Dos anys de convivència a La Morada, una aposta per viure i envellir en comunitat

Fa gairebé dos anys que les primeres habitants van començar a instal·lar-se a La Morada, després de més de sis anys de treball col·lectiu per fer realitat el projecte. Avui, les dotze unitats de convivència comparteixen molt més que un edifici: han convertit les cures, el suport mutu i la vida comunitària en una part quotidiana de la convivència, una experiència que també les porta a preguntar-se com volen afrontar juntes les diferents etapes de la vida, inclòs l’envelliment.

La convivència ha fet que el suport mutu passi a formar part del dia a dia. “Ara ens trobem molt més. Jo, per exemple, vaig tenir molts exàmens i em van ajudar moltíssim amb el dinar i amb el sopar. També ens ajudem amb les criatures, tenim cura dels animals quan alguna se’n va de vacances o, simplement, tornes de la feina després d’un dia difícil i sempre hi ha algú amb qui prendre alguna cosa o sopar”, explica la Sara Barrientos, membre i sòcia habitant de La Morada.

Envellir en xarxa i suport mutu

Tot i que La Morada no és un projecte específic per a persones grans, el pas del temps i els canvis vitals formen part de les reflexions de la cooperativa. “Quan pensem en l’envelliment, pensem que és una aposta arriscada, perquè a les grans ciutats pots acabar molt abocada a la solitud”, explica Barrientos. Per això, defensa que viure en comunitat pot facilitar no només el suport afectiu i emocional, sinó també l’organització col·lectiva de les cures i d’activitats que ajudin a mantenir els vincles, la salut i la participació en el barri.

Actualment, la persona adulta més jove de La Morada s’acosta als quaranta anys i la més gran, als seixanta, de manera que l’envelliment és una realitat que saben que anirà prenent cada vegada més pes. “Imagina’t que en el futur necessitarem cures. Com ho farem? Encara no ho hem pensat, però és un tema que pensarem juntes”, explica Barrientos. Aquesta mirada de futur també es va tenir en compte en el disseny de l’edifici, que està adaptat per facilitar l’accessibilitat i poder donar resposta als canvis vitals i de mobilitat que puguin aparèixer amb els anys.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de L’altra ciutat (@laltraciutat)

Els reptes per fer créixer l'habitatge cooperatiu

La Morada també neix en un context marcat per les dificultats d’accés a l’habitatge, especialment en ciutats com Barcelona. Barrientos explica que la situació del lloguer i de la compra empeny a buscar alternatives col·lectives, com les cooperatives en cessió d’ús, que permeten afrontar l’accés a l’habitatge i el finançament de manera compartida. Alhora, assenyala que encara existeixen obstacles perquè aquest tipus de projectes es puguin estendre i arribar a més persones.

Una de les principals dificultats que assenyala és l’accés al sòl i al finançament. “Si el sòl està en mans del mercat i això no es regula, l’accés a l’habitatge social o de protecció és molt més complicat”, apunta. Per això, defensa que cal més sòl disponible per a projectes cooperatius, més possibilitats de rehabilitar edificis amb suport de l’Administració i més facilitats per accedir a finançament ètic.

Barrientos també posa el focus en la manera com encara es pensa l’habitatge des d’un model familiar molt concret. “No es contemplen altres formes de vida, on hi ha dues o més persones adultes convivint sense fills, o altres models de vida”, explica. Des de La Morada, reivindiquem espais que facilitin la trobada, el suport mutu i les cures quotidianes, especialment en un context urbà on, si no es viu a prop, sostenir aquestes xarxes es fa molt més difícil.