la formació

F Pere Tarrés
Autor/a: 
Joan Rosinach
 Font: Fundació Pere Tarrés
Les organitzacions tenen al seu abast diverses estratègies d’intervenció en formació. Font: Fundació Pere Tarrés
 Font: Fundació Pere Tarrés
Una bona estratègia de formació aporta valor afegit a l'entitat. Font: Fundació Pere Tarrés

6 estratègies d’intervenció en la formació

F Pere Tarrés
Resum: 

Es presenten un conjunt de formes d’intervenció a l’abast de les organitzacions que intenten respondre a variables com la finalitat, el tipus de contingut o el públic objectiu.

Les organitzacions tenen al seu abast diverses estratègies d’intervenció en formació que permeten respondre amb més eficiència a les necessitats de formació detectades en els diversos agents que conformen les entitats. Limitar la intervenció formativa al curs més tradicional és un reduccionisme que no aporta valor afegit a l’entitat i que pot abocar a una mala gestió del pla formatiu. En aquest sentit, aconseguir fer ús de les estratègies adequades és clau per intervenir en allò que es pugui considerar important i urgent.

En aquest recurs es presenten un conjunt de formes d’intervenció a l’abast de les organitzacions que intenten respondre a variables com la finalitat, el tipus de contingut, el públic objectiu, entre altres. No són excloents, sinó que l’entitat ha de fer servir la que consideri més adient segons les seves necessitats i capacitats. Probablement, la millor solució sempre acabi sent fer ús d’una combinació de totes les formes d’intervenció que es poden llegir a continuació.

Aprenentatge informal

És l’estratègia més eficient, la manera natural com les persones aprenen i la pròpia d’aquelles entitats amb maduresa organitzativa. Les activitats informals tenen com a característica principal que són obertes i que la persona que les realitza acostuma a tenir la sensació que controla el seu procés. Aquesta sensació és bàsica perquè qualsevol se senti agent del seu procés d’aprenentatge i augmenti la seva motivació i implicació emocional.

L’aprenentatge informal fuig de l’homogeneïtat i es basa en propostes d’activitats diverses. Prima la metodologia i es posa especial èmfasi en el procés de construcció i interpretació del coneixement. Tot i que la major part d’experiències d’aprenentatge informal no tenen avaluació concreta, o la que tenen és molt parcial, no es pot deixar de banda la necessitat l’avaluació de l’assoliment dels objectius en aquest procés. Per a aquesta finalitat es pot recórrer a recursos més propis d’aquest aprenentatge, com qüestionaris o esquemes.

Formació interna

Aporta molt valor afegit a l’organització, ja que s’acostuma a dissenyar i a desenvolupar-se per aquesta, fent servir recursos i continguts propis i amb les propostes i peticions de tots els agents involucrats. És una estratègia que reforça la gestió del coneixement de l’organització. La formació interna acostuma a recollir l’experiència del treball intern que els centres porten a terme des de fa molts anys. Té com a finalitat contribuir a l’actualització formativa i afavorir l’increment de la motivació de totes les persones que formen part de l’entitat.

Autoformació

És el procés d’aprenentatge autònom en què l’entitat fa servir recursos dissenyats amb aquest propòsit per a les persones que en faran ús, i que acostuma a anar reforçat amb un sistema tutorial proactiu o reactiu. Sovint, l’autoformació va de la mà de la formació en línia, però no sempre ha de ser així. En aquest procés, la persona adquireix coneixements sense que hi hagi una programació externa tancada i/o la presència d'un agent formador que actua com a transmissor dels coneixements.

Aquest fet no significa obligatòriament que la persona que s’està formant no pugui ser guiada per alguna externa. Així i tot, en la majoria de casos, la persona tria i organitza els continguts a tractar i els recursos a través dels quals es formarà. Permet utilitzar un ampli ventall de recursos en funció de les possibilitats de cada persona, i això permet que sigui el mètode més a l'abast de tothom, sempre que es compleixin unes mínimes condicions.

Formació externa

Com el seu nom indica, aporta una mirada diferent sobre l’entorn. És una bona manera perquè el personal tècnic, el voluntariat i, fins i tot, les persones que gestionen l’entitat puguin tenir una visió, des d’un altre punt de vista, d’allò que veuen en el seu dia a dia. És una bona forma d’evitar rutines i certs vicis que poden generar-se en l’organització. Incorpora noves tendències en contingut o metodologia, i de vegades, també de la manera de fer d’altres organitzacions. És útil quan la formació no es pot assumir internament.

Formació a mida

És l’estratègia idònia per centrar la intervenció de l’organització en una situació problemàtica concreta, en una necessitat específica i en un col·lectiu molt particular. Requereix un treball i un disseny preestablert anteriorment i predeterminat expressament per a la finalitat exposada. Les persones encarregades de programar-la han de tenir en compte que ha d’aportar molt valor afegit i s’han de posar tots els esforços en l’acompliment dels objectes. No tota la formació que promou l’organització es pot considerar que és a mida.

Tutoria personalitzada o mentoria

És l’acompanyament individual, o bé en grups molt reduïts, que es fa amb un objectiu molt concret, ja sigui la integració d’un nou membre a l’organització, la promoció a un nou càrrec de responsabilitat, la realització d’un projecte o el seguiment d’un determinat procés. A grans trets, tant la tutoria personalitzada com la mentoria vindrien a ser una relació de desenvolupament personal en la qual una persona més experimentada o de major coneixement ajuda a una altra menys experimentada o amb menor coneixement. Fa de guia.

En aquest cas, adquireix gran importància el rol de comandament de la persona encarregada d’aquests processos. Els grans avantatges d’aquest tipus d’estratègies són la prevenció de possibles errors, l’augment de la xarxa de contactes i la claredat del full de ruta.