La Lidia Santiago és enginyera informàtica però ha desenvolupat tota la carrera professional en la formació i la dinamització social-digital. Des de fa uns anys ha desenvolupat interès en la robòtica, la programació educativa i la fabricació digital, com a eina de canvi. Tot això ho posa en pràctica en el Punt Òmnia de Torrelles de Llobregat, on és la dinamitzadora. Des d’aquest punt òmnia ofereixen formació per a infants, joves i gent gran.

Que la gent gran no domini les eines TIC és un tòpic o una realitat?

Personalment penso que és un tòpic, com en tot hi ha qui té més capacitat d’adaptació que d’altres, però tot depèn de com treballem conjuntament per trencar l’escletxa digital. He treballat amb persones usuàries que tenen un gran domini de les TIC gràcies al fet de pensar que aquestes, els hi proporcionen grans avantatges i beneficis i trenquen el tòpic que la tecnologia no va amb elles.

Capacitar i oferir espais per potenciar l’ús de les TIC en els col·lectius de gent gran, ha de ser un dels nostres objectius per no generar més desigualtat en aquest aspecte.

Quines activitats fa el Punt Òmnia Torrelles de Llobregat amb la gent gran?

Nosaltres actualment tenim diferents grups de participants del col·lectiu de gent gran, entre les activitats que realitzem tenen molt bona acollida totes les relacionades amb els dispositius mòbils i tauletes, i també activitats d’alfabetització digital.

De totes les activitats que feu quines són les que agraden més a la gent gran? I les que menys?

Les que més agraden i en les que tenim més demanda són els tallers de “El meu telèfon intel·ligent” perquè majoritàriament aquest col·lectiu ja disposa d’aquests dispositius al seu abast, als quals han hagut de fer una adaptació forçada del seu ús per poder treure-li tot el suc, com les noves vies de comunicació de missatgeria per internet.

Hem fet algun experiment intentant apropar la programació educativa amb els col·lectius de gent gran i tot i que entre alguns usuaris sí que ha generat motivació per entendre com funcionen els algoritmes, d’altres ho han vist com una cosa molt llunyana per treballar.

Quines metodologies feu servir per alfabetitzar digitalment la gent gran?

Intentem sempre treballar amb metodologies d’aprenentatge actiu, on els participants trobin una motivació pròpia per aquest aprenentatge. Treballem molt de manera pràctica amb activitats i exercicis reals, apropant els conceptes i les tasques a realitzar a situacions i necessitats del dia a dia de les persones participants per així fomentar el seu ús més enllà de l’aula.

I quines eines feu servir?

Fem ús de molts recursos digitals que trobem a la xarxa, activitats en línia sobre ratolí, teclat i dispositius, aplicacions específiques dels dispositius mòbils, videotutorials explicatius, etc. Sobretot molt contingut visual i esquemàtic que faci fàcil l’aprenentatge.

Quin és el perfil dels usuaris i usuàries, classificats com a gent gran? Hi ha biaix de gènere?

Majoritàriament són dones les persones usuàries assistents a aquestes activitats, en aquest aspecte sí que trobem que hi ha biaix de gènere. Tot i que cada vegada més són homes el que pregunten interessats per participar-hi, però estadísticament seguim tenint més dones inscrites als tallers que homes.

Creus que, en un futur, la gent gran dominarà les eines TIC?

Crec que la gent gran del futur dominarà les TIC tal com les coneixem ara, però penso que amb l’avanç de la tecnologia que constantment patim, cada vegada hi haurà noves eines i recursos que caldrà apropar als diferents col·lectius per tal d’oferir a tothom les mateixes possibilitats digitals. Penso que l’escletxa digital sempre existirà en més o menys mesura i sota diferents conceptes.