Codi Cooperatiu acompanya processos tecnològics per desenvolupar aplicacions web per a la transformació social. L'equip ens explica els seus inicis i les dificultats que comporta el cooperativisme en un sector dominat per dinàmiques capitalistes.

Com neix Codi Cooperatiu i amb quin objectiu?

Sergio Sánchez: Codi Cooperatiu neix de tres amics que estaven o havien estat vinculats al món de les TIC, però que per diverses raons estaven força cremats. Així que van veure l'oportunitat de crear una entitat que estigués molt més alineada amb els seus valors, una alternativa a la feina per compte aliena i amb motivacions purament capitalistes.

Com diríeu que és el sector del desenvolupament web?

Jana Lauco: És un sector dominat per pràctiques capitalistes molt dolentes. Tot i que en l'àmbit laboral els salaris són alts per a les persones de perfil tècnic, el que suposa un clar privilegi, pel que fa a valors s'acaben barrejant uns suposadament humanistes amb altres del capitalisme més salvatge.

Afortunadament, és fantàstic veure com apareixen múltiples iniciatives transformadores amb el focus posat en els diferents valors al voltant de la tecnologia: sobirania, governança democràtica, feminismes, anticapitalisme...

Teniu precedents i referents en el món del cooperativisme en aquest àmbit?

S.S.: Quan vam començar no teníem contacte amb cap cooperativa al món de la tecnologia. El que sí que vam fer és parlar amb gent de Kaleidos, una empresa de Madrid que formalment és una societat limitada, però que té pràctiques molt interessants èticament, i fins i tot ha anat caminant cap a una governança més democràtica.

Després sí que vam fer recerca i van contactar amb cooperatives tecnològiques catalanes, en primer lloc, amb Jamgo i, posteriorment, amb Coopdevs. I les dues van ser referents importants.

És difícil trobar sòcies treballadores de la cooperativa en un sector tecnològic, capitalitzat per les grans multinacionals?

Pere Picornell: És sense dubtes el principal problema que tenim nosaltres, i ens atreviríem a dir que tot el sector de les cooperatives tecnològiques. El nivell salarial al mercat no ha fet més que pujar a uns nivells difícilment assumibles per a les cooperatives.

Això fa més clar que el que hem de buscar són persones compromeses, una mena de treballadores-activistes. I no és gens fàcil. Imagino que en algun moment ens haurem de plantejar buscar solucions col·lectives a aquesta problemàtica.

Teniu molt present la masculinització del sector i el masclisme. Per què?

Marta Ricart: Per una qüestió de justícia social. La cooperativa va néixer d'una iniciativa de tres homes cis-gènere, però això no era sostenible amb els nostres valors. Limitar les possibles incorporacions de persones sòcies suma una nova dificultat, a causa d'aquesta masculinització del sector. Tot i això, de moment hem anat trobant camins per a no sobre-masculinitzar la cooperativa.

Igualment, tenim molt al cap que aquesta és una qüestió que també hem d'afrontar col·lectivament en l'àmbit tecnològic dins de l'Economia Social i Solidària.

Què podeu aportar a les entitats socials?

M.R.: Una cosa que van tenir molt clara des del començament és que no volíem reproduir el model de proveïdor de serveis al qual li fan un encàrrec més o menys tancat i, un temps després, entrega aquest encàrrec. Tenim clar que amb el programari això no funciona gens bé i que acaba generant malestars tant en l'entitat que fa l'encàrrec com en el proveïdor que ho rep.

J.L.: Al contrari, vam apostar per un model d'acompanyament. Un treball conjunt i proper des de l'elaboració de l'encàrrec a la posada en funcionament, passant per tot el temps de desenvolupament. Això requereix més implicació per totes les persones involucrades al projecte, però tenim molt clar que tant el resultat com el procés és més satisfactori i humà.

Hi ha alguna app o apps que us faci especialment il·lusió explicar? Com va ser el procés?

P.P.: I tant! Ens motiva molt estar fent aplicacions per entitats de l’ESS i les mencionaríem totes, però n’hi ha dues, la d’Ateneus Cooperatius de Catalunya i Som Gestió, que comparteixen una particularitat molt interessant: la governança i finançament del projecte recau en un grup d'entitats amb necessitats similars que volen dotar-se d’una eina tecnològica que, per separat, no podrien assumir.

El fet que estiguin funcionant molt bé ens anima a pensar que hem de visibilitzar i potenciar aquests processos ja que poden ser referents tant per altres entitats amb necessitats de digitalització com per altres tecnològiques que encarin reptes similars.