Abans de ni tan sols pensar en organitzar activitats a les entitats d’educació en el lleure, el primer és garantir que l’espai és adequat. Per organitzar activitats que siguin inclusives per a les persones amb TEA, caldrà adaptar els espais amb una mirada cap a la universalitat, garantint que l’espai escollit serà acollidor cognitivament i sensorialment i comprensible per a tothom.

En aquest sentit, s’haurà de treballar l’espai per a que reflecteixi els temps de les activitats. El mobiliari i l’entorn haurà de permetre predir cadascuna de les accions, tot mitjançant recursos visuals però sense sobrecarregar els estímuls. I això s’haurà de contemplar tant a l’espai físic com a l’ambient que l’envolta.

Pel que fa a l’espai físic, la guia recomana evitar l’efecte laberint, que ve a significar facilitar l’orientació de totes les persones a través de recursos com un bon sistema de senyalització, amb plànols accessibles, fletxes, colors, pictografia, encaminaments... També és important adaptar el mobiliari per a que no pugui suposar un risc en casos de moviments repetitius: cadires sense rodes, cantonades rodones, eliminar punxes...

Les característiques ambientals també hauran d’analitzar-se amb detall per a garantir uns espais inclusius per a persones amb TEA. Es tractaria d’alleugerar els estímuls que poden condicionar la participació d’aquest col·lectiu, que sovint pateix d’hipersensibilitat o hiposensibilitat. Es tractarà de vigilar aspectes com la llum (millor la natural i càlida), el so (reduint el soroll i permetent l’ús d’inhibidors de so), les olors (ventilant sovint, reduint els ambientadors...), el tacte o el gust.

Una acció que és aconsellable és habilitar espais tranquils de descans, amb una baixa estimulació sensorial, on els nens, nenes i adolescents amb TEA poden retirar-se a relaxar-se en cas que la situació els sobrepassi. Pot ser interessant que aquests espais comptin amb materials sensorials o recursos tàctils, així com amb música relaxant.

En el dia a dia de les entitats d’educació en el lleure, la interacció amb les persones participants és primordial per a l’organització d’activitats, i en aquest intercanvi ha de poder participar tothom, independentment del seu perfil.

Això comença per entendre les formes de comunicació de cadascuna de les persones participants, especialment d’aquelles amb TEA. Aquí caldrà paciència i observació activa, és aconsellable que totes les persones que treballin amb els grups d’infants i adolescents hi participin. Es tractarà d’adaptar el llenguatge a aquestes necessitats.

A part d’això, és interessant utilitzar recursos per a donar suport a la comunicació amb persones TEA: recursos visuals com imatges, símbols o text; senyals verbals com expressions facials o gestos... També caldrà fer servir una comunicació clara i directa, sense metàfores, dobles sentits o ambigüitats, i sense donar moltes instruccions seguides.

Alhora, també caldrà garantir l’intercanvi còmode, és a dir, oferir un espai segur per a que la persona amb TEA processi la informació sense pressions i pugui respondre si vol.