El següent pas és analitzar el context de l’entitat i veure quines opressions tenen lloc, quins drets es vulneren, per tal de treballar-los des de les accions educatives. Aquí és aconsellable triar només un dels drets vulnerats per a reflexionar, especialment aquell on més es pot incidir des del marc d’actuació de l’entitat. Alguns exemples són el dret a la participació o el dret a l’educació de qualitat.

Un cop escollit el dret, caldrà investigar el marc legal que el protegeix a nivell local i internacional (Declaració dels Drets Humans, Drets dels Infants, Carta Europea de la Salvaguarda dels Drets Humans a la ciutat...). També s’haurà d’assenyalar qui són les persones titulars d’aquests drets, sempre en clau interseccional.

En relació amb això, és important també identificar els actors primordials, i si pot ser amb noms i cognoms, millor. Els canvis a les institucions passen a través de persones. Per això, caldrà centrar-se en interpel·lar persones amb un nivell d’influència mitjà o alt, i en aquelles persones que ja siguin més aviat properes, o com a mínim neutrals, a les propostes.

En aquest procés de contextualització, caldrà identificar aquelles qüestions que són estructurals en les vulneracions de drets, especialment pel que fa al gènere. Caldrà veure com aquest dispositiu impacta en el projecte que es vol realitzar, en l’entitat, en seus els grups d’infants o joves, i en el territori en general, i veure de quina manera les accions poden reproduir rols de gènere i com deixar-ho de fer. És important que durant tot el procés es mantingui una mirada interseccional, per tal de veure de quines maneres la vulneració de drets és més acusada en uns grups que en d’altres.

Per acabar aquesta tasca d’anàlisi, s’haurà de tenir al cap amb quins recursos i capacitat d’incidir compta l’entitat. Es tracta de tenir una visió realista i comprovar la viabilitat del projecte, així com de protegir-se davant les possibles vulnerabilitats i tenir alternatives. Aquí també cal tenir en compte les possibilitats de la comunicació que es farà durant tot el projecte, primordial per a garantir la transparència i millorar la incidència.

En el moment de definir els objectius, també serà d’ajuda establir els indicadors d’avaluació, que permetran saber si s’han assolit els resultats esperats un cop finalitzat el projecte. Serà interessant fer això amb les persones titulars dels drets, que en el cas de les entitats dedicades a la infància, la joventut o l’educació en el lleure seran, segurament, nens o nenes o adolescents. El més recomanable és que els indicadors es puguin calcular amb números.

Fer aquesta definició és una acció política. Decidir què s’avalua i què no suposa indicar què és més rellevant per al projecte. Per això cal pensar els indicadors en clau de l’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans, i fer-ho sempre junt amb els i les infants i adolescents que participaran en les activitats.

Caldrà verificar, a més, que aquests indicadors mesuren efectivament si els i les titulars de les obligacions estan respectant, protegint i garantint el dret, el procés d’empoderament de les persones titulars del dret, i el grau de participació d’aquestes duran tot el projecte.

Hi ha altres qüestions que cal tenir en compte en la realització de projectes d’educació en justícia global, i tenen a veure amb la coherència. Cal que el grup implicat tingui clars els rols de cadascú, i establir un equip de coordinació on estiguin representades les persones titulars dels drets, per tal de no reproduir les discriminacions contra les quals es lluita.

Això passa per establir mecanismes de participació democràtica i igualitària durant tot el projecte per a que els col·lectius vulnerabilitzats tinguin un rol actiu. Caldrà definir també formes de fer un seguiment constant de les accions, i preveure espais de cures i gestió de conflictes, així com de comunicar els avenços a les persones involucrades en el projecte.