Com organitzar activitats d'educació en el lleure inclusives amb les persones autistes
Comparteix
Caldrà contemplar aspectes com l’espai i el temps, i treballar sempre amb anticipació i comunicant de manera clara les activitats.
Per a les persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA) pot ser especialment difícil gaudir d’activitats que inclouen la participació en grups i la socialització. Tanmateix, per a aquest col·lectiu, i especialment per al que correspon a la infància i l’adolescència, la socialització és igual d’important que per a la resta. L’educació en el lleure és un espai idoni per a que aquestes persones puguin desenvolupar aquest aspecte de la seva vida, i és per això que les entitats que treballen en aquest àmbit han de comptar amb protocols i sistemes per a que les seves activitats siguin inclusives amb aquest col·lectiu.
Amb l’objectiu d’oferir eines a les entitats d’educació en el lleure per a treballar amb infància i adolescència amb autisme, Federació Catalana d'Autisme, la Federación Autismo Andalucía, la Federación Autismo Galicia, la Federación Autismo Castilla y León, i la Confederación Autismo España han elaborat la ‘Guía de Ocio Inclusivo para personas autistas’, que alhora ha estat revisada pel Grup de Consultoria Autista del projecte ‘Rumbo’.
Aquest recurs reuneix les claus d’aquesta guia.
Tres principis fonamentals de la inclusió
La guia especifica que a la majoria de persones autistes no és que no els agradin les situacions socials, sinó que l’entorn no està prou sensibilitzat com per a facilitar-los-hi. Aquí és on entra la inclusió, que, al seu torn, està basada en tres principis interconnectats entre ells.
Primer, la normalització, que és visibilització de la diversitat de realitats que existeixen en la població. Es tracta de reconèixer les diferències sense crear barreres. En el cas de l’autisme, la normalització consistiria en considerar les necessitats sensorials, comunicatives i socials de les persones amb TEA.
El segon fonament de la inclusió és l’orientació individualitzada i la consideració de les diferències en l’estil personal de lleure, i és que cal tenir en compte que totes les persones tenen preferències, interessos i necessitats específiques pel que fa al seu temps de lleure. Per tant, caldrà dissenyar les experiències de manera que garanteixin la flexibilitat i ofereixin opcions diferents de procedir.
Finalment, l’últim principi de la inclusió és la socialització democràtica, de manera que totes les persones puguin participar activament i equitativament a totes les activitats. En el context del TEA, això implica crear oportunitats d’interacció fonamentades en la comunicació i la comprensió mútua.
Per tal de desenvolupar aquests tres fonaments de la inclusió per a les persones amb TEA, cal que les entitats d’educació en el lleure tinguin en compte quatre aspectes: els espais on té lloc el lleure, les activitats, la comunicació i el coneixement del personal. A continuació es detallen els principis d’aquests aspectes.
Espais inclusius
Abans de ni tan sols pensar en organitzar activitats a les entitats d’educació en el lleure, el primer és garantir que l’espai és adequat. Per organitzar activitats que siguin inclusives per a les persones amb TEA, caldrà adaptar els espais amb una mirada cap a la universalitat, garantint que l’espai escollit serà acollidor cognitivament i sensorialment i comprensible per a tothom.
En aquest sentit, s’haurà de treballar l’espai per a que reflecteixi els temps de les activitats. El mobiliari i l’entorn haurà de permetre predir cadascuna de les accions, tot mitjançant recursos visuals però sense sobrecarregar els estímuls. I això s’haurà de contemplar tant a l’espai físic com a l’ambient que l’envolta.
Pel que fa a l’espai físic, la guia recomana evitar l’efecte laberint, que ve a significar facilitar l’orientació de totes les persones a través de recursos com un bon sistema de senyalització, amb plànols accessibles, fletxes, colors, pictografia, encaminaments... També és important adaptar el mobiliari per a que no pugui suposar un risc en casos de moviments repetitius: cadires sense rodes, cantonades rodones, eliminar punxes...
