La tecnologia no és verda. Té un impacte en el medi ambient, especialment en els dos extrems de la cadena de subministrament: l'extracció de minerals i la gestió de residus. La taula rodona sobre 'Els mites de la transició verda' del Mobile Social Congress organitzat per SETEM Catalunya al Born - Centre de Cultura i Memòria ha aplegat tres veus complementàries per donar una visió panoràmica sobre aquesta temàtica.

Alfons Pérez, d'Observatori del Deute de la Globalització (ODG), ha presentat una investigació sobre els minerals que calen per fer vehicles elèctrics. Crític amb el 'greenwashing', ha assenyalat la pandèmia com a palanca del que anomena capitalisme verd, i ha exposat com una transició cap al vehicle elèctric pot ser nefasta pel medi ambient.

Suposaria, de fet, una magnitud de demanda de minerals sense precedents i alguns d'aquests es podrien esgotar en algunes dècades. També necessitaríem molta energia quan ja estem fent front a una crisi energètica, i productes radioactius per tractar-los. És a dir, el mapa complex de la minera se superposaria al dels combustibles fòssils, que no desapareixerien.

A més, l'augment de la demanda provocaria i agreujaria conflictes socials, alguns dels quals ja coneixem com el treball infantil a les mines de cobalt de la República Democràtica del Congo, el conflicte del liti a països de Llatinoamèrica com Xile, i el del níquel a Indonèsia.

No cal moure'ns de continent per trobar conflictes al voltant de la mineria. Marina Pavlic, de l'organització Kreni Promeni, ha portat al congrés la mobilització de la ciutadania sèrbia contra l'empresa extractora de liti Rio Tinto. Van ocupar els carrers, recollir firmes, i impulsar una iniciativa ciutadana per lluitar-hi en contra i, per ara, han aconseguit que el govern retiri el permís a l'empresa.

Microbis que mengen mòbils

Un mòbil té fins a 40 elements químics de la taula periòdica. A la problemàtica que genera dependre i extreure aquests materials d'altres països se suma la de la gestió de residus electrònics. Són 40 milions de tones per any i no paren de créixer. S'originen sobretot a les economies més fortes com la Xina i els Estats Units i se'n recicla una fracció molt petita en plantes que requereixen molta energia, situades sovint en països en via de desenvolupament.

La toxicitat dels components que contenen els mòbils té un impacte en la salut de la població d'aquests països que, generalment, no disposa de la tecnologia per reciclar-los amb seguretat.

Amb tot, Espanya lidera els rànquings de consum de telefonia mòbil. Els canviem cada 18 mesos de mitjana quan podrien durar cinc anys.

L'investigador de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Toni Dorado, ha exposat aquesta realitat però ha posat el toc d'esperança a l'acte amb el projecte Biometallum, més conegut com a Menja mòbils, la recerca d'una forma biotecnològica de reciclar aquests residus.

Concretament, es tracta d'uns microorganismes que trobem a la natura i que creen un líquid que, quan es posa en contacte amb els residus, aïlla els metalls.

Aquest procés, que compta amb la participació d'universitats, centres de recerca i administracions, suposaria un estalvi d'energia, i permetria fer una extracció de minerals urbana, estimulant així l'economia local a través de l'economia circular, i donant un nou rol a les empreses gestores de residus, que ara actuen com a simples intermediàries.

Dorado ha demanat la participació de la ciutadania perquè donem els nostres mòbils espatllats a la ciència per tal que puguin continuar amb la recerca.