Andy Morodo: "La realitat virtual no ha de ser un substituït sinó un complement"

La realitat virtual (RV) s'està integrant de manera creixent en la formació docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Andy Morodo, professor al Departament de Psicologia Bàsica, Evolutiva i de l'Educació de la UAB, és un dels implicats en la incorporació d’aquesta tecnologia a les aules. El seu treball explora com la RV pot enriquir el procés d'ensenyament-aprenentatge, especialment en la formació dels futurs docents.

Parlem amb Morodo sobre els avantatges de la RV com a complement a l'ensenyament tradicional, el procés que han seguit per introduir-la a les aules i els reptes que suposa la seva implementació per estudiants i docents.

Per començar, quina valoració general en feu sobre la incorporació de la RV en la formació docent a la UAB?

La valoració és positiva, tant pel professorat com per l’alumnat. Si bé és cert que sempre hi ha persones amb algunes reticències, la majoria ho acull amb entusiasme. Pràcticament tot el professorat que ha implementat la RV a l’aula ha repetit o té intenció de repetir l’experiència els pròxims cursos i les enquestes a l’alumnat indiquen clarament que l’ús de la RV no només els ha agradat sinó que també ha generat un impacte positiu en el seu aprenentatge.

Quins són els principals avantatges que pot oferir en l’àmbit de la docència?

El principal avantatge és poder realitzar pràctiques en un entorn segur. En el nostre cas formem a futurs docents i, per tant, els períodes de pràctiques es duen a terme a escoles o instituts en contacte directe amb infants o adolescents, on qualsevol incident pot tenir una conseqüència directa en aquests. 

La RV permet practicar amb infants i adolescents virtuals ficticis i, per tant, les errades no tenen conseqüències reals. Els nostres estudiants poden practicar amb seguretat, equivocar-se i aprendre dels errors.

L’efecte motivador també podem considerar-lo un avantatge. Molts estudiants no han tingut mai cap experiència amb la RV i, en la majoria dels casos, resulta una pràctica que agrada. Alguns ho comparen amb un videojoc.

Quines disciplines o àrees de coneixement creieu que poden beneficiar-se més d’aquestes eines immersives?

Vinculat amb els avantatges que acabem de comentar, aquests són clarament traslladables a altres disciplines. Pel que fa a les pràctiques segures, té especial rellevància a les disciplines on la intervenció de l’estudiant pugui tenir conseqüències en altres persones (com a medicina, psicologia o les ciències de la salut en general) o tinguin un risc físic o material o també on les pràctiques reals impliquin un cost econòmic elevat en productes o materials fungibles (com per exemple a química o enginyeria).

De fet, fora de l’àmbit universitari, la RV és sovint utilitzada per a la formació de bombers o militars, entre d’altres. També es fa servir la RV en àrees de lletres, per exemple, per practicar la comunicació.

"Els nostres estudiants poden practicar amb seguretat, equivocar-se i aprendre dels errors".

En el vostre cas, quins elements pedagògics s’han tingut en compte per la seva implementació?

En aquest cas concret hem dissenyat una seqüència pedagògica tenint en compte diferents elements amb l’objectiu d’optimitzar el procés d’aprenentatge. Per una banda, l’espai o el context. Per experiències anteriors i per recerca realitzada sobre el tema, sabem que és millor que la persona que utilitzi el dispositiu de RV estigui relativament aïllada, en petit grup, i no davant de tota la classe amb la resta de companys i companyes.

Per altra banda, cal destacar que l’element més important és que després de la simulació amb RV hi hagi un procés reflexiu. Ho hem analitzat i la conclusió és clara: la reflexió postsimulació és un element indispensable, no té sentit fer l’una sense l’altra.

Per acabar, cal dir que s’ha de tenir en compte la inclusió. En el nostre cas no hem tingut cap estudiant amb discapacitat visual, per a qui probablement la pràctica en RV seria inviable, però sí que tenim estudiants que amb la RV es maregen o que no volen utilitzar-la per altres motius. Per tant, cal tenir en compte que l’alumnat que no faci servir el dispositiu també pugui participar amb un altre rol o metodologia.

Com es facilita la seva formació en l’ús d’aquestes noves eines tecnològiques al professorat?

Aquesta és una pregunta molt rellevant, ja que sabem que molts docents no fan servir la RV o altres eines digitals per manca de formació o per sentir-se poc competents o vulnerables.

Per aquesta experiència en concret es va oferir una formació específica interna i autogestionada i en paral·lel es va facilitar una guia docent amb totes les indicacions. Durant aquest curs tenim previst millorar aquesta guia i fer-la pública per a qualsevol docent interessat.

A més a més, és interessant destacar que la UAB des del 2024 tenim una Comunitat de Realitat Virtual vinculada al OpenLabs, amb més de 70 membres, on intercanviem experiències i organitzem formacions, seminaris en línia i altres accions.

"La reflexió postsimulació és un element indispensable, no té sentit fer l’una sense l’altra". 

Quins canvis creus que podrien produir-se en el model educatiu tradicional a mesura que la RV esdevingui més present en les aules?

La RV no ha de ser cap substitut de l’aula presencial sinó un complement per a potenciar l’aprenentatge. Ben utilitzada pot facilitar la construcció de coneixement i l’assoliment de competències en àmbits molt variats. Tanmateix, no considero que en els anys que venen pugui tenir un impacte molt significatiu a les aules. Altres tecnologies com la intel·ligència artificial generativa tenen un potencial transformador molt més elevat.

En qualsevol cas, opino que amb aquest futur cada vegada més present és indefugible millorar la competència digital docent de tot el professorat, recordant que aquesta no es limita a la capacitació tècnica per a fer servir eines digitals sinó que també inclou elements de seguretat, ètica, reflexió pedagògica, etc.

Finalment, quines recomanacions donaries a altres institucions que volguessin començar a explorar l’ús de la realitat virtual per a la formació docent?

En primer lloc, no tenir-hi por, ja que la barrera emocional és la més gran. En segon lloc, formar-se, informar-se i treballar en equip. Cercant és probable que trobis algú que ja ha fet allò que vols fer i et pugui assessorar o si necessites fer quelcom nou, el treball interdisciplinari pot resultar molt beneficiós. En el nostre cas, el programari que utilitzem l’hem elaborat conjuntament entre psicòlegs educatius i enginyers informàtics.