Promia i proana: denuncia l'apologia de l'anorèxia i la bulímia a les xarxes

Internet és tan accessible com inabastable i això fa difícil controlar i demanar responsabilitats a qui crea els continguts. L'apologia de l'anorèxia i de la bulímia es fa a través de blogs i webs i, cada vegada més, de les xarxes a través de paraules clau com proana o promia (abreviacions de les malalties, perquè les persones que les segueixen les tracten simbòlicament com si fossin amigues).

En aquestes pàgines, sovint creades per persones amb Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) o en risc de patir-los que acostumen a ser dones menors d'edat, les persones usuàries s'animen a perdre pers, comparteixen trucs per amagar la malaltia i proposen curses de quilos, que són competicions per aprimar-se en un determinat temps. També s'hi poden trobar missatges de judicis cap al propi cos i l'autoestima i imatges de persones molt primes.

Les xarxes socials no es poden controlar més enllà de reportar o denunciar continguts perquè la corporació corresponent prengui una decisió, però el Parlament de Catalunya va aprovar el 2019 un decret que actua contra els continguts que fan apologia de l'anorèxia i la bulímia a través de la modificació de Codi de Consum de Catalunya.

La mesura, impulsada per l'Associació Contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB) i l'Agència de Consum de Catalunya, permet investigar i sancionar empreses, plataformes i serveis digitals que no emprenguin accions per eliminar aquests continguts. L'incompliment d'aquesta obligació es pot sancionar amb multes de fins a 100.000 euros. És per això que l'ACAB posa a disposició de la ciutadania aquest formulari per denunciar-les.

La romantització de la conducta suïcida

A les xarxes socials també hi tenen cabuda comptes i persones usuàries que fan apologia del suïcidi i animen fins i tot a fer-se talls. Gloria Iniesta, de l'Associació per la Prevenció del Suïcidi i l'Atenció al Supervivent (APSAS), considera que hem de perdre la por de parlar-ne i que no podem continuar amb els ulls tapats.

"Hem de demanar que aquests continguts es bloquegin, que apareguin banners amb informació oferint ajuda a les persones que ho llegeixen, i també a les que ho publiquen", proposa, i afegeix: "Tots aquests imputs ens creen insensibilitat vers el propi dolor i el dolor dels altres".

En l'era de les xarxes social ens exposem a continguts perillosos que poden afectar la nostra salut mental, sobretot en edats de canvis com l'adolescència, però també és cert que actualment disposem de molts més recursos que en el passat per demanar ajuda en cas de necessitar-ho, com és el cas d'aquestes dues entitats.