La Jornada Òmnia: dinamitzadores d'arreu del territori compartint proximitat

"És una trobada per compartir experiències i sentir la proximitat, un espai per aprendre i créixer, una oportunitat per posar les coses al seu lloc". Així defineix Laura Herrero Ovide, dinamitzadora del Punt Òmnia Gornal, la Jornada Òmnia. És la cita anual de la Xarxa Omnia, un programa d’intervenció social i comunitària a través de les noves tecnologies impulsat per la Generalitat de Catalunya de la mà de les entitats.

La Xarxa està formada per 112 Punts Òmnia repartits pel territori que ofereixen l'accés a l'equipament i activitats dinamitzades. "Venen de molts llocs i és un espai més on poden parlar i conèixe's perquè tinguin una interacció personal i presencial", diu Maria José Penella, cap de la Secció d'Avaluació i Coordinació de Plans a la Direcció General d'Acció Cívica i Comunitària (DGACC) de la Generalitat.

Durant la jornada, s'han presentat projectes comunitaris, "una manera de conèixer què està fent cadascú", i s'ha fet una activitat participativa, aquest any de Data Control Wars. A més, ha arrencat amb l'anunci del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, de l'ampliació de la xarxa i la renovació del material.

El vertigen de la revolució digital

La clau d'Òmnia està en la seva acció comunitària, afirma Herrero, per a qui el més important és que "les participants venen, continuen tenint ganes d'aprendre, decideixen el programa" i en són protagonistes en activitats de ràdio o youtube en les quals expliquen les seves històries.

La dificultat, però, es troba en adaptar-se a "la tecnologia ferotge que avança a passes frenètiques". Per això, necessiten formació contínua per conèixer els riscos per continuar apropant una tecnologia ètica. Expressa la necessitat de trobar un equilibri entre les persones i la innovació tecnològica: "tenir els ulls molt oberts i escoltar les demandes".

La ponència de Genís Roca, ha girat entorn d'aquesta vertiginosa revolució digital. L'especialista en internet ha agafat la màquina del temps per arrencar el riure de les assistents al campus de Poble Nou de la Universitat Pompeu Fabra.

Dels mòbils que servien per trucar i jugar a la serp, i el disquet per compartir informació, als 'tokens' i a les 'Roomba': exemples que li han servit per evidenciar el xoc generacional que suposa una tecnologia que ha trigat 40 anys a ficar-se a les nostres butxaques.

Assumir els riscos

El repte de la Xarxa és no deixar ningú enrere en aquesta revolució de ritme incontrolable. Per a Roca, el repte tecnològic és no només l'accés a les tecnologies, sinó també vehicular mecanismes de participació.

"Hem banalitzat a participació. Posar 'likes' a una foto no és participar. Si vols lluitar contra el càncer de mama, has de reivindicar pressupostos de recerca, no fer que sigui 'trending topic' el dissabte", apunta Roca.

El tercer repte, i potser el més desafiant, són les dades que amenacen la privacitat de les persones usuàries en una tendència a privatitzar serveis públics a través d'algoritmes, denuncia.

Malgrat això, "la primera tecnologia va ser el foc". I com internet i les xarxes socials, "no estem disposats a deixar de fer-lo servir". "Ens dona totes les facilitats, i és perillós", assenyala Roca. La metàfora ens deixa només una sortida: assumir els riscos i entomar els reptes.