Les TRIC i l'adolescència: reptes i desafiaments
Comparteix
Un informe d'Unicef apunta que un de cada tres adolescents fa un ús problemàtic de les tecnologies.
Les Tecnologies per a la relació, la informació i la comunicació (TRIC) formen part del nostre dia a dia, especialment del de les i els adolescents. Els aporten amistats, benestar emocional, diversió, suport i comprensió, però suposen nous riscos com el ciberassetjament, que pateixen dos de cada deu.
Es calcula que un de cada tres fa un ús problemàtic d'aquestes tecnologies, segons un informe d'Unicef que ha enquestat 50.000 adolescents d'entre 11 i 18 anys, alumnes d'escoles de tot l'Estat.
Aquest ús problemàtic s'ha detectat més en dones que en homes, i encara que no s'ha confirmat una relació causal amb l'impacte en la salut mental, en aquests casos es triplica la taxa de depressió.
Altres riscos d'aquestes tecnologies són el grooming, que es refereix a la pederàstia en línia (més del 20% han quedat presencialment amb persones que coneixien exclusivament a través d'internet), i el sexting que, tot i que pot no ser un risc en sí mateix, ho és quan s'exerceix sense consentiment, o sota pressió, tal com ho viuen més de l'11%, majoritàriament les noies.
L'informe subratlla la poca supervisió de les famílies: només el 30% posa normes i el 13% limita els continguts als quals accedeixen.
A més, assenyala els videojocs i les apostes com a canals especialment problemàtics. Per una banda, sis de cada deu adolescents juguen a videojocs almenys una vegada a la setmana i gairebé un 22% creuen que poden arribar a ser gamers professionals. El test específic GASA xifra en un 3,1% el percentatge d'adolescents espanyols/oles que presenten símptomes d'una possible addicció als videojocs, prop de 60.000 persones. Entre aquests casos, la taxa de depressió es triplica.
Per altra banda, 70.000 adolescents han apostat diners online alguna vegada, la majoria nois, un fet que multiplica el risc de desenvolupar ludopatia i duplica la taxa de depressió.
Més enllà dels riscos, el text fa èmfasis en la normalització de la violència a les aules i en la invisibilització de l'assetjament i el ciberassetjament. De cada deu adolescents que pateixen assetjament escolar, només una persona ho afirma, i acostumen a tardar mesos o anys en trencar el silenci.
Ciberassetjament i assetjament no són dos fenòmens separats, consideren, ja que gairebé el 73% de les i els adolescents que pateixen assetjament online també el pateixen offline, i en la majoria de casos l'exerceixen les companyes i companys de classe. I, de fet, és responsabilitat de totes i tots acabar amb una violència que es retroalimenta: més de la meitat de les persones que la pateixen també l'exerceixen.
Afegeix un nou comentari