La tecnologia és present a gairebé totes les esferes de la nostra vida, des dels electrodomèstics que tenim a casa, fins al transport públic que agafem per anar cada matí a la feina, passant pel mòbil que totes tenim a la butxaca. Tots aquests objectes quotidians tenen en comú que funcionen gràcies al programari que porten.

El contacte diari amb la tecnologia, per tant, és gairebé inevitable, però, a la vegada, molt poques persones tenen els coneixements per entendre com funciona aquest programari, per dissenyar-lo i desenvolupar-lo, i així comunicar-se amb la tecnologia. En els darrers anys, de fet, la programació ha començat a estar present cada vegada en més currículums educatius i ja és considerada per moltes expertes i organitzacions com a una nova competència bàsica, juntament amb la lectura i l'escriptura. El repte ara és poder fer que tota la canalla tingui accés a coneixements de programació independentment de la seva situació econòmica, social o familiar.

Precisament amb l'objectiu de democratitzar l'aprenentatge del pensament computacional, diverses entitats d'arreu d'Europa s'han unit en el projecte Computer Science For All (en català, 'ciències informàtiques per a tothom'), més conegut per les seves sigles CS4ALL. Es tracta d'una iniciativa Erasmus + que aplega a l'organització portuguesa ENSICO, a la cooperativa tecnològica Colectic, amb seu al barri del Raval, a Barcelona, i a la Universitat Oberta – CISCO ASC de Milton Keynes, a Anglaterra.

Les entitats promotores del projecte es van donar cita aquesta setmana al Hub Social de la Fundació Bofill en el marc de la jornada 'Viure amb tecnologia: innovació a l'educació', organitzada per Colectic, que, a més, va comptar amb la participació de diverses representants d'institucions públiques i entitats socials catalanes que van compartir les seves pròpies experiències relacionades amb l'aprenentatge del pensament computacional.

El nou 'trivium’ de l’ensenyament

La jornada va començar amb la presentació dels resultats del projecte CS4ALL a càrrec de Luís Neves i Inês Guimarães, de l'entitat portuguesa ENSICO. Des d'ENSICO es va destacar la importància de la combinació de l'educació formal, no formal i informal a l'hora d'ensenyar i adquirir competències computacionals.

Neves va convidar les assistents a "viatjar en el temps fins a l'edat mitjana" per saber quins eren, llavors, els fonaments del coneixement. "Durant l'edat mitjana", va explicar Neves, "les tres principals disciplines eren la gramàtica, la retòrica i la lògica". Tres branques de coneixement que, tal com va continuar comentant Neves, formaven el conegut com a 'trivium' (les tres vies) del coneixement.

Ara, però, va seguir Luís Neves, aquestes vies han canviat i "la gramàtica ha esdevingut el coneixement de la nostra llengua materna, la lògica s'ha substituït per les matemàtiques i, què passa amb la retòrica?". En l'era digital, la retòrica, segons va explicar el responsable del projecte, fa referència a les interaccions humanes, però també abasta aquells diàlegs que s'estableixen entre les persones i les màquines.

La computació, per tant, ha ocupat el lloc que la retòrica tenia en el 'trivium' medieval. "És per aquest motiu que hem creat tot un projecte, des de zero, per portar aquest coneixement a les escoles, per parlar dels conceptes i dels coneixements associats a la programació, més enllà de les màquines", va assegurar Neves.

Experiències locals i de servei públic

La trobada 'Viure amb tecnologia: innovació a l'educació' també va comptar amb la presència de diverses ponents que van parlar d'experiències locals relacionades amb l'ensenyança de les competències computacionals. Eduard Muntaner, de la Universitat de Girona, va presentar el projecte MONTech, que té com a objectiu incloure la tecnologia en els currículums educatius i en el dia a dia de les alumnes tal com ho hagués fet la pedagoga Maria Montessori.

Des de l'Institut Milà i Fontanals del barri del Raval, Xavier Rosell va compartir l'experiència del centre sobre intervencions en l'espai públic, que va consistir en el fet que les alumnes fabriquessin una sèrie de mobles i decoressin amb ells la plaça dels Àngels de Barcelona. D'aquesta manera, va explicar Rosell, "estem fent política des de les aules, ja que ara les administracions estan repensant els espais públics i nosaltres també volem fer-ho".

Per la seva part, Jordi Serarols i Mònica Acebo, dels àmbits de Cultura Digital i Capacitació Digital de la Generalitat de Catalunya, van destacar la importància de les col·laboracions publicoprivades en els sectors tecnològic i educatiu per garantir que "allà on ho arribi l’administració, puguin arribar les empreses".