La gestió de l'estrès i les emocions a l'entorn laboral
Comparteix
L'Organització Mundial de la Salut defineix l'estrès com el "conjunt de reaccions fisiològiques que prepara l'organisme per a l'acció". Vist així l'estrès no hauria de ser un problema. Al contrari, hauría de ser un estímul, una alerta. Es converteix en un problema quan certes circumstàncies com la sobrecàrrega de feina, les pressions econòmiques, l'ambient competitiu entre moltes altres es perceben com a amenaces que provoquen reaccions defensives en la persona, es torna irritable i pateix conseqüències nocives en el seu organisme.
La producció de l'estrès.
El sistema nerviós autònom no pot establir una diferència entre els diferents tipus d'excitació en els que ens veiem sotmesos. Així la reacció de l'organisme és la mateixa quan ens trobem amb un embús de trànsit, que quan ens persegueix un toro embogit. La reacció de lluita o fugida davant l'estrès és perfectament saludable sempre que sigui provocada per una situació real i puguem utilitzar l'energia que genera, tal com faríem per a escapar-nos del toro. Però quan és inadequada o es manté durant massa temps, aquesta energia pot produir un tipus d'estrès nociu i augmentar les tensions nervioses.
Quan passa això, el que va començar sent un desencadenament de reflexos positius i normals per ajudar al funcionament saludable del cos es converteix en alguna cosa poc saludable i contraproduent. Si aquesta situació persisteix durant molt temps, pot causar una malaltia greu. Investigacions recents sobre la interacció entre ment i cos han demostrat que, sovint, el cos es posa inconscientment en estat d'alerta a causa de les nostres pròpies actituds psicològiques i emotives davant l'estrès. Emocions davant situacions que encara no han ocorregut, com la impaciència, l'angoixa, la ira i la por, poden produir el mateix tipus d'impulsos nerviosos i de reaccions químiques que si ens enfrontéssim a una situació real i concreta.
L'hipotàlem rep els missatges que li arriben de les diferents parts del cervell i comença a preparar el cos per a una cosa que no ha ocorregut i potser mai ocorri. Així les substàncies químiques s'acumulen i augmenta la tensió muscular. A més, si ets un "adicte a l'estrès" i gaudeix de la sensació proporcionada per un alt nivell de substàncies químiques com la noradrenalina, la sensació d'estar col.locat i ple d'energia pot fer que, sense adonar-te, busquis noves fonts d'excitació.
La reacció de lluita o fugida s'atenua quan desapareix o es resol l'origen de l'estrès. Per tant, quan ens enfrontem a una situació angoixant hem d'utilitzar l'energia provocada per la reacció de lluita o fugida, o bé aprendre a "apagar el mecanisme" utilitzant un exercici o una tècnica de relaxació conscient. Només així aconseguirem que el nostre organisme es relaxi novament, a mesura que el ritme cardíac, la pressió sanguínia, el consum d'oxigen i la tensió muscular tornen a un nivell normal, mentre la sang torna a fluir cap als músculs, els òrgans interiors i la pell. Al passar de l'excitació a la relaxació, els òrgans del cos es renoven i tornen a funcionar normalment.
Diferents catergories de l'estrès
L'estrès presenta diferents categories:
- Hipoestrès: poc estrès
- Hiperestrès: molt estrès
- Distress: un estrès negatiu, en el qual les demandes són molt grans per al nostre organisme
- Eustress: estrès positiu, quan l'estrès estimula a millorar-nos i superar-lo
- Estrès agut: molt poc estrès però molt fort, com un xoc emocional
- Estrès crònic: un estrès lleu que dura molt temps
Senyals d'estrès
Reflexes nerviosos: mossegar-se les ungles, fer força amb la mandubula, tamborinejar amb els dits, apretar els punys, tocar-se la cara, forjar-se la pell al voltant de les ungles, agitar les cames.
Canvis d'humor: ansietat, depressió, frustració, hostilitat o ira continues, desànim, impaciència, irritabilitat, inquietut
Comportament: Agressivitat, modificació de les hores de son, realització de varies coses a l'hora, transtorns emocionals, deixar les feines a mitges, reaccions excessives, parlar massa ràpid o cridar, falta d'activitat social, absència de temps d'oci, insomni, oblits freqüents.
Disciplines preventives
Hi ha tres disciplines preventives generals: seguretat en el treball que s'encarrega de l'estudi de les condicions materials, la higiene indústrial s'ocupa de l'estudi dels diferents tipus de contaminants presents ja siguin físics, químics o biològics i la tercera és la medicina del treball que partint del coneixement del cos humà i del medi en que es desenvolupa la seva activitat te com a objectius la promoció de la salut, la curació de les malalties i la rehabilitació.
