Ana Belén del Tovar García és educadora TIC, i membre de FemDevs i de Girls Make Games. Aquest dijous, dia internacional de les noies en les TIC, participarà en la xerrada en línia sobre gamificació, videojocs i gènere organitzada per la Xarxa Punt TIC, que podeu seguir aquí.

Els videojocs encara són considerats una cosa de nois?

Per desgràcia, per a la gran majoria de gent sí, encara es consideren una cosa de nois. La indústria del videojoc ha passat molts anys pensant que el seu 'target' principal són els homes joves blancs cis i aquest grup de població fàcilment identifica que els videojocs els pertanyen. La fundadora d'un estudi de videojocs establit parlava fa poc per Twitter de com un home li va voler explicar que era una mala decisió de negoci que el personatge principal del seu videojoc fóra una nena. Per sort també cal dir que amb la generació centenial van canviant les coses. Amb el confinament i els videojocs com a forma innovadora i lúdica de socialització moltes dones i nenes s'han apuntat a ser 'jugones'.

Com comença la teva implicació amb Femdevs i Girls Make Games i què hi feu?

Va ser a la segona edició del IndieDev Day, un esdeveniment que busca reivindicar l'esforç que implica fer videojocs independents, on FemDevs tenia un estand informatiu. Allà em van parlar de la iniciativa i em van convidar a formar-ne part. A partir d'ahí, vaig conéixer que el que busca és promoure la igualtat de gènere a la indústria, la visibilització de les dones i persones no binàries desenvolupadores i crear una xarxa on compartir recursos i ajudar-nos, i vaig augmentar progressivament la meua implicació fins a formar part de l'òrgan de representació. L'associació ha canviat molt en l'últim any a causa de la pandèmia, ja que una de les nostres principals activitats eren els 'meetups' presencials, trobades formals i informals on compartíem coneixements i bons moments. Ara aquestes trobades s'han convertit al format en línia. També fem exposicions, xerrades, tallers, conferències i una tasca de visualització molt gran a partir de les xarxes socials. Girls Make Games ve de California on Laila Shabir i Ish Syed van descobrir el potencial de la creació de videojocs per interessar a les nenes en àmbits STEAM, i és mitjançant FemDevs que es du a Espanya. Principalment es tracta d'oferir tallers gratuïts de creació de videojocs a nenes com a ferramenta empoderadora. Donar ferramentes, referents i un espai segur on puguen experimentar i aprendre.

Què podem fer per la igualtat i contra la bretxa digital de gènere en un sector masculinitzat?

Es parla molt del mateix, però crec que és vital continuar proporcionant referents. No fa molt la sèrie 'Gambito de dama' ha aconseguit que moltes dones i noies s'imaginen com a jugadores d'escacs. És un símbol ben clar del que pot fer un referent. Les dones sempre hem sigut enginyeres i hem estat relacionades amb la tecnologia, només per nomenar dones prou conegudes: Ada Lovelace va ser la primera persona que va programar, Katherine Johnson es va encarregar dels càlculs del vol a la Lluna, Hedy Lamarr va inventar la tecnologia wifi... I també ens n'oblidem que activitats que tradicionalment es relacionen amb les dones com cuinar o netejar requereixen uns coneixements de química que obviem, o el puntaire mateix, és enginyeria pura. Per altra banda, crec que el millor que podem fer és ajudar-nos, continuar creant aquesta xarxa de dones i persones compromeses amb la igualtat amb la qual continuar avançant.

Com podem canviar les dones la indústria del videojoc?

Fent una generalització, perquè no hi ha dues dones ni dos homes iguals, crec que és tan senzill com que ser dona implica una socialització i una experiència vital molt diferent de la d'un home. Per tant, a mesura que els videojocs comencen a ser pensats, dissenyats, programats, etc. per dones, canviaran radicalment. Continuant amb la generalització, és igual que quan obrim la porta al fet que persones gitanes, negres, neurodivergents, amb discapacitats físiques, trans i de tota mena d'orientació sexual i diversitat en general facen videojocs de forma massiva, trobarem uns jocs molt més interessants i enriquidors perquè aprendrem coses que no poden aportar les persones que habitualment estan creant videojocs ara (homes blancs cis).

Les pantalles ens porten conseqüències en relació al nostre desenvolupament relacional i posen en risc la nostra privacitat. Estem igual d'exposades que els homes?

De nou pensant des d'una generalització i simplificant molt, normalment a les dones ens eduquen per a mostrar-nos sempre boniques i perfectes. Això implica que de cara a una pantalla, a una xarxa social i a aquesta cerca de validació externa mitjançant els 'likes' estem molt més exposades perquè traspassem tota aquesta idea que hem de ser dones perfectes a la pantalla. Volem mostrar que som precioses i imitem a les models per tindre cossos i poses erotitzades i interessants per atraure homes. Per l'altra banda, quan no actuem així, com a dones boniques i complaents, quan protestem o emprem les pantalles per altres coses rebem moltíssima més crítica i 'mansplaining' o directament assetjament.