To el que fem té un impacte, també a les xarxes. Pangea publica una guia per una internet més eco-amigable que neix de la seva autoavaluació com a entitat proveïdora de serveis i usuària d'internet i que vol oferir eines per un ús més conscient a persones i entitats.

A través d'una plataforma amb un joc d'autoavaluació, consells per fer una web i molta informació complementària, alerten d'un societat hiperconnectada que creix exponencialment accelerada per la pandèmia de la covid-19, per exemple, amb l'augment d'enviaments a domicili amb vehicles repartidors a mitja càrrega. A més de l'impacte mediambiental, la hiperdigitalització colpeja l'economia de proximitat i afecta la interacció entre les persones.

Per corroborar-ho hi ha les dades. El 2020 passàvem set hores diàries de mitjana a internet. El 2019 es va comptabilitzar l’existència de 1.718 milions de portals web, dels quals es calcula que només 200 milions estan actius. El 2017, Greenpeace va estimar que el sector de les telecomunicacions és responsable del 7% del consum global d’electricitat.

I és que encara que no ho sembli, l'impacte d'internet és tangible en forma de cables sota l'oceà i de centres de dades immensos amb servidors que emmagatzemen i acumulen cada missatge, imatge i text, de datacenters que els allotgen amb una enorme despesa de climatització.

També en forma de la despesa enegètica que genera l'entrenament de la intel·ligència artificial o la mineria de dades, i d'altres hàbits com la tendència a canviar els dispositius abans de temps, "a no considerar quin cost té per al planeta veure cada dia telesèries, a no tenir cura del volum de dades que emmagatzemem i enviem constantment".

La despesa d’energia, consum de dades i consum de materials fòssils per a la fabricació de ginys i altres infrastructures són els principals causants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a l’ús d’internet. L'entitat planteja que cal qüestionar-se als hàbits i subratlla el poder de les persones per disminuir-ne la demanda, però també reclama als governs, institucions internacionals i empresa privada que compleixin com a mínim els compromisos adoptats a l’acord de París i els facin complir als mercats.

Crida a l'ESS a rebel·lar-se contra l'economia de l'atenció

Cal qüestionar-se la necessitat de la hiperconnexió i la digitalització en tot moment, també a l'Economia Social i Solidària. Pangea proposa a aquestes entitats que no es deixin endur per l'economia de l'atenció i que repensin la manera de comunicar a través d'informació visual que genera un volum de tràfic innecessari. "Proposem que siguin coses com la contundència del nostre missatge, l’elegància o la practicitat dels nostres materials, la nostra coherència o la nostra humanitat la que ens vengui", afegeixen.

"Hem de qüestionar-nos quin ús estem fent d’aquestes eines, si realment necessitem tot el que utilitzem i, un cop definides quines són les necessitats reals a les quals hem de respondre, buscar les eines més eficients quant a economia de dades i ecològica", citen l'informe "Les infrastructures digitals de les economies del comú" elaborat per Colectic, Dabne i Pam a pam/XES, que diu que el 70% de les entitats tenen resoltes menys d'un 25% dels serveis TIC per entitats de l'ESS i no fan servir cap programari lliure.

Quina petjada ecològica té la nostra entitat en relació amb l'ús d'internet?

Amb aquest joc proposen un rànquing de perfils de sostenibilitat segons un qüestionari que recull hàbits de consum energètic, maquinària, programari o transport.

Pangea publica també la seva petjada ecològica, que podria situarse segurament en la posició d'eco-crak: els dos servidors es troben a un datacenter que l’empresa Equinix té a la Zona Franca de Barcelona. Allà Guifi.net allotja les webs associades a Pangea. Guifi.net, així com exo.cat, totes dues ubicades a aquest datacenter, estan certificades com a hostings verds per la Green Web Foundation. Utilitzen fonts d'energies renovables, però la mateixa entitat ho diu: "no són la panacea".

Com fer una web eco-friendly?

Pangea ofereix consells a entitats per fer una web amb un menor impacte en l'entorn natural. També fa recomanacions per a les persones desenvolupadores.

1. Dissenyar webs lleugeres. No haurien de fer més d'1 Mb, mentre que la mitjana és de 7 Mb.
2. Assegurar-nos de poder fer un bon manteniment de manera autònoma per no sobrecarregar els servidors.
3. Fer-la prou actualitzada per aguantar anys i no quedar en desús.
4. Que sigui compatible amb un allotjament compartit i no requereixi una màquina virtual pròpia.
5. Qüestionar tot allò que vingui de grans corporacions i cercar alternatives.
6. Disminuir peticions al navegador fins que no en faci més de 30. És recomanable desenvolupar webs estàtiques.

Consells per millorar els nostres hàbits a internet

1. Reduir l'ús d'internet.
2. Ser conscients del nostre consum. Preguntar-nos quantes hores passem mirant les pantalles, quantes consultes a internet podem evitar, quant de temps tenim la connexió activa sense usar-la, a quantes pàgines hem ofert les nostres dades sense pensar-nos-ho...
3. Connectar-nos via cable i evitar tenir la wifi constantment connectada.
4. Desconnectar el router i tots els aparells sempre que no els haguem de fer servir, sobre tot a les nits.
5. Guardar-nos webs offline (per exemple les que consultem freqüentment o quan necessitem llegir més apartats) per evitar peticions innecessàries al servidor.
6. No utilitzar el cercador si coneixem l’url del web que volem visitar. Si la volem recordar, utilitzar els marcadors dels navegadors.
7. Fer servir connectors (plugins) de navegador que bloquegen publicitat i peticions a tercers.
8. Evitar la "deixadesa" i llençar la brossa digital: eliminar arxius i correus antics, repetits, ja gestionats, versions de versions de documents desfassats, que generen residus innecessaris. Un servidor és un ordinador connectat 365 / 24h, que està en una habitació dins un datacenter. Si aquest ordinador s'omple, cal comprar-ne un altre i això augmenta la petjada ecològica i desprestigia la reutilització.
9. Comptar amb un bon filtre de correu brossa ajuda en la gestió que usuaris i usuàries hauriem de fer per processar-lo i mantenir neta la safata d’entrada.
10. Activar el blocatge de contingut remot, de manera que imatges i elements més grans només es descarreguen des del servidor si donem permís explícit.
11. Definir les nostres preferències per rebre i/o enviar missatges únicament en format de text pla, no HTML. Podem aplicar la creativitat generant imatges a l’estil de l’art ASCII.