Carme Rovira és membre de la junta de l'associació Espiral, centrada en l'educació i la tecnologia, i col·labora amb el projecte Technovation Girls, un concurs internacional dirigit a nenes per crear aplicacions que donin una solució a un problema social.

Com neix l'associació Espiral i amb quin objectiu?

És una associació de professorat de tot Espanya. Tenim la voluntat de transformar l’educació i creiem que la tecnologia és una bona eina per fer-ho.

Quins projectes feu?

Fem projectes relacionats amb l'entitat, projectes de col·laboració amb altres entitats i d'altres com Technovation Girls. La voluntat màxima és fer difusió d'experiències del professorat. Tenim un blog i una revista anual. També un observatori per a la detecció d'innovació, l'ODITE. Detectem quines són les tendències a curt i a mig termini en l'educació. També hi ha el premi Espiral, un reconeixement a la feina de professors i professores.

Quines són les tendències? Cap on anem?

Amb la pandèmia s'ha fet evident que hem de reconèixer la feina del professorat. Hem evolucionat quatre o cinc anys de cop i ha suposat un desgast. Això ha impactat en la planificació. Ara podem pensar automàticament com faríem una activitat online. Han canviat les eines. Hem descobert des del zoom a les pissarres digitals, que permeten la participació. I també hem vist la importància de les emocions. Hi ha coses que no podem fer online.

Hi ha coses que han vingut per quedar-se i que ja no podrem fer d'una altra manera.

Què és Technovation Girls?

És un concurs internacional dirigit a nenes. Nosaltres portem l'ambaixada de Catalunya. El repte dels equips és inventar-se una aplicació per millorar el món. Aquest any hem tingut 120 equips. Hi ha una xarxa de biblioteques potent al darrere que mobilitza molts equips. Jo hi col·laboro juntament amb l'Esther Subias i l'Aintzane Morales.

Com és el procés?

Per inventar-se una aplicació primer han de detectar un problema del seu territori. Hi ha un procés d’ideació i després han de pensar la solució. Treballen la part del design thinking, fan la programació de l’aplicació i després ho comuniquen i reben feedback, primer a nivell català i després, si es classifiquen, entren en les fases internacionals online. És molt interessant veure què els hi preocupa. És un termòmetre molt potent.

Què els hi preocupa?

Varia molt però sempre surten els hàbits alimentaris, la seguretat, el medi ambient, la gent gran... Aquest any han parlat de la necessitat d’informació real i contrastada sobre les preferències sexuals.

Hi ha alguna aplicació que us hagi marcat?

Hi ha una aplicació que van fer nenes que vivien en diferents pobles per organitzar activitats i fer xarxa i comunitat.

Un altre any unes nenes que tenien por d'anar soles pel carrer van idear una aplicació que podien activar i els donava informació per estar tranquil·les. També es connectava amb el mòbil dels pares i estava connectada amb l'Ajuntament perquè sabés en quin moment i situació se sentia perill per veure si es podia resoldre. No només era per a elles, també era per ajudar altres nenes de la ciutat.

Elles desenvolupen l'aplicació?

Desenvolupen un prototip per ensenyar: aquest és el problema, aquesta és la solució i té aquesta forma, però no arriben a desenvolupar-la.

Com a mentora també deu ser enriquidor.

És un repte molt exigent. Cada setmana et reuneixes una hora amb l'equip i veus l’evolució. És una passada. Quan veus la presentació cridaries i aplaudiries molt fort.

Heu guanyat el premi EINES. Què suposa?

Un 'subidón', un reconeixement. L'equip està molt content. És un premi a la transformació social. Ens ho creiem, estem promovent i participant en la transformació social d'aquestes nenes. Hi ha escoles que han d’obrir perquè hi vagin quan no tenen internet a casa seva. Hi ha nenes que no han obert mai un Powerpoint.

És un projecte que enganxa.

Per què?

Veus que és útil perquè les nenes ho disfruten, aprenen molt i les fem molt protagonistes. Les nenes han hagut de treballar per detectar un problema del seu territori, han ideat una solució per millorar el món, han hagut de desenvolupar una app mòbil i ho han hagut de presentar en públic. Tant de bo als nostres 11 anys ens haguessin donat aquestes eines.

Estem evolucionant en l'apropament de la tecnologia a les nenes? O no veiem encara els resultats?

Està pujant una mica la tendència però encara queda molt per fer perquè hi hagi científiques i tecnòlogues a les carreres. Per això també hem ampliat l'edat als vuit anys. Fins ara era de 10 a 18. Les dades diuen que els vuit anys és l'edat en què les nenes deixen de sentir que les tecnologies són una opció per a elles.