Les característiques ambientals també hauran d’analitzar-se amb detall per a garantir uns espais inclusius per a persones amb TEA. Es tractaria d’alleugerar els estímuls que poden condicionar la participació d’aquest col·lectiu, que sovint pateix d’hipersensibilitat o hiposensibilitat. Es tractarà de vigilar aspectes com la llum (millor la natural i càlida), el so (reduint el soroll i permetent l’ús d’inhibidors de so), les olors (ventilant sovint, reduint els ambientadors...), el tacte o el gust.
Una acció que és aconsellable és habilitar espais tranquils de descans, amb una baixa estimulació sensorial, on els nens, nenes i adolescents amb TEA poden retirar-se a relaxar-se en cas que la situació els sobrepassi. Pot ser interessant que aquests espais comptin amb materials sensorials o recursos tàctils, així com amb música relaxant.
Activitats inclusives
Un cop hi ha la garantia que l’espai per al lleure és amigable per a tothom, caldrà plantejar-se de quina manera dissenyar les activitats perquè siguin inclusives.
Això pot ser difícil, tenint en compte que la concepció neurotípica del lleure el contempla com una disrupció de la rutina que esdevé un element motivador, concepte que xoca amb el fet que les persones autistes solen patir davant de situacions imprevistes. És per això que cal introduir experiències de lleure que s’adaptin a totes les realitats, que sense caure en la repetició incansable d’activitats, introdueixin la novetat de manera controlada i premeditada. Això pot dur, inclús, a una flexibilització del pensament d’aquestes persones.
En aquest sentit, són importants tres aspectes: primer, estructurar degudament l’activitat i els seus temps. Caldrà delimitar clarament què es farà a l’activitat i quina duració tindrà cada cosa, així com què es podrà fer en els temps d’espera, amb activitats alternatives.
La segona acció serà treballar la idea de lleure amb les persones amb TEA, per tal de transmetre’ls que es tracta d’un temps que se separa de les hores formatives, però que no té per què ser una situació eminentment disruptiva. Per això, caldrà comunicar les activitats amb anticipació i previsió, exposant els diferents tempos determinats, ja que el desconeixement sol generar angoixa en les persones autistes. Com més informació tinguin amb antelació, més gaudiran de l’activitat.
El tercer moviment per a garantir unes activitats inclusives és atendre els interessos de totes les persones i permetre que participin en l’elecció de les activitats. Per a fer això de manera que puguin participar les persones amb TEA, és important treballar una comunicació efectiva, tal com es detalla al següent apartat.
Comunicació efectiva
En el dia a dia de les entitats d’educació en el lleure, la interacció amb les persones participants és primordial per a l’organització d’activitats, i en aquest intercanvi ha de poder participar tothom, independentment del seu perfil.
Això comença per entendre les formes de comunicació de cadascuna de les persones participants, especialment d’aquelles amb TEA. Aquí caldrà paciència i observació activa, és aconsellable que totes les persones que treballin amb els grups d’infants i adolescents hi participin. Es tractarà d’adaptar el llenguatge a aquestes necessitats.
A part d’això, és interessant utilitzar recursos per a donar suport a la comunicació amb persones TEA: recursos visuals com imatges, símbols o text; senyals verbals com expressions facials o gestos... També caldrà fer servir una comunicació clara i directa, sense metàfores, dobles sentits o ambigüitats, i sense donar moltes instruccions seguides.
Alhora, també caldrà garantir l’intercanvi còmode, és a dir, oferir un espai segur per a que la persona amb TEA processi la informació sense pressions i pugui respondre si vol.
Coneixement del personal
Per poder dur a terme totes aquestes accions i així garantir que les activitats d’educació en el lleure són inclusives amb les persones amb autisme, caldrà que l’entitat inverteixi temps i recursos a formar i sensibilitzar al seu equip al respecte.
Aquestes persones hauran de tenir una base de coneixements sobre el TEA, saber com detectar i prevenir situacions estressants per a aquest col·lectiu, comptar amb estratègies per a encarar aquestes situacions, ser flexibles...
Algunes entitats que ofereixen formació sobre el treball amb persones autistes per a personal d’educació i d’educació en el lleure són:
