Si pensem en quin espai podem trobar les dades d’una entitat és probable que ens vingui al cap el mateix document: la memòria anual. Anant una mica més enllà, potser ens podem trobar les justificacions de subvencions o els tancaments econòmics. Per al filòsof i especialista en les implicacions socials de les tecnologies digitals, David Casacuberta, cal anar un pas més enllà i descobrir el potencial transformador de les dades.

“En l’estudi de les migracions, els índexs d’atur, tipus de feines o tendències polítiques” trobem dades amb un gran impacte social, apunta per obrir la conversa. I segueix: “l’espai digital és enorme, cada vegada tenim més i més dades” que es troben majoritàriament en mans d’empreses privades. Casacuberta aposta per capgirar aquesta situació fent públiques i d’accés lliure, per exemple, les dades de mobilitat que dia a dia recullen les companyies telefòniques que podrien tenir una gran incidència en la millora del transport públic.

Les dades com a eina de transformació social

Enginyers informàtics i especialistes en dades s’han dedicat a “ensenyar la realitat”. Un punt de partida que segons el professor en filosofia ha de canviar perquè “si la realitat està esbiaixada l’algoritme també ho estarà”. Entrant als budells de l’algoritme, al seu codi, Casacuberta explica que són “molt bons descobrint tendències”, però si ho fa mitjançant variables esbiaixades el programari no farà més que amplificar-la.

Sortim de les pantalles i anem a casos concrets. L’expert recorda diverses dinàmiques judicials amb realitats alterades de partida: magistrats misògins o racistes, les resolucions dels quals han servit de base per a programar algoritmes amb resultats desastrosos on es castiga més a la població negra o no es protegeix a les supervivents de violència masclista quan denuncien.

El filòsof assenyala la necessitat de corregir aquests biaixos per acabar amb el que denomina “injustícia algorítmica”. En contra del que pugui semblar després d’hores televisives de ciència-ficció, “la màquina no pensa”, i hi ha una conflictivitat de partida: “tu (el programador) decideixes quines dades són rellevants i quines no. Això ja fa que el sistema no sigui objectiu”. Un segon biaix que destaca és el de representació: si la població catalana blanca fa més ús d’un recurs públic que la catalana d’origen magrebí “es disposarà de menys informació i el sistema fallarà”.

Canviar la perspectiva

“Si el món és injust la solució no passa per mantenir aquesta desigualtat, sinó transformar-la”, reivindica el filòsof de la ciència. Apunta a un nou paradigma: “Les dades poden ser una eina per fer front a les injustícies”.

Per Casacuberta estan jugant un paper important els periodistes de dades. A casa nostra la figura referencial de Karma Peiró. A escala internacional recorda el cas de la revista ProPública, que va destapar els biaixos del programa penitenciari estatunidenc Compas, encarregat de determinar el risc de reincidència delictiva d’una persona o si és mereixedora de beneficis penitenciaris. Un programa que castigava més durament a la població negra. A l’Estat espanyol, per cert, hi ha un programa molt similar que encara no ha estat fiscalitzat.

L’especialista en ètica i món digital reincideix en la necessitat de transparència. “Penso que quan un algoritme afecta el benestar de les persones ha de fer públic el seu codi, obrir les dades i les persones que són jutjades han de saber que existeix i els afecta”, postula. El problema és endèmic i de mala solució sense mesures polítiques, ja que les empreses a qui l'administració compra aquest programari s’escuden en els drets de propietat intel·lectual.

Un món obert per a les entitats

Les entitats recullen una quantitat important de dades al llarg de l’any. Casacuberta proposa una aliança estratègica entre associacions i periodistes de dades per treballar informació privada i pública enfocada a “donar resposta a situacions que preocupen”. Amb dades i visió –assegura- es poden fer “propostes polítiques de canvi” i ajustar de manera àgil les línies d’actuació d’una entitat per tal de donar una resposta més acurada a les necessitats socials de cada indret i moment.

Un primer pas que reivindica Casacuberta és “treure el prejudici sobre l’algoritme”. La immensa majoria de les dades estan en mans d’empreses privades i serveixen per fer-ne negoci. Cal, doncs, que les entitats vegin la necessitat d’emprar les dades i que tècnics “vagin més enllà de la representació de la realitat”. Si aquestes dues variables es donen, el camp per a les entitats s’obre exponencialment, multiplicant la seva capacitat d’incidència.