El dret a tenir un contracte regulat, el dret a associar-se, el dret a saber quins productes químics fan servir i quins efectes tenen, el dret a un judici just, el dret a la llibertat d'expressió i el dret a la vida. Aquests són alguns dels drets que veuen vulnerats les persones treballadores de la indústria electrònica a les Filipines denunciats a la primera taula del Mobile Social Congress, organitzat per Setem Catalunya, que ha volgut posar el focus en la primera baula de producció de la cadena de subministrament dels nostres mòbils.

Kamz Deligente, del Center of Trade Union and Human Rights (CTUHR), ha criticar les condicions indignes en un sector que suposa al país gairebé un 65% de les exportacions.

"Tenen contractes temporals, a vegades, només verbals", "se'ls obliga a continuar treballant sota l'amenaça de no renovar el contracte", "no poden descansar ni passar temps amb la família" i "se les castiga si s'organitzen en sindicats", ha dit. Fins i tot, hi ha hagut assassinats extrajudicials de sindicalistes i treballadores, denuncia.

Nadia De Leon, de l'Institute for Occupational Health and Safety Development (IOHSAD), afegeix que, tot i que han aconseguit millores, continua havent-hi una falta de condicions de seguretat i que "moltes morts podrien ser previngudes". L'any passat, en sis setmanes, es van registrar 12 morts, explica, i afegeix que en alguns casos no hi ha equips de protecció, no es compleixen les lleis i no es reclamen les compensacions.

El 'red-tagging' i la llei antiterrorista

D'altra banda, Czarina Musni, defensora dels drets humans i advocada, ha denunciat els atacs que pateixen les defensores dels drets humans i les persones treballadores que defensen els seus drets a les Filipines, un dels països que encapçala la llista amb major nombre d'agressions.

'Red-tagging' és el terme que s'utilitza per fer referència a aquest etiquetatge que es fa servir per les autoritats sistemàticament al seu país. S'etiqueten les veus dissidents de grups comunistes i de terroristes a través de propaganda, i "es converteixen així en objectius fàcils per a les unitats militars del govern".

Dins d'aquest etiquetatge hi ha, segons va observar el relator especial de les Nacions Unides, advocats, sindicalistes, grups d'estudiants o defensors de la reforma agrària.

Això fa que persones com Musni pateixin desprestigi, vigilància, ciberatacs, assetjament judicial, detencions policials i, en alguns casos, assassinats extrajudicials. Alguns casos que no són excepcionals, alerta. "Hi ha centenars de casos. Després d'etiquetar-te i vigilar-te o acabes a la presó o acabes mort", ha dit Musni, i ha mencionat una llarga llista de persones assassinades com Zara Álvarez, Randy Echanis o Dandy Miguel.

A més, aquest etiquetatge s'ha traslladat al pla jurídic amb la llei antiterrorista, que "es fa servir contra persones que defensen els seus drets".

"Uniu-vos a revocar aquesta llei i a aturar els atacs a les defensores de drets humans", ha conclós Musni, animant les assistents a col·laborar en la lluita.

En aquest sentit, la moderadora de la Taula, Marta Ribera, tècnica de l'Observatori DESC, ha subratllat la necessitat d'aquesta feina "dual" des del terreny i des de Catalunya per donar suport i per conèixer què hi ha darrere dels nostres dispositius.