Les plataformes digitals de les BigTech amenacen els drets de la infància i l'adolescència en l'ambit educatiu. És la conclusió de l'informe d'Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) i el grup de recerca Esbrina de la Universitat de Barcelona (UB) després de recollir l'opinió de persones expertes i de la comunitat educativa, i d'analitzar les grans empreses que les ofereixen com són Google, Microsoft, Amazon i mSchools.

L'informe sorgeix d'"una preocupació compartida de l'entitat amb les famílies i el professorat per l'ús accelerat de les plataformes digitals de les grans corporacions tecnològiques i de la seva potencial afectació", ha explicat a la presentació la directora d'aFFaC, Lidón Gasull.

Aquesta preocupació es concreta, per exemple, en famílies que denuncien l'incompliment en la protecció de dades dels seus fills i filles obrint comptes per poder accedir a les plataformes sense que les famílies ho autoritzessin, afegeix.

I l'afectació es confirma amb informes com el de Human Rights Watch, que demostra com els diferents governs han vulnerat el dret a l'educació a través de l'aprenentatge en línia.

I per això, afegeix, "la necessitat de presentar un projecte per generar evidència empírica sobre les conseqüències de l'ús de les plataformes educatives BigTech en el sistema educatiu català". I conclou: "A través de les grans corporacions no podem assegurar això que els centres siguin un entorn segur".

6 drets amenaçats per les plataformes educatives

L'estudi diferencia sis drets que es veuen amenaçats per aquestes plataformes.

1. El dret al lliure desenvolupament de la infància: es veu amenaçat per la falta d'eines i suport al professorat per part de l'administració pública, per la falta d'oferta de plataformes, la falta d'alfabetització i competència digital amb mirada crítica, i per un marc regulador que no s'està aplicant, afirmen.

2. El dret a la igualtat i a la no discriminació: les plataformes no són inclusives per a totes les persones i requereixen mesures específiques.

3. El dret a la llibertat d'ensenyament i acadèmica: les plataformes invisibilitzen l'exercici docent i requereixen més suport al professorat i un esforç de l'administració per promoure plataformes alternatives.

4. El dret a la informació, opinió i expressió: falten competències i suport per garantir la protecció de l'alumnat davant dels riscos i calen auditores per garantir que l'ús de les dades compleix la normativa.

5. El dret d'accés a la tecnologia moderna i l'alfabetització digital, que obligaria a garantir a la infància les competències digitals necessàries per a l’adquisició
dels coneixements, aptituds i competències: cal formació crítica i el professorat considera que no té prou habilitats i denuncia la falta d'adequació de les formacions que reben de l'Administració.

6. El dret a la privacitat i a la protecció de les dades personals: hi ha una percepció de risc sobre les potencials vulnerabilitats d'aquests drets que no es corresponen amb el coneixement de les regulacions i això es relaciona amb l'opacitat de les grans tecnològiques.

La perspectiva de gènere, la gran absent en el debat

L'informe conclou que hi ha una dependència mútua entre el sistema educatiu i les grans corporacions, que la comunitat educativa té una capacitat d'influència molt baixa a l'hora de dissenyar l'estratègia digital dels centres, i que hi ha una falta d'enfocament de gènere en aquest debat.

"Hi ha molt poques referències a l'impacte del pes dels homes en el sector, a com les plataformes digitals poden contribuir a la reproducció d'estereotips de gènere, a les desigualtats entre nens i nenes en l'ús de la tecnologia digital. Evidencia una manca de coneixement i de conscienciació sobre la necessitat d'incorporar aquesta perspectiva en l'àmbit educatiu", ha dit Judith Jacovkis, d'Esbrina.

Cap a la sobirania digital

L'informe fa, a més, propostes per avançar cap a la sobirania digital. Entre les recomanacions a l'Administració, hi ha més implicació i millorar regulació, que es promogui l'ús de plataformes alternatives com DD, d'Xnet, fer auditories en clau de drets humans, dotar d'eines i formació al professorat, o construir diàleg amb la comunitat educativa.

Als equips directius, els proposen formar-se i promoure plataformes alternatives; al professorat, promoure exercicis d'alfabetització crítica; i a l'alumnat i les famílies, formar-se i participar de les decisions del centre. I, per últim, a les grans empreses tecnològiques, aplicar polítiques de protecció de dades i privacitat, i promoure auditories per part de l'administració pública.