Àlex Hinojo: "En matèria de drets digitals som al Far West"

Què és dretsdigitals.cat?
És un projecte molt modest per difondre la idea que els drets digitals són els drets humans aplicats a l'era digital. Que aquesta era genera nous reptes i nous escenaris i que com a ciutadans hem de defensar els nostres drets i els de les persones més febles.

En quin context sorgeix aquest projecte?
Sorgeix el 2017 després de viure tots els abusos que va realitzar el govern espanyol en mig de la celebració del referèndum. Tancament de webs, intervenció de comunicacions i violació de protocols bàsics d'internet.

Quins són els temes que tracteu?
Vam veure que faltava informació en català sobre quins són els drets dels ciutadans a la xarxa i vam començar a traduir alguns dels textos de referència al català i a fer-ne difusió a les xarxes. Des dels textos canònics o clàssics del tema fins a traduir o contextualitzar notícies a xarxes socials. Bàsicament volem conscienciar la gent que l'era digital genera la necessitat de noves lluites, que com diu Jordi Cuixart, hauran de ser lluites compartides.

Com vèieu, actualment, els drets digitals?
Internet ha suposat una oportunitat històrica per la humanitat. En general, s'està ampliant l'accés a la informació, reduint l'analfabetisme mundial, accelerant els processos científics, industrials i ha permès la difusió d'injustícies i la democratització de la capacitat d'emetre missatges.

Però com tota nova tecnologia, genera nous reptes. Un d'ells és la voluntat de vigilància massiva a la qual ens sotmeten les grans empreses tecnològiques, i cada cop més també els estats. Els nostres dispositius mòbils ens coneixen millor que nosaltres mateixos.

Tenen tants sensors i recullen tanta informació sobre nosaltres que, basant-se en el nostre comportament i en les nostres interaccions, poden predir el nostre comportament. El concepte de privacitat ha canviat molt en els darrers anys, i som nosaltres qui compartim informació que abans es considerava "molt sensible" (opció de vot, informació sanitària, preferències sexuals) obertament a les xarxes.

Els estats i les empreses ho aprofiten, per vendre'ns serveis i productes i per controlar-nos. Internet és el farwest. D'altra banda, si veus els programes de la majoria de partits polítics, ni tan sols tenen punts al respecte al seu programa. No regulen, perquè no coneixen.

Nosaltres volem ajudar a la creació d'aquesta consciència col·lectiva perquè la ciutadania exigeixi l'aplicació de la carta universal dels drets humans també en entorns digitals. Sembla una obvietat, però no s'està aplicant.

A la vostra pàgina web, feu referència al terme "Feudalisme digital". Què significa?
És un terme que fa servir l'Aral Balkan. La Viquipèdia defineixen el feudalisme com un sistema de regnes que es dividien en petits territoris semi independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres.

Diguéssim que aquests "regnes" avui en dia són les grans tecnològiques, que ens "deixen" penjar continguts a les seves plataformes a canvi de tenir tot el control, i de poder decidir. Els senyors feudals són Zuckerberg i companyia.

Crèieu que l'administració pública pot fer quelcom més per fomentar els drets digitals?
El món està canviant molt de pressa i cal, no només a l'administració pública, fer una formació continuada en alfabetització digital. Hem de ser conscients que estem en el bell mig d'una revolució que pot definir com serà la humanitat en els segles vinents, i que les decisions que prenem ara afectaran generacions futures.

Per exemple, el sistema de traçabilitat de persones per tot això de la Covid-19. Quan es prenen mesures de control o restriccions de llibertats "en nom de la seguretat", després ja no tornen. A partir dels atemptats de 2001, amb la publicació de la Patriot Act, el govern dels Estats Units va començar un sistema de vigilància massiva de les comunicacions de tots els seus ciutadans, en nom de la seguretat i contra l'amenaça terrorista.

Creus que ho han desmantellat? No, només s'ha fet més gran. Establir un sistema de traçabilitat i control de la ubicació dels ciutadans té un risc immens de control de la ciutadania.

És un caramel·let per a un estat autoritari i venjatiu. I malauradament nosaltres vivim en un estat de qualitat democràtica molt baixa, com podem veure sovint amb les declaracions del Suprem, la impunitat de la Casa Reial o l'atac continuat contra la llengua o l'independentisme.

Què en penseu del programari lliure? És una llicència que ajuda a fomentar els drets digitals?
En som ferms defensors. Però som conscients de l'escenari actual. De vegades tens la sensació com de batalles perdudes, i que no podem arribar a tot arreu. Les grans corporacions han jugat molt bé les seves cartes i la ciutadania hem acceptat que l'espai públic fos un espai privat.

És a dir, que els llocs on parlem siguin webs corporatives, que les eines que fem servir siguin privatives... Per exemple, durant aquests dies de confinament hi ha hagut el debat Jitsi o Zoom. Semblava que hi havia una oportunitat, però al final veus que els que estem fent servir/promovent Jitsi som els 4 de sempre i que l'opció comercial i de pagament acaba dominant l'ecosistema.

És el mateix que el dilema Whatsapp o Signal. Tots ho hem provat, però al final l'opció de no participar en entorns privatius acaba sent l'automarginació o l'exclusió social. Avui en dia, és molt difícil mantenir una vida social i laboral normal sense aquesta eina (Whatsapp) que és una eina privativa d'una de les pitjors companyies del món.

O el debat Twitter o Mastodon; les alternatives hi són, però costa que les comunitats facin migracions. I ens hem acostumat a un ecosistema d'internet on hi ha un "category Killer" que es menja la resta d'opcions. Com en tot ecosistema, cal fomentar la diversitat, també a la xarxa.