La crisi dels semiconductors i les persones que els fabriquen

Si mirem al nostre voltant, podem veure semiconductors a tot arreu, en qualsevol dispositiu, electrodomèstic o accessori electrònic que fem servir en el nostre dia a dia. Amb la pandèmia, han faltat les existències i han pujat els preus d'aquests aparells, però quines són les causes de la crisi dels semiconductors i quin impacte té aquesta indústria en les persones que treballen al sector?

El Mobile Social Congress organitzat per SETEM Catalunya per reflexionar sobre l'electrònica justa alhora que contraprograma el Mobile World Congress ha arrencat aquest dimarts amb aquest debat, que ha comptat amb la participació de Peter Pawlicki, d'Electronics Watch, i Lennon Wong, de Serve the people association (SPA).

La crisi sanitària i el confinament han fet augmentar la demanda de semiconductors, per exemple, per millorar la connectivitat de les llars. A més, hi ha fàbriques que han hagut d'aturar la producció i que tarden setmanes en poder reprendre-la, i el transport i la distribució s'han complicat amb les restriccions, ha explicat Pawlicki.

Tot això s'ha vist agreujat pel sistema capitalista, materialitzat en la competència salvatge entre les empreses proveïdores que es censuren la venda les unes a les altres, i l'aparició de 'dealers' que compren els components per revendre'ls encarits.

A més, se suma l'escassetat de recursos naturals a causa del canvi climàtic necessaris per a la manufactura com l'aigua o el petroli. Per exemple, com ha explicat la moderadora d'aquesta primera taula rodona, Sara Domínguez, d'Enginyeria Sense Fronteres i SETEM Catalunya, a Taiwan es parla de la pitjor sequera en 56 anys i s'està desviant l'aigua de l'agricultura a les fàbriques d'electrònica.

Els dos participants de la taula coincideixen que la guerra entre el govern rus i el govern d'Ucraïna podria afectar la producció de semiconductors. Per exemple, Ucraïna concentra el 70% del gas de neó del món amb el qual es fan els aparells làser que s'utilitzen per a la producció. Però, "què importa el gas de neó quan hi ha persones que s'estan morint", conclou Pawlicki.

Per suplir aquesta demanda s'estan construint noves fàbriques al Nord Global, però Pawlicki dubta que això millori les condicions laborals de les treballadores del sector, que ha explicat que són indignes des dels seus orígens als anys 70 a Silicon Valley.

Qui produeix els semiconductors?

Serve the People Association (SPA) gestiona albergs per a persones treballadores migrades a Taiwan i fa pressió política per canviar les seves condicions laborals. Són més de 400.000 persones provinents d'Indonèsia, Filipines, Tailàndia i Vietnam, i són contractades mitjançant empreses de treball temporal que no cobren diners de les fàbriques sinó, segons diu Wong, dels salaris de les mateixes treballadores.

Fan torns de 10 hores mínim, també a les nits i, si reben compensació econòmica per les hores extres, és molt inferior a la que reben les treballadores no migrades. A més, es vulneren els drets de les dones a la maternitat: se les intimida i amenaça amb fer-les fora i sovint opten per avortaments il·legals o acaben abandonant l'empresa. De fet, la majoria de treballadores del sector són dones, mentre que els homes són majoria al capdavant de les fàbriques i empreses.

Les condicions de les treballadores migrades de tots els sectors del país van empitjorar amb la pandèmia i es van duplicar les que no podien sortir del seu lloc de treball. "En pandèmia, viuen confinats en un espai de 3,5m2 i un sol lavabo per a 15 persones, amb 8-20 cohabitant en una sola habitació, sense privacitat", explica Wong.

A més, la discriminació ha crescut i hi ha governs i empreses que han restringit específicament la mobilitat de les treballadores migrades i s'ha fet fora treballadores que denunciaven la situació.

Davant de la realitat que han posat sobre la taula, és crucial el paper de les persones consumidores a l'hora d'adquirir productes que no explotin les treballadores. Per saber-ho calen auditories i transparència com les que fa Electronics Watch mitjançant l'experiència de tots els actors implicats.

Mentre que el repte de SPA és anar més enllà de l'ajuda a les treballadores i aliar-se amb organitzacions per negociar amb governs i aconseguir un canvi real en els seus drets, Pawlicki veu com a objectiu abordar la compra pública socialment responsable exigint a ajuntaments, escoles i administracions uns estàndards socials: "La ciutat té més força de pressió que jo com a consumidor individual".