Aquestes tres disciplines citades s'ocupen d'evitar o reduir els aspectes negatius del treball. Tot i que existeix també la necessitat de potenciar els seus aspectes positius que s'aconsegueixen mitjançant una quarta disciplina.
L'ergonomia sorgeix per adequar les condicions i organització del treball a les característiques individuals dels treballadors. Aquesta disciplina te, com a fi últim, l'adaptació del lloc de treball a la persona.
Va començar dedicant-se a l'estudi de les dimensions del lloc, així com als esforços que requeria la realització de la tasca. Amb el pas dels anys aquesta disciplina ha anat ampliant el seu camp d'acció fins arribar a l'actualitat, a ocupar-se d'aspectes mediambientals del lloc de treball i d'aspectes organitzatius, l'especialitat rep el nom complert d'Ergonomia i Psicologia Aplicada.
Respecte als factors organitzatius, diversos estudis ens indiquen que quant major grau de control tenen les organitzacions, més augmenta la desmotivació dels treballadors que els pot derivar a casos de "burn-out".
Per evitar aquesta síndrome caldria tendir a treballar des de les següents característiques:
- Horitzontal
- Descentralitzada
- Amb major grau d'independència
- Promocions internes justes
- Flexibilitat horària
- Recolzament a la formació
A nivell individual, l'ús d'estratègies d'aforntament, de control o centrades en el problema prevenen el desenvolupament del síndrome de cremar-se a la feina. Pel contrari, l'ús d'estratègies d'evitació facilita la seva aparició. Dins les tècniques i programes dirigits a fomentar les primeres es troben l'entrenament en resolució de problemes, l'entrenament en asertivitat i l'entrenament per al maneig del temps.
poden ser estratègies eficaces oblidar els problemes laborals al finalitzar la jornada, prendre petits moments de descans durant la jornada i marcar-se objectius reals i factibles d'aconseguir.
A nivell grupal i interpersonal les estratègies passen per fomentar el recolzament social per part dels companys i supervisors. Aquest tipus de recolzament social ha d'oferir recolzament emocional, però també inclou l'avaluació periòdica dels professionals i retroinformació sobre el seu desenvolupament del rol.
Intel.ligència i emocions
Objectius de la Inteligència emocional:
- Ser conscients dels propis sentiments i dels sentiments dels altres.
Com estàs? Contestem realment a com ens sentim?. Una pregunta quotidiana, amb una resposta feta? El coneixement d'un mateix té a veure amb la capacitat de reconèixer un sentiment en el moment que apareix.
- Mostrar empatía i comprendre el punt de vista dels altres.
L'empatia és la capacitat de compartir els sentiments de l'altre. Per poder portar-lo a terme, primer s'ha de ser conscient dels sentiments propis, i dels sentiments de l'altre.
- Fer front de forma positiva als impulsos emocionals i de conducta i aprendre a regular-los
A partir del punt anterior, s'ha pogut deduir que, la gent capaç de considerar les coses des de diferents perpectives és més capaç de controlar de forma impulsiva les decisions i és més creativa i efectiva en la resolució de problemes. La capacitat de tranquilitzar-se a un mateix, de treure's l'ansietat, la tristesa, la irritabilitat exagerades i les seves conseqüències. Les persones capaces de fer-ho es recuperen més ràpidament dels contratemps i problemes que se'ls hi presenten.
- Utilitzar habilitats socials positives per relacionar-nos
Aquestes habilitats estarien relacionades amb la comunicació, l'assertivitat i la resolució de problemes.
Totes les emocions són impulsos que ens porten a actuar, programes de reacció automàtica amb els que ens ha dotat l'evolució.
L'emoció s'ha definit com un sentiment, passió, qualsevol estat mental vehement o agitat.
Goleman diu que per a ell, l'emoció són els sentiments i els pensaments, els estats biològics, psicològics i el tipus de tendències a l'acció que el caracteritzen.
Així es defineixen els sentiments o emocions primàries:
- Ira: ràbia, enuig, ressentiment, exasperació, indignació, irritabilitat, desesperació.
- Tristesa: aflicció, aprensió, temor, preocupació, pessimisme, melancolia, soledat
- Por: ansietat, aprensió, temor, preocupació, consternació, inquietud, incertesa, nerviosisme, angoixa, temor.
- Alegria: felicitat, tranquil.litat, content, beatitud, diversió, dignitat, satisfacció, plaer.
- Amor: acceptació, cordialitat, confiança, amabilitat, afinitat, devoció, adoració, enamorament
- Sorpresa: sobresalt, enlluernament, desconcert, admiració
- Aversió: menyspreu, desdeny, displicència, fàstic, antipatia, disgust, repugnància
