Helena Vallés: "La tecnologia és real i no cal ser un geni matemàtic per estudiar-la"

Young IT Girls és una associació que treballa per apropar la tecnologia a les dones i que aquest curs s'incopora al Canòdrom - Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica com a entitat resident. En parlem amb Helena Vallés Teixidó, una de les seves membres.

Com neix Young IT Girls?

Neix el 2017 quan un grup de joves que estan a la universitat s’adonen que els va costar decidir-se per fer enginyeria a causa dels estereotips: tenien por que no hi hagués noies, que se'ls assignés l’estereotip de tia friqui que no té amics, treballar en feines solitàries... S’adonen que la realitat no és així. La realitat és que hi ha més homes que dones al sector, però la majoria de dones que hi treballen no són tancades i les feines requereixen molt de treball en equip.

Cal canviar aquesta visió des de la infància perquè si no ja tens aquestes idees preconcebudes.

Com apropeu la tecnologia a les joves?

Fem activitats gratuïtes a escoles i centres municipals per a primària i secundària perquè vegin que la tecnologia és real i que no requereix capacitats extraordinàries, no cal ser un geni matemàtic per estudiar-la. Promovem la figura de les dones i intentem trencar estereotips. Moltes noies estan al sector sanitari i això també suposa un estereotip. La tecnologia és el futur i haurà de ser possible per a tothom. Per això ens centrem en centres amb menys recursos.

Què hem fet malament fins ara?

Definir uns estereotips i no trencar-los. Mirem les pel·lícules i, sempre que hi ha un atac informàtic, un home blanc resol el problema com si fos un geni. Llavors penso que aquesta tecnologia està totalment allunyada de la meva persona i que mai podré arribar a ser programadora o fer un descobriment. És un problema no apropar la tecnologia als infants. Jo vaig arribar a la universitat i mai havia programat. Ara això està canviant. La programació ha de ser una extraescolar acceptable i divertida.

Amb quines situacions us trobeu?

Pensem que és cosa del passat, però el que veiem és que no estem canviant tan ràpid com pensem ni estem tan avançats com hauríem. Hi ha nenes que ens diuen que som massa guapes o massa joves per ser enginyeres. Fas un exercici perquè dibuixin una persona del món de la tecnologia i et dibuixen Einstein, una persona que treballa sola amb els cabells esbojarrats i la bata.

Però estem millorant?

Creiem que les entitats com nosaltres o Technovation Girls estem fent feina. Encara és aviat per veure l'impacte, però treballem en aquesta direcció. És difícil de comptabilitzar. Els percentatges d'enginyeres a les carreres no han canviat gaire.

Què ens cal per sentir-nos empoderades per ser tecnòlogues?

Ens fan falta referents, tenir algú que pugui venir i dir-te que tu també pots fer-ho. Hi ha estudis que demostren que les nenes tenen menys autoconfiança en segons quines matèries, creuen que són menys bones.

Intentem ser referents quan anem a les escoles i mostrar que som persones normals i corrents, i que vivim a Catalunya (a vegades sembla que hagis de ser americana o russa), que potser vaig suspendre el batxillerat i la meva família no ha estudiat una carrera, però m'he tret telecos. No cal que siguis el gran descobridor de la penicil·lina, només contribuir a la feina que t'agrada i tenir el teu projecte.

Quins projectes teniu en marxa?

Ara hem fet un calendari. Cada mes és una dona referent en ciència i tecnologia. És la nostra forma de visibilitzar dones referents. Demanes noms de dones i només se sap Marie Curie, i això passa a tots els sectors.

L'1 febrer hem organitzat un congrés amb l’AMIT, una jornada dedicada a visibilitzar la feina d'enginyeres catalanes tant en acadèmia com en indústria amb l'objectiu de generar complicitats i xarxa. S'ha demanat que s'adapti el llenguatge tècnic perquè ho pugui entendre qualsevol persona. També fem el podcast #UncafèambYITG en què entrevistem dones referents properes.

Què us suposa incorporar-vos al Canòdrom?

La incorporació ens anirà molt bé per tenir un espai presencial per fer reunions i assemblees, i guardar el material, que tenim en un traster. I, sobretot, el fet de poder estar en contacte amb altres associacions i entitats, col·laborar i aprendre.