Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar i educar en la resolució de conflictes.

Objectius

• Conèixer les parts que intervenen en un conflicte.
• Aprendre a cerca mètodes que ajudin a canalitzar els conflictes i evitar la violència.
• Treballar la participació i implicació de les persones voluntàries en el projecte de voluntariat.

Descripció

Els conflictes són fruit d’interessos confrontats. Cada dia al món s’inicien multituds de conflictes amb orígens molt variats: econòmics, de propietat, polítics, territorials, culturals, ètnics, religiosos, etc. El que es busca amb aquesta dinàmica és potenciar una reflexió sobre com es poden resoldre de manera pacífica els diferents problemes que puguin aparèixer en el grup.

Per fer-ho, les persones voluntàries, repartides en dos grups, elaboren i defensen una proposta de programació de les activitats a realitzardurant l’any tenint en compte el calendari festiu del territori. Una de les persones voluntàries no formarà part de cap grup, sinó que actuarà com observador del procés.

Durant mitja hora, els dos grups es reuneixen per separat i elaboren la seva proposta, discutint-la i pensant quins arguments faran servir per defensar-la. Posteriorment, hauran d’exposar-la a l’altre grup. En aquesta exposició, la persona dinamitzadora ha de qüestionar les propostes presentades fins al punt que tots dos grups estiguin tan motivats defensant les seves conviccions que no siguin capaços d’escoltar les idees que proposen l’altre grup. Es tracta de l’inici del conflicte entre totes dues parts, amb interessos oposats i sense ser capaços d’escoltar-se.

Arribat aquest moment, la persona que fa d’observadora, i que ha seguit el procés atentament des d’una posició neutral, ha de d’assumir el seu rol de mediadora per tal d’ajudar a les dues parts a arribar a un acord. Per fer-ho, ha d’ajudar a trencar la incomunicació i fer possible que iniciïn un diàleg. Així, la persona mediadora ha de tenir confiança en totes dues parts i ha de tenir l’habilitat d’anar cercant punt de trobada, començant per aquells aspectes més senzills fins a arribar a les concessions mútues. Es tracta d’un procés complex, però el consens serà ferm i estable, ja que estarà construït sobre un acord global.

Aquesta dinàmica ens pot ajudar a treballar el concepte de cooperació i solidaritat tan a nivell del grup com de la societat en general.

Objectius

• Desenvolupar una actitud cooperativa i solidària.
• Reflexionar mitjançant la pràctica sobre el sentit i els valors del voluntariat.

Descripció

Una vegada repartides les persones voluntàries en dos grups, amb un màxim de sis persones a cadascun, la dinamitzadora explica que ara representen dos presoners que han realitzat un robatori a un banc. Després de mesos de cerca, la policia els ha capturat, però no compta amb les suficients proves per fer una acusació formal. Amb l’objectiu d’aconseguir una confessió, la policia proposa a tots dos presoners – els quals estan incomunicats – que si confessen que ha fet l’altre reu tindran una rebaixa de la condemna.

En concret, la situació dels dos presoners pot ser:

Dilema del presoner

• Equip A: Sí Sí No No
• Equip B: Sí No Sí No
• Anys de presó: A=10 A=0 A=20 A=0
  B=10 B=20 B=0 B=0

La policia ofereix als grups votar deu vegades si confessen o no. Els grups no poden escoltar les votacions i argumentacions de l’altra fins que al final de tot no és facin públiques. Després de la quarta votació, però, se’ls informa que se’ls permet una negociació. Aquesta suposarà reduir a la meitat el total d’anys a la presó de cada grup després de realitzar la quinta votació, però les persones voluntàries no han de conèixer aquesta situació fins al final de la votació.

Després de la novena votació se’ls permet una segona negociació. Aquesta també suposarà reduir a la meitat el total d’anys a la presó de cada grup després de realitzar la darrera votació. En aquest cas, les persones voluntàries no han de conèixer aquesta situació fins al final del joc.

Votacions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Grup 1

Grup 2

Finalment, la persona dinamitzadora ha de propiciar la reflexió conjunta a partir de preguntes del tipus: quins sentiments us ha provocat l’altre grup?, hi ha hagut acord entre els membres dels grups per votar i negociar?, què s’ha fet per arribar a un acord?, què heu fet per disminuir la vostra condemna?, què ha fet l’altre grup?, quina relació creieu que hi ha entre aquest dinàmica i els processos de negociació a l’entitat?, diríeu que les persones voluntàries de l’entitat són cooperatives o competitives?, alguna vegada entreu en conflicte amb altre membre de l’entitat? i què feu en aquests casos?