La tecnologia cada cop està més enfocada a la sostenibilitat i al benestar de les persones. És la premissa de la qual han partit les ponències que han donat la benvinguda a l'acte del Mobile World Congress sobre inclusió social a través de la tecnologia organitzat per M4Social, projecte de la Taula del Tercer Sector per la digitalització de les entitats socials.

La presidenta de la Taula, Francina Alsina, Carlos Grau, director de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, Sònia Fuertes, comissionada d'Acció Social de l'Ajuntament de Barcelona i Josep Maria Forner, director general de Serveis Socials de la Generalitat, han elogiat les oportunitats que ens dona la tecnologia per combatre la bretxa social i la soledat, o per promoure la participació democràtica i l'autonomia, entre d'altres.

Durant l'acte a l'estand de la Fundació Mobile World Capital s'han presentat sis exemples que contrasten aquesta realitat.

Barcelona Inclusive Coding

Dave Brucal fa dos anys no sabia què era el back-end ni el front-end ni què era una base de dades. Treballava en l'hostaleria, però tenia ganes de saber què hi havia més enllà. Amb un grau mig d'informàtica, va començar a picar portes d'empreses tecnològiques. I es va trobar amb la Fundación Esplai, que li va oferir entrar al Barcelona Inclusive Coding.

Amb temps i esforç, i després d'intentar-ho diverses vegades, va trobar feina. "El que sé ara no esperava saber-ho en tan poc temps", ha assegurat.

Brucal és un dels participants d'aquest projecte que s'ha proposat que persones en risc d'exclusió social puguin formar part del teixit tecnològic català, un sector amb molta oferta de feina i bones condicions que no té la capacitat de generar talent, ha explicat Jordi Arrufí, director del projecte Digital Talent a la Fundació Mobile World Capital Barcelona.

A més de la Fundació, hi participen Creu Roja, l'Ajuntament de Barcelona, el SOC, Factoria F5, Migracode i la Fundación Esplai, i per ara compta amb 27 empreses compromeses per contractar aquest personal, però està obert a oferiments i contribucions. La feina de les entitats és clau per captar les participants a través de les xarxes de proximitat i fer-ne l'acompanyament que es requereix depenent de la situació en la qual es trobin.

Al teu costat

Rubí és una ciutat amb 5.311 persones amb certificat de discapacitat, un 6,75% de la població. És per això que està assumint un compromís amb les persones amb diversitat funcional, assegura la seva alcaldessa, Ana Maria Martínez. Això s'ha concretat en una taula i una oficina d'atenció a la diversitat funcional i un pla municipal amb propostes d'actuació, que ha recollit una proposta de la ciutadania per crear una aplicació.

Aquesta eina, que serà realitat molt aviat, té com a objectiu informar de les activitats que s'organitzen adreçades a persones amb diversitat funcional i generar un espai de consultes i interacció per posar en contacte necessitats amb recursos, fer un exercici de transparència i visibilitzar la diversitat funcional.

De programari lliure i gestionada per les mateixes entitats, parteix de les necessitats reals de les persones amb discapacitat, que acostumen a reduir les relacions socials i que saben que tant l'empoderament de la família com la participació social són claus per assolir la màxima qualitat de vida.

Coactuem per la salut mental

Bàrbara Mitats i Vicenç Mateo, de Salut Mental Catalunya, han explicat aquesta iniciativa que s'emmarca dins del projecte europeu Coact i que té com a objectiu analitzar les xarxes de suport en salut mental per tal d'enfortir-les, entenent-les com a generadores de relacions harmonioses i de participació activa en la comunitat.

Es tracta d'un projecte cocreat cooperatiu i col·laboratiu dins del qual s'ha eleborat un xatbot de Telegram, que ha de servir per recollir dades i transformar els resultats en accions concretes.

L'eina digital, elaborada per un equip coinvestigador de 32 persones amb experiències amb la salut mental o familiars, conté 22 relats amb experiències reals i fa preguntes a la persona usuària per identificar si s'ha sentit de la mateixa manera alguna vegada o què faria en aquesta situació. D'aquesta manera, "t'identifiques i t'adones que no estàs sol", expliquen.

A més, ha passat els estàndards de privacitat, el comitè d'ètica i fa servir un llenguatge acurat, afirma Mateo, que afegeix que et permet arribar al màxim de gent de forma anònima i entretinguda.

454 persones ja han fet servir l'aplicació i han respost 4.349 vegades. La majoria són dones, afirmen tenir problemes de salut mental, i es troben entre els 40 i els 50 anys.

ARI II

A Barcelona hi viuen 350.000 persones de més de 65 anys i 90.000 viuen soles. El 2038 es preveu que sumin un total de 420.000. Per contra, només hi ha 13.000 places a residències i una llista d'espera de 6.000 persones. A més, reben una mitjana d'una hora d'atenció domiciliària, tot i que les enquestes diuen que en necessitarien prop de 18.

Lluís Torrens, director de Planificació i Innovació de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, n'extreu dues conclusions: que el servei públic no pot assumir la demanda, i que aquesta situació genera desigualtat perquè qui té família i diners pot estar més acompanyat que qui no en té.

D'aquí neix l'ARI, un robot pensat per complementar l'atenció i les cures de les persones grans que pot seguir-les, buscar-les, evitar que surtin sense claus, fer preguntes, avisar si la persona no torna a casa o mantenir converses simples.

Mindfulplay

Els videojocs poden també tenir una funció social. Josep Rodríguez, director de la Fundació Educativa Terrassa, Frank del Aguila Espejo, fundador de Delaguila, han explicat aquest projecte que utilitza la realitat virtual per treballar l'educació emocional, que sorgeix arran de l'augment de problemes de salut mental, de consum de psicofàrmacs i d'intents de suïcidi.

Els fan servir per fomentar l'atenció plena, desenvolupar habilitats i cocrear vincles emocionals sans entre les participants. Al cap i a la fi, "són una eina molt poderosa" perquè "enganxen", és a dir, augmenten la motivació per la participació i generen emoció i, per tant, això farà que recordem l'aprenentatge amb més facilitat i "podrem transformar pensaments, creences i conductes que siguin limitants", afirma Del Aguila.

Per exemple, fan activitats de Mindfulnes vr per conscienciar dels beneficis de viure el moment present. "Puc fer una sessió de relaxació tancant els ulls i pensant alguna història o puc utilitzar els videojocs per tenir un viatge per l’espai i treballar la respiració", concreta.

Invulnerables digitals

La vicepresidenta de Huawei, Therese Jamaa, i Sor Lucía Caram, de la Fundació del Convent de Santa Clara, han liderat la presentació d'aquest projecte, que compta amb la participació de la Fundació La Caixa i Migracode.

Van començar a trobar-se amb la pandèmia en un moment de prendre consciència de la bretxa digital i van posar en comú la realitat de les persones migrades, especialment dones, que sortien del seu país amb un talent i unes oportunitats que aquí no existien i es trobaven amb portes tancades.

És el cas de la Glòria, que sempre havia volgut fer pàgines web i que, gràcies a la formació de 800 hores d'Invulnerables digitals, ara les sap fer i amb diferents llenguatges de programació. "Amb aquesta oportunitat hem pogut trobar feina", comenta entre agraïments.

Mentre que Jamaa s'ha preguntat de què serveix la millor tecnologia si no és per ajudar, Sor Lucia Caram ha clos l'acte amb una sentència en aquest mateix sentit: "El món digital avança si darrere hi ha persones".