Segons l'estudi 'La bretxa digital a Espanya: coneixement clau per a la promoció de la inclusió digital', elaborat per la Fundació Ferrer i Guàrdia, gairebé un 20% de la població s'ha sentit exclosa en alguna ocasió a causa de les tecnologies digitals. Per exemple, es calcula que una cinquena part de la població no té un ordinador portàtil i que gairebé un 10% de les persones participants en l'estudi de la Fundació no tenen accés a Internet. Aquestes i d'altres dades han fet arribar a les expertes de la Fundació a la conclusió que la inclusió sociodigital s'ha de garantir des de l'àmbit local.

Per portar a la pràctica les dades de la primera enquesta estatal dedicada exclusivament a analitzar les desigualtats sociodigitals, la setmana passada Ferrer i Guàrdia va organitzar la jornada 'Pensar la inclusió digital des de l'àmbit local' que va comptar amb la participació d'Anna Inglés, membre de la cooperativa tecnològica Colectic i coordinadora de l'oficina tècnica del Canòdrom – Ateneu d'Innovació Digital i Democràtica, Ester Collado, membre de la Xarxa Òmnia i responsable del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell, i Anna Puig, responsable del Congrés de Dones, Ciència i Tecnologia i cap del servei d'universitats de l'Ajuntament de Terrassa.

La proximitat com a factor clau

Al llarg de tot el seminari ‘Pensar la inclusió digital des de l'àmbit local’ les tres ponents van coincidir en la importància cabdal que tenen les xarxes comunitàries a l’hora de reduir la bretxa sociodigital. En aquest sentit, Anna Inglés, de la cooperativa Colectic, va incidir en la necessitat de "teixir aliances per generar espais d’intercanvi de coneixements" quelcom que, segons va assegurar, "qui ho fot fer és qui coneix el territori, és a dir, l’àmbit local".

Un exemple d’intervenció social i digital a escala local és la Xarxa Òmnia, un seguit de punt repartits arreu del territori català que utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines integradores. La responsable del Punt Òmnia de la Seu d'Urgell, Esther Collado, va explicar que, un dels factors clau de la seva feina és fer que la gent se senti còmoda i integrada quan s’apropen al Punt Òmnia per, així, fomentar el sentiment de pertinença i seguir el procés d’aprenentatge digital.

"Els Punts Òmnia no són espais només per aprendre informàtica", va comentar Collado, "sinó que són espais de cohesió social, fet que implica que tothom pot implicar-se en aquest procés d’aprenentatge i dur-lo a terme de forma comunitària".

Seguint amb aquesta línia, Anna Inglés, de Colectic, va explicar que "tot i que les tecnologies han canviat, les comunitats continuen tenint la necessitat d'aprendre el funcionament de les eines", a més d'afegir que "entendre, veure, explicar i desmentir mites des d'espais de proximitat és molt més fàcil i accessible".

Les natives digitals també necessiten aprendre la tecnologia

Al contrari del que pugui semblar, segons les expertes participants en el seminari, les joves són un dels col·lectius que més acompanyament necessita a l’hora d’apropar-se a la tecnologia. En aquest sentit, Esther Collado, de la Xarxa Òmnia, va explicar que "hi ha joves que fent Tik Toks són fenomenals, però que, quan els hi dones les eines per fer un currículum, no en tenen ni idea".

"Les joves no neixen ensenyades", va comentar la coordinadora de l’oficina tècnica del Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, Anna Inglés, "i, per molt que socialitzin amb adultes digitals, poques vegades tenen un acompanyament crític sobre els usos de la tecnologia". "No per saber agafar un llapis", va continuar Inglés, "ja saps escriure bé o sense faltes d’ortografia... doncs amb la tecnologia passa el mateix".

Més enllà dels usos, un altre dels reptes que es plantegen a nivell local és l'accés a la formació tecnològica. Des de Terrassa, fa quatre anys que aborden aquesta qüestió des de les universitats a través del Congrés de Dones, Ciència i Tecnologia (WSCITECH). La seva responsable, Anna Puig, va posar el focus en el "marcat biaix androcèntric de la ciència i la tecnologia, tot i la importància que tenen les dones en camps eminentment feminitzats, com ara les ciències de la salut o les cures". Des del 2019 han participat en les tres edicions del WSCITECH més de 1200 persones.