Karlos Castilla és doctor en dret per la Universitat Pompeu Fabra i investigador a l’Institut de Drets Humans de Catalunya. Els seus àmbits d'especialització, que ha desenvolupat en diversos articles i recerques, són Dret Internacional de Drets Humans, Dret Constitucional i Migracions.

Què és la llibertat d’expressió?

És un dret humà, un dels pilars essencials per a l’exercici d’altres drets en una societat democràtica. És un dels mitjans que tenim per poder exigir o donar a conèixer drets i llibertats i accedir a allò que està passant al món.

Què vol dir que sigui un dret humà?

És un dret reconegut a totes les persones, sense contemplar-ne la ciutadania o residència, com recolliria un dret fonamental. Es pot exercir en qualsevol àmbit i sense interferències d’autoritats.

"Els insults, són recollits com a llibertat d’expressió, ens agradin més o menys".

Quines limitacions té? Tot s’hi val?

La definició dels límits de la llibertat d’expressió és un debat complex. Partim del fet que no tota expressió està protegida. En el dret internacional dels drets humans, el dret europeu, el dret interamericà, en els tractats de drets humans regionals i universal es contempla certs discursos que no estan protegits per la llibertat d’expressió: l’exaltació del racisme, de l’odi, de la xenofòbia, de la violència, de la discriminació. La resta d’expressions, fins i tot els insults, són recollits com a llibertat d’expressió, ens agradin més o menys. La llibertat d’expressió és tot allò que vulguis dir i també allò que no vulguis dir, no ho oblidem.

"Les susceptibilitats de cada persona i el context són les que determinen si una expressió és o no ofensiva".

Aleshores, davant la subjectivitat, qui fa d’àrbitre?

Què és una discriminació racial? Què és una incitació a la violència? Són conceptes que es defineixen segons la lectura que en fa cadascú. Jo, per exemple, sóc d’origen mexicà. Si algú es refereix a mi com a «sudaca», potser tu ho rebràs com una ofensa; jo no, perquè em riuria de la ignorància de l’emisor perquè Mèxic no se situa al sud, i l’emisor potser no ho hauria dit amb intenció despectiva. Les susceptibilitats de cada persona i el context són les que determinen si una expressió és o no ofensiva. Els acudits masclistes exalten la violència de gènere? La meva llibertat d’expressió és no riure’m de l’estupidesa.

"Contradictòriament, la llibertat d’expressió s’ha volgut blindar tant que hem deixat a població desprotegida".

Quins problemes es plantegen des de l’actual marc legal per garantir una protecció efectiva de col·lectius històricament discriminats pel què fa a la llibertat d’expressió?

La llibertat d’expressió, com tot dret humà, pot ser restringida. El primer és que la restricció ha d’estar establerta per una llei; ha d’ésser necessària, és a dir, complir amb una finalitat, com ara garantir els drets de terceres persones o no alterar la pau social; i per últim, que sigui una mesura proporcional. Però fins i tot l’aplicació d’aquest estàndard jurídic pot ser diferent per tu que per a mi. Potser, si els jutges fossin infants, sense càrregues ètiques, podrien prendre millors decisions que les persones adultes.

El Codi Penal Espanyol és l’únic que recull no només la protecció dels col·lectius històricament discriminats pel què fa a la llibertat d’expressió, sinó també la ideologia. Contradictòriament, la llibertat d’expressió s’ha volgut blindar tant que hem deixat a població desprotegida. Les dones s’han contemplat com a minoria, que no ho són, però han estat històricament discriminades; com les persones estrangeres, i tantes d’altres, perquè s’ha anat ampliant i fent líquida la llibertat d’expressió.

Des de l’IDHC en breu editarem, en català i anglès, una guia sobre la llibertat d’expressió on s’integrarà el concepte des de les diverses legislacions internacionals. Jurídicament, la legislació europea no conté un llistat d'expressions no protegides, s'ha desenvolupat jurisprudencialment; la internacional sí que el té i s'han aportat elements mútuament; a l’Amèrica llatina, s’ha atès més a la protecció de periodistes i a l’accés a la informació; i la legislació africana, que recull proteccions d’arreu, és la més desenvolupada en lletra, però té poca experiència en resolució de casos.

"El problema que avui existeixi VOX és que hi ha partits polítics que no estan rebatent el seu discurs d’extrema dreta, i fins i tot, se li sumen".

Així, els discursos d’odi d’ideologia ultraconservadora estan legalment emparats?

És diferent que siguin emesos per una persona, un grup de persones o un partit polític. En l’àmbit polític, l’expressió i el debat són més amplis. Per exemple, el problema que avui existeixi VOX és que hi ha partits polítics que no estan rebatent el seu discurs d’extrema dreta, i fins i tot, se li sumen. També són responsables de la propagació de l’odi. Els podrien contenir i no ho fan. Quan es parla de migració en termes despectius, molts callen. Sí ho fa en canvi, la societat organitzada, que surt al carrer i contraataca desmuntant el discurs d’odi. Els partits polítics poden difondre les seves propostes, són posicionaments polítics. La ciutadania pot no votar-los o contrarestar el seu discurs.

Els drets d’expressió, manifestació i reunió estan vinculats. Si una institució prohibeix una manifestació perquè preveu que s’hi propagarà discurs discriminatori, està exercint una censura prèvia. El que sí pot fer és actuar, amb posterioritat, davant les expressions d’odi manifestades. Cal posar incís, doncs, en atacar el contingut dels discursos opressors, no en l’exercici de fer-los. Quan es vulnera el dret a expressar manifestacions antimonàrquiques és innecessari, perquè hauria de prevaldre la llibertat d’expressió a la ciutadania, no a la imatge de la institució, que ja està protegida.

Posi’ns algunes vulneracions greus d’aquest dret avui als Països Catalans.

Hi ha molts casos: el judici del procés de l’1-O al Tribunal Suprem, on és eminentment clar que una part de la llibertat d’expressió està en joc; els judicis contra músics per les seves cançons; la crema de banderes o d’imatges de la monarquia. Totes s’emparen en la llibertat d’expressió, però l’Estat les ha considerat violacions, malgrat el Tribunal Europeu hagi dit ja en uns casos, i segurament dirà en els propers anys en d'altres, que s’emparen en la llibertat d’expressió.

Contra la censura es pot lluitar. I contra l’autocensura?

A Twitter he dit: «Yo soy responsable de lo que escribo (digo), no de todo lo que cada persona entiende o interpreta al leerlo (escucharlo)». Cada persona es posa les seves pròpies limitacions. La llibertat d’expressió, com he dit, també és allò que decideixes no dir; ara bé, parlem d’autocensura quan no manifestes allò que penses per por a ser sancionat legalment o social. A les xarxes socials, sovint expressem sense reflexionar prèviament. Presencialment podríem debatre i evitar conflictes, malgrat discrepar. La immediatesa digital trenca escenaris de diàleg i rebaixa la llibertat d’expressió a la meitat. Només dialogant, la llibertat d'expressió adquireix ple sentit en una societat diversa, plural i democràtica.