L’objectiu bàsic ha de ser sempre educar en pensament crític. És necessari fer entendre a la infància i la joventut que dubtar de les coses està bé, i ajudar-la a prendre consciència que les informacions poden ser esbiaixades o falses, també les que provenen dels mitjans i de les xarxes. Es tracta de fer reflexionar a l’alumnat dels riscos que suposen els discursos falsos, parcials i discriminatoris, per tal que cerqui les seves pròpies solucions i continguts alternatius, contribuint a generar una cultura de tolerància i intercanvi.

Per a implementar el pensament crític cal generar un clima en el grup que deixi espai per al pensament crític i la reflexió segura. Això suposa fomentar un clima relaxat i de confiança, on l’alumnat pugui estar còmode per a opinar i equivocar-se. Això passa per donar temps per a que tothom pugui respondre amb seguretat, pensant bé i amb llibertat tot allò que es vol dir, així com encoratjar la cohesió del grup i les relacions de respecte i cura.

Una forma molt adequada de fer això és permetre al grup prendre decisions sobre les condicions del debat i l’aprenentatge. Això contribuirà a crear un clima de confiança, convivència i comprensió. Es tracta de practicar la prevenció, assegurant que cap persona se sentirà fora de la conversa o imposarà la seva veu. També és interessant indicar abans de l’activitat o el debat quines competències es treballaran.

Aquí també té un rol important l’autonomia de l’alumnat. El paper de la persona docent és d’acompanyament, o com a molt de moderació. Les nenes, nens i adolescents seran les encarregades de construir les seves opinions i coneixements, i el tutor o tutora serà allà per respondre preguntes i dubtes, tot i que això últim seria aconsellable que es fes sense contestar directament, sinó amb altres preguntes que ajudin als i les alumnes a elaborar la resposta que busquen.

Hi ha gran diversitat de temes implicats en la qüestió del feixisme i els discursos d’odi que es poden i s’haurien de tocar als centres educatius. Això, com ja s’ha esmentat, es pot fer amb tallers concrets o vehiculant les activitats del calendari general per a incorporar aquests continguts. D’aquests, els més punyents són els que fan referència a la prevenció del desenvolupament de certes actituds i posicionaments en el si del grup i en els seus entorns.

Un dels àmbits que han de protagonitzar aquestes sessions és el conflicte. Caldrà deixar clar que és un aspecte integral de la societat, que pot tenir diferents dimensions, que sorgeix normalment d’un xoc de posicions o necessitats... També serà primordial posar el focus en la resolució d’aquest conflicte, oferint eines per a trobar sortides negociades i constructives, i això inclou la capacitat d’expressar les pròpies opinions i interessos de forma constructiva.

Un altre concepte a treballar serà l’alteritat. Històricament, la societat s’ha construït sobre la imatge del “ells” i “nosaltres”, establint l’alteritat com l’enemic. L’educació, però, pot contribuir a deconstruir aquesta idea, ajudant l’alumnat a entendre la por i canalitzar l’empatia, a posar el focus en la identitat individual de cada persona, fomentar la flexibilitat d’actituds vers l’altre... Fer això suposa començar per prendre consciència de la pròpia identitat i dels processos amb què es construeixen les identitats de la resta, així com de l’existència de diferents cosmovisions del món. D’aquesta manera, es podrà ajudar el grup a avançar cap al posicionament de ferm rebuig cap als comportaments que demonitzen l’altre i minven la diversitat.

El dubte no és només una actitud, sinó també un tema a treballar a l’aula. Cal transmetre a les nenes, nens i joves que dubtar és un dret i un do, i educar-les en qüestionar-se les certeses i en fer autocrítica. Només així es podrà promoure la sensibilitat cap als altres i la capacitat de ser flexible.

També serà aconsellable incloure contingut sobre els mitjans de comunicació. Es tracta d’exposar que aquests solen oferir informació fragmentada, objectiva però no imparcial, i que cal contrastar la informació amb diferents fonts i fer-ne una anàlisi crítica, tenint al cap qui emet la informació, d’on la treu, amb quines intencions, quins interessos econòmics hi ha al darrere... Seria interessant dedicar una sessió a ajudar el grup a comprendre el sistema d’informació actual, i a tractar temes com la desinformació o les bombolles informatives.

En relació amb això últim, un darrer àmbit temàtic primordial són les xarxes socials. Caldrà treballar les diferents plataformes, i tractar temes com els algoritmes adaptatius, les dades, el funcionament intern (amb més o menys complexitat depenent del grup), els agents que les posen en funcionament, la manera d’explotar-les d’una manera més positiva...