Les economies de plataforma vulneren drets socials i ambientals, segons un informe de l'Observatori DESC

Les economies de plataforma com Glovo, Uber i Amazon vulneren els drets humans. Així ho confirma l'estudi 'Vulneracions de drets socials i impacte ambiental del consum digital' de l'Observatori DESC, que les analitza i fa un seguit de recomanacions.

Aquest model econòmic, afirmen, "atempta contra la sobirania de les ciutats" perquè es fa amb inversions de capital de risc i seguint un model d'expansió agressiu en les economies locals forçant els preus a la baixa a costa de marges molt reduïts i de la dependència de la gestió i l'anàlisi de dades, que minimitzen la inversió en la plantilla.

Més transparència i més regulació

En aquest sentit i encara que les regulacions no es compleixen estrictament, subratllen la importància d'una llei que vetlli pels drets de les persones treballadores de les economies de plataforma com la Llei Rider que existeix a l'Estat. Sobre aquesta regulació, avisen que es podria avançar més endurint les penes pel seu incompliment, així com la seva aplicabilitat a altres treballadores més enllà de les que reparteixen, que són les més visibilitzades i també les més masculinitzades.

Les desigualtats de gènere, de fet, s'han traslladat a l'economia de plataforma amb l'afegit que la dependència de les dades fa que es premiïn més aquells horaris que permeten menys la conciliació, una realitat que requereix regulació, diu l'informe.

A més, demana més transparència tant a les grans tecnològiques com als grups de pressió i a les representants polítiques.

Sobre l'impacte ambiental d'aquest model econòmic, apunten que la majoria de les emissions depenen de la procedència dels productes, que va en augment amb la digitalització. És per això que cal més sensibilització de les persones consumidores. L'impacte ambiental també variarà segons si el transport de l'última milla es compara amb un trajecte que una persona hauria fet a peu o en vehicle de combustió per recollir el producte.

Potenciar l'Economia Social i Solidària

En el text, valoren positivament la creació del Centre Català d'Empresa i Drets Humans per investigar les actuacions de les empreses i les administracions, però consideren que cal més suport públic a les alternatives de l'Economia Social i Solidària (ESS), especialment des de la compra pública, i fins i tot amb limitacions en les licitacions.

Així mateix, proposen analitzar les vulneracions del dret de les persones a les ciutats i als espais urbans, i recomanen establir impostos a la compra en línia que compensin el greuge comparatiu amb la compra física, que té unes despeses extres i que genera uns beneficis intangibles a l'hora de dinamitzar les ciutats.