Tot i això, nombroses entitats disposen de departaments o serveis dedicats a aquesta metodologia i ho contemplen com una eina bàsica per tal de millorar, en tots els sentits, l’abast la tasca de desenvolupen diàriament.

I és que el màrqueting és un repertori d’eines i recursos que es pot aplicar tant a entorns lucratius com no lucratius i, per tant, es pot aplicar a deixar el món millor de com l’hem trobat i millorar la vida de les persones a través de crear consciència social a més d’influir i canviar el comportament de la societat.

Què pot proporcionar el màrqueting a les entitats?

L’aplicació d’estratègies i accions de màrqueting a les entitats condiciona i causa impacte en el seu públic i entorn.

A més, ajuda a millorar la imatge de marca de les entitats, augmentar-ne la visibilitat així com els seus valors i missatges i activitat. També pot ajudar a augmentar el nombre de persones sòcies voluntàries i a què les persones vinculades a les entitats se sentin cuidades, escoltades i tingudes en compte. Fet que incrementa el vincle emocional, els temps que dedicaran les persones i la seva fidelització.

Aspectes a considerar

Cal destacar que les entitats han de fer un ús del màrqueting amb metodologies diferents de les que utilitzen les empreses, com ara:

Persones qualificades: Un aspecte molt important és que les persones que desenvolupin l’estratègia de màrqueting a les entitats siguin professionals. No és aconsellable posar aquestes pràctiques en persones inexpertes en màrqueting, tant si ho fan de manera voluntària. Cal contractar una persona qualificada o assessorament extern.

Valors: L’ètica és el principal element diferenciador de les entitats respecte a les empreses. Per tant, caldrà que les accions a realitzar en l'àmbit estratègic compleixin amb el codi moral de les entitats.

Així es pot eliminar qualsevol mena de desconfiança vers l’ús del màrqueting a les entitats: aplicant el seu sistema de valors a totes les accions de màrqueting que desenvolupin. En cas contrari, perjudicaria directament la imatge de marca de les entitats.

Conscienciació: Les campanyes de màrqueting poden tenir nombroses finalitats i moltes poden tenir per objectiu la conscienciació i sensibilització de la societat així com la denúncia social. Les entitats poden fer múltiples accions deslligades de finalitats econòmiques que ajudaran a reforçar la seva imatge de marca.

Saber a qui et dirigeixes: És essencial que les entitats coneguin quin és el seu públic objectiu. D’aquesta manera podran focalitzar les seves accions per generar un alt impacte. En cas contrari, les entitats estaran desaprofitant oportunitats, recursos i temps intentant arribar a persones no interessades en els seus productes i serveis.

La planificació: Sovint el dia a dia de les entitats és més caòtic que a les empreses degut, per exemple, a què depenen d’ajudes com subvencions que dificulten la gestió de la planificació.

Per tal que l’estratègia de màrqueting funcioni cal, encara que al principi sembli difícil, seure a analitzar què vol aconseguir l’entitat a curt, mitjà i llarg termini. Sense aquesta reflexió prèvia, difícilment l’estratègia de màrqueting podrà tenir èxit.

Segmentar la informació: Les entitats poden realitzar accions i comunicacions generals que incloguin a tots els seus públics, però és recomanable diferenciar entre les persones sòcies, entitats afins, persones voluntàries, etc.

D’aquesta manera se sentiran més valorades i és més probable que cada tipus de públic rebi la informació que li pugui ser de més interès, que la consulti i participi en l’activitat de l’entitat.

Mesurar els resultats: El màrqueting és una eina mesurable. És imprescindible poder mesurar l’impacte de cadascuna de les accions per conèixer si les campanyes estan funcionant o si cal replantejar-les.