Segons l’últim informe de Mercat Social 2019, les organitzacions de l’economia solidària, suspenen en perspectiva feminista i ús de les tecnologies lliures.

Amb una mitjana d’1,35 sobre 5, els temes de gènere són el tercer criteri amb menys acompliment de tot el qüestionari. Respecte a les eines i llicències lliures, només el 15% de les entitats prioritza els serveis lliures per davant d’alternatives privatives.

'Houston, tenim un problema'.

Per reflexionar i debatre sobre tecnologia, feminisme i economia social i solidària, la Xarxeta de continguts per a una Internet Feminista és un projecte impulsat per l'associació de serveis tecnològics Pangea amb Coopdevs, xarxa eXO/guifi.net, femProcomuns, Pam a Pam/XES i Zorras Binarias.

"Cal no deixar de fer autocrítica. És la única manera de mantenir-nos vives, a través de l’aprenentatge constant i, com diu Donna Haraway, generar altres relats lluny de l’heteropatriarcat però també lluny de l’arrogància acadèmica", expliquen des de Pangea.

Com operen les violències masclistes en línia?

La periodista feminista Irantzu Varela rep insultos i amenaces a diari al seu Twitter, l'activista feminista Alicia Murillo va rebre múltiples trucades amenaçants després que el seu número de telèfon fos publicat al portal web Forocoches.com i la monologuista Pamela Palenciano va patir comentaris violents per atrevir-se a denunciar la violència masclista amb el seu monòleg ‘No solo duelen los golpes’.

I aquests són només uns exemples.

Les violències masclistes en línia contra les dones són "actes de violència masclista comesos, instigats o agreujats en part o totalment per l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) a través de telèfons mòbils, Internet, plataformes digitals o correu electrònic i constitueixen una violació dels Drets Humans fonamentals".

Ho recull l’informe ‘Las violencias de género en línia’ de l’advocada Laia Serra amb la col·laboració de Calala i Front Line Defenders.

Una macroenquesta realitzada al 2014 per l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea (FRA) va rebel·lar que el 23% de les dones ha patit assetjament en línia almenys un cop a la vida i 1 de cada 10 ha experimentat algun tipus de violència digital a partir dels 15 anys.

I quins són els perfils de dones que reben aquests atacs? L’Associació per al Progrés i les Comunicacions (APC) estableix tres perfils principals: dones amb una relació íntima de violència; professionals amb perfil públic que participen en espais de comunicació com periodistes, investigadores i/o artistes, i supervivents de violència física o sexual.

Quines són les amenaces del patriarcat capitalista digital?

La plataforma Akelarre Feminista convidava a un article a la revista Pikara Magazine, a pensar Internet com un carrer o una plaça per arribar a la conclusió de la necessitat de generar estratègies d’acció directa perquè Internet esdevingui feminista.

"El patriarcat és una estructura discriminatòria, no són només unes violències concretes. Actua normativitzant i amb pretensions d’universalitzar els valors masculins/cis i això ho fa també dins i a través de les tecnologies", afirmen des de Pangea.

Des de Zorras Binarias afegeixen que un exemple d’això serien les agressions masclistes i trànsfobes que pateixen cada dia les persones a Internet, tant per 'trolls' com per 'bots' específicament creats per aquest fi, amb la complicitat de les plataformes digitals que permeten aquests comportaments mentre els reporti un rèdit econòmic.

Una altra d’aquestes amenaces seria la opacitat de no mostrar qui hi ha darrere els serveis que utilitzem cada dia.

D’aquesta manera, el sistema no ens mostra l’impacte ambiental del cablejat o dels milers de servidors arreu del món connectats 365 dies a l’any durant 24 h; l’explotació de persones i d’infants a les fàbriques dels països del Sud global, les mines d’on surten les matèries primeres per fer funcionar el nostres ‘ginys’ o l’espai que ocupen els 'datacenters'.

Una altra amenaça preocupant i d’actualitat, és que l’engany s’ha convertit en hàbit i les 'fake news' i la desinformació en una arma, com planteja el llibre ‘Fake You’ d’XNet.

El cas de Facebook i Cambridge Analytica és un bon exemple per veure com governs, partits, mitjans i grans milionaris (la gran majoria homes) ens venen enganyant mentre s’ocupen de ficar-nos por amb les ’fake news’ per generar confusió.

"Mentre la gent pensi que té enemics per tot arreu i desconfïi de la gent hacker, de la gent migrant o de qualsevol que no compleixi la sacrosanta norma heteropatriarcal, no enfocarà la seva ràbia contra els veritables culpables.", expliquen des de Pangea.

En relació amb aquesta qüestió, Efraín Foglia, dissenyador en interaccions digitals, investigador i docent, afirma que l’existencia d’oligopolis ens mostra signes típics d’una economia basada en la concentració de poder.

Aquesta concentració se’n deriva d’un sistema basat en valors mercantilistes que deixa fora les prioritats d’escoltar les dones, gent amb pocs recursos i a tot el Sud global.

Un altre factor a tenir en compte sobre com funciona el patriarcat capitalista digital és la sobrevalorització constant del món de les idees per sobre d’allò material que porta a la invisibilització i menysteniment del treball reproductiu i de cures, sovint fet per dones.

"I d’aquest problema no se’n lliura l’entorn tecnològic de l’ESS. Queda molt per fer per tal que totes les veus s’escoltin i se sentin acollides, així com queda molt perquè les tasques reproductives siguin considerades part integrant dels èxits obtinguts amb les tasques productives", afirmen des de Pangea.

Claus per una Internet feminista

A l'agost de 2016, l’APC va definir juntament amb un activistes feministes, col·lectius LGBTQI* i defensoras de drets digitals i humans, aquests 15 principis per a imaginar una Internet Feminista.

Aquest espai somiat, ha de complir algunes característiques com l’accés universal, assequible i igualitari; el dret a la privacitat i el control de les dades que generem o la necessitat d’un sistema de governança basat en interessos col·lectius, solidaritat i obertura.

A la passada Fira d’Economia Social i Solidària, Magdalena, tècnica sysadmin de Pangea, apuntava algunes claus:

Informar-nos en fòrums i generar debat social abans d’adoptar una tecnologia o de registrar-nos a cegues en una plataforma.

Formar persones tècniques des de les nostres pròpies comunitats per poder escollir serveis comunitaris o saber qui és el propietari del giny o servei que volem utilitzar, esbrinar els tipus de llicències i escollir eines lliures.

Aprendre a fer servir eines que asseguren la nostra privacitat, programaris o plataformes que ens donen major seguretat (Signal, gnupg, Tor...) per assegurar la sobirania de les nostres dades.

Cercar i compartir projectes tecnològics compromesos amb una ètica feminista

Tenir sempre en ment que la terra que ens ha donat vida és finita i que cada minut que passem connectades, cada mail que no esborrem, cada imatge que pugem al web o al núvol sense reduir, cada document que adjuntem, està generant una petjada ecològica.

Des des de Zorras Binarias afegeixen que una Internet feminista passa per un augment en la diversitat dels que desenvolupen els serveis i les eines.

Construir, comprendre i crear pensament des dels marges i les perifèries es fa necessari per analitzar com funciona el tecnocapitalisme patriarcal, imaginar i aconseguir una Internet més diferent de la que tenim ara. És aquí on la Xarxeta de continguts per a una Internet Feminista cobra força.

Una Internet amb valors que trenqui amb la cultura patriarcal i on les dades i la informació puguin estar al servei de la justícia social, la dignitat i el valor de les persones i les relacions humanes.